Toni Massanés Sánchez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaToni Massanés Sánchez
Toni Massanes Sanchez.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'abril de 1965 (1965-04-25) (52 anys)
Berga
Activitat professional
Ocupació Gastrònom i director de la Fundació Alícia
Modifica dades a Wikidata

Toni Massanés Sánchez (Berga, 1965) és un gastrònom català. Des de 2003, any de la seva fundació, és el director general de la Fundació Alícia (ALImentació i ciènCIA),[1] laboratori del menjar responsable, un centre de recerca en cuina amb rigor científic que treballa perquè tothom mengi millor (Premis PAAS, NAOS, Premio Nacional Gastronomia Saludable de la RAEG,[cal citació] Premi Nacional de Recerca de la Fundació Catalana per la Recerca,[2] Premi de la cultura de l’oli de la Fira de l’oli de les Garrigues, entre d’altres).

Diplomat en cuina a Barcelona i Tolosa de Llenguadoc. L'any 1991 és un dels fundadors del col·lectiu Joves Amants de la Cuina (juntament amb Josep Maria Baixas, Josep Berengué, Àlex Montiel, Daniel Eek, Sergi Arola, Francesc Puntí, Andreu Roselló, Ignasi Montiel, Jordi Perramon, Mariano Gonzalvo, Philippe Regol, Frederic Fernàndez i Emili Ametller), que organitzaran tres jornades gastronòmiques al restaurant Aram amb el cuiner Pierre Gagnier de convidat especial.[3]

S’ha dedicat a la docència, l’escriptura, el periodisme, i la recerca.[1][4] És investigador de l’Observatori de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (Odela).[5] Ha fet viatges de la mà de cuiners i cuineres locals —professionals i també casolans— per conèixer tradicions culinàries d’arreu del món. Sobretot ha estudiat la cuina catalana. A més d’elaborar estudis i receptaris de diverses comarques, ha dissenyat el mètode i dirigit l’equip de recerca que s’ha encarregat d’inventariar i catalogar el Corpus Culinari Tradicional Català.[6] També ha publicat treballs sobre cuina històrica i alta cuina. A més, ha escrit, dirigit i participat en uns quants llibres, webs i guies sobre productes, restaurants i cultura alimentària. És seva l’entrada Cuisine –entre d’altres- del Dictionaire des cultures alimentaires de les PUF[cal citació] i fou el director científic de l’enciclopèdia La nostra Cuina.[cal citació] Presideix el jurat d’Écotrophélia España,[7] el del Concurs d’escoles d’hostaleria de Catalunya i d’altres de cuina casolana... Ha comissariat exposicions nacionals i internacionals de cuina, cultura de l’alimentació i sostenibilitat com Bcn-Cat Real Food for real people a la Expo in Città de Milà[8] o El Celler de Can Roca, de la terra a la lluna[9] al palau Robert. Ha participat en series de programes televisius i pel·lícules com Collita Pròpia, Sota terra, Al vostre gust, 30 minuts, Encontro dos Sabores o Snacks, bocados de una revolución. Escriu al Què Fem? i al COMER de La Vanguardia[10] i ho feia al diari Regió7.[cal citació] A més, ha estat col·laborador en temes de gastronomia i alimentació de diverses revistes com Descobrir Cuina, Altaïr, el Mundo de los Pirineos, Time Out, 7caníbales... i, durant anys, va encarregar-se de la secció gastronòmica de diferents programes radiofònics com La Solució de Catalunya Ràdio o L’hora del Pati a RAC 1, entre d’altres.[cal citació] Ha fet classes, conferències i ponències arreu. Va dissenyar, organitzar i presentar els diàlegs de Ciència i Cuina del Museu de la Ciència de Barcelona, on per primera vegada es reuniren sistemàticament els millors cuiners amb destacats científics de diferents disciplines.[cal citació] Assessor de l’Any de la Gastronomia de Barcelona 2005-2006, n’és autor del llibre/catàleg.

Premis[modifica]

  • I Premi Ignasi Domènech de gastronomia (2007)[11]
  • Guardó Berguedans al món (2009), atorgat pel Casal d'Europa del Berguedà i Òmnium Cultural[12]
  • Medalla al Mèrit Gastronòmic dels 8ens Premis Nadal de Gastronomia (2007), atorgats per l’Associació de Cuiners i Rebosters de Barcelona, l’Institut Català de la Cuina, la Fundació Viure el Mediterrani, l’Associació Catalana de Sumillers i el Club del Barman de Catalunya[13]
  • Premi Juan Mari Arzak de Gastronomia i Mitjans de Comunicació 2008, ex aequo amb la película El pollo, el Pez y el Cangrejo Real, de José Luis López Linares.[cal citació]
  • Premi Ciutat de Barcelona de Gastronomia (2016)[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Toni Massanés | CCCB». [Consulta: 23 gener 2017].
  2. comunicacio «La Fundació Alícia i La Fundació Catalunya-La Pedrera reben els Premis Nacionals de Recerca» (en ca). www.monstbenet.com, 11-05-2016.
  3. Casas, Francesc. Via Veneto Barcelona: quatre dècades del restaurant Via Veneto (en català). Barcelona: Mont Ferrant, 2008, p. 62-63. 
  4. «Toni Massanés - Dialnet» (en es). [Consulta: 23 gener 2017].
  5. «Toni Massánes i Sánchez – Odela» (en es-es). [Consulta: 23 gener 2017].
  6. País, Ediciones El «Un llibre fonamental» (en es). EL PAÍS.
  7. «Premios ÉcoTrophélia España 2016. Convocatoria», 15-01-2016. [Consulta: 23 gener 2017].
  8. Barcelona, Ajuntament de. «L’alcalde presenta l’estand Barcelona-Catalunya a l’Expo in Città, en el marc de l’Expo de Milà 2015 | Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona» (en ca). [Consulta: 23 gener 2017].
  9. «El Celler de Can Roca, de la Terra a la Lluna» (en ca-es). [Consulta: 23 gener 2017].
  10. «Toni Massanés». La Vanguardia.
  11. «Toni Massanés, premiado por su labor en la Fundació Alícia» (en es). El Periódico, 28-11-2007.
  12. Redacció. «Toni Massanés, un berguedà al món a través de la Fundació Alícia», 27-05-2009. [Consulta: 12 febrer 2017].
  13. «Lliurament dels 8ens Premis Nadal de Gastronomia - Gastroteca.cat» (en ca). [Consulta: 12 febrer 2017].
  14. «Premis Ciutat de Barcelona». [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica]