Tornassolada petita
Apatura ilia  | |
|---|---|
 Mascle ♂ | |
 Femella | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Gènere | Apatura |
| Espècie | Apatura ilia (Denis i Schiffermüller, 1775) |
La tornassolada petita[1] (Apatura ilia) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució[modifica]
Es troba al centre i sud d'Europa (tot i que més dispersament al sud), Caucas, sud dels Urals, nord-oest del Kazakhstan i nord-est de la Xina. A la península Ibèrica es troba a Minho (Portugal), Serralada Cantàbrica, Osca i nord de Catalunya, essent més abundant en aquest darrer lloc.[2][3]
Descripció[modifica]
Imago[modifica]
Envergadura alar d'entre 55 i 60 mm. Similar a Apatura iris, es diferencia fàcilment d'aquesta per la presència d'un ocel marró normalment ben definit a s2 de l'anvers de les ales anteriors i per la banda discal blanca, menys definida al revers de les ales posteriors i sense projecció a s4 l'anvers; també és més petita que A. iris.[2]
Dimorfisme sexual accentuat. Els mascles destquen pel reflex blau marí de les seves ales anteriors quan hi incideix la llum, mentre que les femelles només tenen el color negre opac. Als anversos d'ambdós sexes presenten un ocel marró a cada ala i franges blanques. Els reversos, amb tonalitats marrons, estan dissenyats per a la cripsi, imitant una superfície amb fulles seques. Hi ha diverses formes prou diferents a la descrita, en les que predominen colors marrons i taronges.
-
♂ Tornassolada petita -
♂ △ Tornassolada petita
Eruga[modifica]
Fins a 50 mm de longitud. La seva forma és similar a la d'un llimac; verd clara, tot i que quan és jove també pot ser marró. Del cap en surten dues banyes de color ocre, to que s'estén formant una línia una mica més enllà d'aquestes. Presenta dues franges ocres obliqües, no gaire grans, a mitja llargària del cos, que acaba en una punta borejada del mateix color ocre.
Hàbitat[modifica]
Clars de boscos caducifolis i boscos de ribera, sempre on creixi abundantment la planta nutrícia de l'eruga. Aquesta s'alimenta Populus tremula, Populus alba, Populus nigra, Salix alba, principalment.[2]
Període de vol i hibernació[modifica]
Pot haver-hi una generació a l'any, entre finals de maig i juliol, o dues, la primera al juny i la segona entre agost i setembre. Hibernació com larva jove.[2][3]
Comportament[modifica]
Els adults se senten atrets per fang, fruites podrides, saba d'arbres, excrements de carnívors, suor humana, quitrà calent i vapors de petroli, ja que no s'alimenten de nèctar de flors. Acostumen a descansar a les fulles dels arbres a uns metres del terra.[3][2]
Referències[modifica]
- ↑ Butlletí Cynthia nº11. Catalan Butterfly Monitoring Scheme, 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Apatura ilia» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 12 juliol 2012].
Bibliografia[modifica]
- Tom Tolman & Richard Lewington, 2002. Guía de las Mariposas de España y Europa. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-36-9. (castellà)
- D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4. (castellà)
- Associació per la Defensa de la Natura, 1999. Papallones d'Andorra. Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 99920-1-281-1. (català)
- Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. Editorial Blume. ISBN 84-7031-555-2. (castellà)
Enllaços externs[modifica]
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- Asturnatura (castellà)
- Moths and Butterflies of Europe and North Africa (anglès)