Topal Osman Paixà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el gran visir del segle XVIII. Si cerqueu l'home d'estat otomà i gran governador de Bòsnia del segle XIX, vegeu «Topal Şarif Osman Paixà».
Infotaula de personaTopal Osman Paixà
Nom original(ota) طوپال عثمان پاشا modifica
Biografia
Naixement1663 modifica
Morea otomana modifica
Mort1733 modifica (69/70 anys)
Kirkuk modifica
Gran Visir
21 setembre 1731 – 12 març 1732
← Kabakulak İbrahim Pasha (en) TradueixHekimoğlu Ali Paixà →
Beylerbey of Bosnia (en) Tradueix
1727 – 1728
← Abdullah Paixà Muhsin Zade CelebiQ51718254 Tradueix →
Beylerbey of Bosnia (en) Tradueix
10 març 1720 – 1720
← Q51715948 TradueixAbdullah Paixà Muhsin Zade Celebi →
Beylerbey of Rumelia (en) Tradueix
Beylerbey of Bosnia (en) Tradueix
modifica
Dades personals
Grup ètnicGrecs modifica
Formacióserrall modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Carrera militar
Rang militargeneral modifica
ConflicteGuerra russoturca, Austro-Turkish War of 1716–18 (en) Tradueix i Afsharid-Ottoman War (en) Tradueix modifica

Topal Osman Paşa —de vegades transcrit Topal Othman Pasha— (1663-1733) fou un gran visir otomà del 21 de setembre de 1731 al 12 de març de 1732.

Osman Paixà va néixer a la Morea otomana però d'una família originària de Konya. Va entrar jove al servei de l'estat i va ocupar algunes funcions. Segons Van Hammer als 24 anys va ser nomenat berglerbegi i enviat a Egipte però no va arribar a prendre possessió, ja que fou fet presoner a la costa egípcia per un corsari i enviat a Malta (1698); fou alliberat a canvi d'un rescat i va poder tornar a Istanbul on va rebre el mal nom de Topal (el Coix) a causa de la ferida que havia patit. Després va participar en algunes campanyes: Prut (1711) i Morea (1714-1715) i va ocupar alguns càrrecs menors fins a ser governador del sandjak de Tirhala; a la campanya d'Hongria del 1716 va proveir a les tropes; després va reprimir una revolta a Morea de la que fou nomenat serasker (1716-1717) i on va lluitar contra els venecians. El 1720 fou nomenat governador de Bòsnia i el 1721 de Rumèlia (fins al 1727); el 1727 va tornar a Bòsnia com a governador i a més comandant de Nish; el 17289 tornava a ser nomenat pel govern de Rumèlia i altre cop al de Bòsnia el 1730 en aquest cas per lluitar contra els partidaris de Patrona Khalil molts dels quals van fugir a Albània; va ser governador sis mesos en els quals va reprimir la revolta (maig del 1731) i llavors va retornar al govern de Rumèlia breument, ja que el 10 de setembre fou cridat per exercir com a gran visir, rebent el segell el dia 21. Va exercir sis mesos i va acabar de liquidar la revolta, va estabilitzar el cost de la vida i va assegurar els proveïments a Istanbul.

Després fou nomenat governador de Trebisonda, i al cap de poc de Tiflis, i finalment serasker d'Anatòlia. El 19 de juliol de 1733 va obtenir una victòria sobre les forces perses de Nadir Shah que havien entrat a l'Iraq. Poc després en un nou atac persa a la part nord de l'Iraq, va morir en un combat prop de Kirkuk. Un fill, Ahmed Ratib Pasha estava casat amb una filla d'Ahmet III anomenada Aysha Sultana.

Bibliografia[modifica]