Torfinn de Hamar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Torfinn de Hamar
Hamar Domkirke by Olaf Nordhagen.png
Antiga catedral de Hamar, dibuix d'Olaf Nordhagen
Biografia
Naixement Torfinn av Hammar, Thorfinn
primera meitat del segle XIII
Trondheim (Noruega)
Mort 8 de gener de 1285
Lissewege (Comtat de Flandes)
Lloc d'enterrament Abadia de Ter Duinen (Bruges
  Bisbe catòlic 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot
Orde religiós Cistercencs
bisbe, confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 8 de gener
Esdeveniment significatiu Bisbe de Hamar
Iconografia Com a bisbe
Modifica les dades a Wikidata

Torfinn de Hamar o de Trondheim (Trondheim, Noruega, s. XIII - Lissewege, comtat de Flandes, actual Bèlgica, 8 de gener de 1285) fou bisbe de la diòcesi de Hamar (Noruega).[1] És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Torfinn nasqué a Trondheim (Noruega); potser va ésser monjo cistercenc abans d'ésser nomenat bisbe de Hamar. Se'n coneixen poques dades de la vida, malgrat la seva fama posterior.[2] Com d'altres bisbes noruecs, no estava d'acord amb el rei Erik II de Noruega en algunes qüestions com ara les eleccions episcopals. Les relacions del rei amb l'Església eren dolentes.[3] El rei Magne VI de Noruega havia signat un acord, la Concòrdia de Tønsberg (Sættargjerden in Tønsberg), en 1277 amb el l'arquebisbe de Nidaros Jon Raude, que confirmava alguns privilegis del clergat, la llibertat dels clergues per elegir bisbes i altres assumptes.[4]

En 1282, el rei Erik trencà l'acord i començà una disputa amb l'Església; el rei desterrà Jon Raude i dos dels seus seguidors, els bisbes Andreu d'Oslo i Torfinn de Hamar.[5] Torfinn, després de penalitats, entre elles un naufragi, anà a l'abadia de Ter Doest a Lissewege, prop de Bruges (Flandes), on morí en 1285 després de set mesos de malaltia.

Veneració[modifica]

Fou sebollit prop de l'altar de l'abadia, i la tomba fou oblidada. Passats seixanta anys, la tomba fou oberta i una flaire agradable en hauria sortit i envaït l'església; s'investigà i el vell monjo Walter de Muda, monjo de Ter Doest, digué de qui era. Ell mateix havia escrit un poema lloant el tarannà gentil, però ferm de Tornfinn, que es trobà a la tomba del bisbe. A partir de la narració de les virtuts del bisbe, fou tingut per sant i venerat pels cistercencs de Flandes i França.

Se li atribuïren miracles i el seu culte arribà a Noruega, on no tingué un culte estès, però fins al segle XIX, especialment entre els catòlics. Quan el monestir fou abandonat i ensorrat, s'hi buscaren les restes, que foren trobades en 1687 i traslladades al monestir cistercenc de Ter Duinen de Bruges (actual seminari diocesà). En 1949, en obrir la cripta on fou sebollit, se'n trobaren les restes barrejades amb les d'altres cossos, de manera que no se'n podien destriar; se'n parlà llavors de traslladar-les a Hamar.

Bibliografia[modifica]

  • Attwater, Donald and Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd edition. New York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.