Toni Cucarella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Antoni Navarro i Cucarella
Naixement 1959
Xàtiva, La Costera, País Valencià
Ocupació Escriptor, polític, articulista
Nom de ploma Toni Cucarella
Llengua Català
Lloc web tonicucarella.blogspot.com
Twitter ToniCucarella
Modifica dades a Wikidata

Lluís Antoni Navarro i Cucarella, conegut pel seu nom de ploma Toni Cucarella (Xàtiva, La Costera, 1959), és un escriptor, articulista i polític valencià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va incorporar al món laboral quan tenia catorze anys i des d'aquell moment va realitzar tota mena d'oficis.[1] Va publicar els seus primers llibres a finals dels anys 80, el primer dels quals va ser Cool:Fresc (1987). La seva obra literària es va ampliar la dècada dels 90, amb incursions en la narrativa juvenil com Els ponts del diable (1995) —premi Samaruc de Narrativa Juvenil— i El lledoner de l'home mort (1996). La crítica rebuda era favorable i el llibre L'última paraula (1998) va ser guardonat amb els Premis Literaris Ciutat de Badalona de narrativa i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Durant els seus inicis, el crític literari català Francesc Parcerisas i Vázquez va considerar l'estil de Cucarella com a «inconfusible, que, en cap moment, no sembla ni rebuscat, ni fals, ni aviciat».[2] La seva obra literària està caracteritzada pel fet de saber treure partit de la variant geogràfica lingüística pròpia de La Costera.[3]

En paral·lel, també va dedicar-se a la publicació d'articles d'opinió als diaris Levante-El Mercantil Valenciano, El Punt, Caràcters, Ciudad de Alcoy i Vilaweb.[cal citació] L'any 2002 va escriure El camp dels vençuts, i el 2003 Llet agra i altres històries com sagrades i Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. Aquest últim va rebre el premi Andròmina 2003 dins la XXXII edició dels Premis Octubre.

Cucarella, també militant d'Esquerra Republicana del País Valencià, va encapçalar les llistes del partit a les Eleccions generals espanyoles de 2004, amb el qual va obtenir 13.000 vots, un resultat que va quedar per davant de les expectatives del propi candidat.[4]

El 2006, mesos després d'escriure Heretaràs la terra, va decidir aturar la seva activitat literària durant una temporada per desavinences amb l'estat literari dels Països Catalans i amb la consolidació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[5] Posteriorment, reprendria aquesta tasca a partir de 2007 amb la publicació de nous llibres, entre els quals Ulysses i el fantasma foraster (2007), Hòmens i falgueres i altres relats (2011) i Paranys (2014).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1987: Cool:Fresc
  • 1988: El poeta
  • 1990: La lluna vista des de la terra a través de la tele
  • 1993: Bogart & Bogart
  • 1995: Els ponts del diable
  • 1996: El lledoner de l'home mort
  • 1997: Xàtiva, àmbit perdurable (obra conjunta)
  • 1997: Passejant per la Costera
  • 1998: L'última paraula
  • 1999: Xàtiva, festivitat del Corpus (obra conjunta)
  • 1999: A colp de pedal: l'hereu dels tretze
  • 2002: El camp dels vençuts
  • 2003: Quina lenta agonia la dels ametlers perduts
  • 2003: Llet agra i altres històries com sagrades
  • 2006: Heretaràs la terra
  • 2007: Ulysses i el fantasma foraster
  • 2011: Hòmens i falgueres i altres relats
  • 2013: Dones d'aigua, hòmens de fang
  • 2014: Paranys

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ros, Carme. «Toni Cucarella» (Web) (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 agost 2016].
  2. Carbó, Ferran; Simbor Roig, Vicent. Literatura actual al País Valencià (1973-1992) (en català). Institut Universitari de Filologia Valenciana, 1992. ISBN 9788478264179. 
  3. Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. «La polèmica de la llengua als mitjans de comunicació». A: Història de la llengua catalana (en català). Barcelona: Editorial UOC, 2011, p. 517. ISBN 9788497883801. 
  4. «ERPV resalta su buen resultado electoral» (Web) (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 17-03-2004. [Consulta: 11 agost 2016].
  5. «Toni Cucarella decide dejar de escribir y critica "el mundillo" literario» (Web) (en castellà). València: El País, 12-12-2006. [Consulta: 11 agost 2016].
  6. Europa Press. «L'autor Toni Cucarella edita una nova obra en què s'acosta a la Història Sagrada des de l'humor» (Web) (en català). València: Vilaweb, 04-01-2003. [Consulta: 11 agost 2016].
  7. «Premis Literaris Ciutat de Badalona 2014» (PDF) (en català). Ajuntament de Badalona, 2014. [Consulta: 11 agost 2016].
  8. 8,0 8,1 «Cronologia dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians» (Web) (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 agost 2016].
  9. «Toni Cucarella s'endú l'Andròmina de narrativa» (Web) (en català). Vilaweb, 26-10-2003. [Consulta: 11 agost 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]