Tony Robert-Fleury

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTony Robert-Fleury

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1837 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Viroflay (França) Modifica el valor a Wikidata
President Fondation Taylor (en) Tradueix
1908 – 1911
← Albert MaignanVictor Laloux → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Académie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPalau de Luxemburg
Ajuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història i retrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoseph-Nicolas Robert-Fleury, Léon Cogniet i Paul Delaroche Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarie Bashkirtseff../... 39+ Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareJoseph-Nicolas Robert-Fleury Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Tony Robert-Fleury (1 de setembre de 1837 – 8 de desembre de 1911) va ser un pintor francès, conegut principalment per escenes històriques.[1] Va ser també un mestre prominent i entre els seus estudiants hi figuren molts artistes famosos.

Biografia[modifica]

Va néixer als afores de París i va estudiar amb el seu pare, Joseph-Nicolas Robert-Fleury, i amb Paul Delaroche i Léon Cogniet a l'École des Beaux-Arts de París.

La seva primera pintura al Salon de Paris del 1866 va ser una tela històrica gran, que va titular Varsòvia, escena de la insurrecció polonesa, recordant els esdeveniments del 8 d'abril de 1861 a Varsòvia, quan tropes russes van apagar els aldarulls per la força. L'any següent, el Musée du Luxemburg va adquirir les seves Dones velles a la plaça Navona, Roma.

Robert-Fleury al seu estudi, Frick Collection

L'any 1870 va pintar Le Dernier Jour de Corinthe, en la qual descrivia l'últim dia abans que les legions romanes saquegessin i cremessin l'antiga ciutat grega, segons Livi. El Museu de Luxemburg també va adquirir aquesta pintura i actualment està exposada al Musée d'Orsay. El 1880 va pintar un sostre pel Palau de Luxemburg de París, en el qual es va representar la glorificació d'escultura francesa."

Robert-Fleury va pintar Pinel un la Salpêtrière (1876), que representa el famós pare de la psiquiatria moderna entre els interns de l'asil. Philippe Pinel havia estat nomenat metge cap de l'asil el 1795 i havia instituït tractaments més benèfics i racionals.

L'any 1875 Robert-Fleury va pintar Charlotte Corday a Caen,en què mostrava la dona que va arribar a la conclusió que Marat havia de ser assassinat. El 1882 va pintar Vauban donnant le plan des fortifications de Belfort, on el cèlebre enginyer es representa amb vestits de Lluís XIV revisant mapes i dissenys, mentre que en el fons tot de treballadors construeixen.[2]

Robert-Fleury va exercir de professor durant molts anys a l'Académie Julià de París.[3][4]

Va esdevenir president de la Société des artistes français, succeint Bouguereau. Va ser honorat amb el comandament de la Legió d'Honor el 1907[1] i el 1908 va ser elegit president de la Fundació Taylor, càrrec que va mantenir fins al final de la seva vida. Va adquirir una gran reputació i és conegut per les seves composicions històriques, retrats i escenes de gènere. Al seu taller va ensenyar a diversos pintors coneguts de finals del segle xix i principis del XX de diversos països, entre ells Lovis Corinth, Édouard Vuillard, Louise-Cécile Descamps-Sabouret i George Clausen.

Galeria[modifica]

Alumnes [cal citació][modifica]

Alguns dels alumnes més prominents de Robert-Fleury van ser:

Referències[modifica]