Torneig d'escacs de Hastings de 1895

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Torneig de Hastings de 1895 fou un torneig d'escacs que es va jugar per sistema round-robin a Hastings, Anglaterra, entre el 5 d'agost i el 2 de setembre de 1895.

Aquest fou el més fort torneig d'escacs de la història fins al moment. Hi varen participar la totalitat dels més forts jugadors mundials de l’època. Hom considera aquest esdeveniment un dels primers "super-torneigs" d'escacs.

Harry Nelson Pillsbury en fou el campió. Pillsbury era llavors un jove estatunidenc pràcticament desconegut a Europa, i fou per tant un guanyador sorprenent, amb una puntuació extraordinària de 16½ punts sobre 21– per davant de Mikhaïl Txigorin (16) i del Campió del món Emanuel Lasker (15½).

L'organització, d’acord amb els jugadors, va editar un llibre del torneig, en el qual els propis participants varen comentar les seves partides. Mercès a l’èxit d’aquest esdeveniment, Hastings va convertir-se en un torneig anual.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Taula del torneig[modifica | modifica el codi]

Hastings 1895
# Jugador 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 Total
1 Estats Units Harry Pillsbury (Estats Units)   0 0 1 1 1 1 1 0 ½ ½ 1 1 1 1 1 1 ½ 1 1 1 1 16½
2 Rússia Mikhaïl Txigorin (Imperi rus) 1   1 1 0 0 1 1 1 1 ½ 0 1 1 1 ½ ½ 1 1 ½ 1 1 16
3 Imperi alemany Emanuel Lasker (Imperi alemany) 1 0   0 1 1 0 1 1 0 1 1 ½ 1 1 1 ½ 1 1 ½ 1 1 15½
4 Imperi alemany Siegbert Tarrasch (Imperi alemany) 0 0 1   1 1 ½ 0 ½ 1 1 1 0 1 ½ 1 1 1 0 ½ 1 1 14
5 Estats Units William Steinitz (Estats Units) 0 1 0 0   1 1 ½ ½ 1 1 0 1 ½ 1 0 1 1 0 ½ 1 1 13
6 Rússia Emanuel Schiffers (Imperi rus) 0 1 0 0 0   ½ ½ 0 1 1 1 ½ ½ 1 1 0 ½ 1 ½ 1 1 12
7 Imperi alemany Curt von Bardeleben (Imperi alemany) 0 0 1 ½ 0 ½   ½ ½ 0 0 ½ 1 1 1 ½ ½ 1 1 1 0 1 11½
8 Imperi alemany Richard Teichmann (Imperi alemany) 0 0 0 1 ½ ½ ½   ½ 0 0 ½ 1 1 0 1 ½ 1 ½ 1 1 1 11½
9 Imperi_austrohongarès Carl Schlechter (Imperi austrohongarès) 1 0 0 ½ ½ 1 ½ ½   ½ ½ 0 1 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 0 11
10 Anglaterra Joseph Henry Blackburne (Anglaterra) ½ 0 1 0 0 0 1 1 ½   0 1 0 1 0 ½ 1 0 1 0 1 1 10½
11 Imperi alemany Carl August Walbrodt (Imperi alemany) ½ ½ 0 0 0 0 1 1 ½ 1   0 ½ 0 ½ ½ 0 ½ ½ 1 1 1 10
12 França Dawid Janowski (França) 0 1 0 0 1 0 ½ ½ 1 0 1   ½ 0 0 ½ 0 1 ½ 1 0 1
13 Irlanda James Mason (Irlanda) 0 0 ½ 1 0 ½ 0 0 0 1 ½ ½   1 0 1 ½ 0 1 1 0 1
14 Anglaterra Amos Burn (Anglaterra) 0 0 0 0 ½ ½ 0 0 0 0 1 1 0   0 ½ 1 1 1 1 1 1
15 Imperi_austrohongarès Isidor Gunsberg (Imperi austrohongarès) 0 0 0 ½ 0 0 0 1 ½ 1 ½ 1 1 1   0 1 ½ 0 1 0 0 9
16 Anglaterra Henry Bird (Anglaterra) 0 ½ 0 0 1 0 ½ 0 ½ ½ ½ ½ 0 ½ 1   1 ½ 0 ½ ½ 1 9
17 Romania Adolf Albin (Romania) 0 ½ ½ 0 0 1 ½ ½ ½ 0 1 1 ½ 0 0 0   0 0 1 1 ½
18 Romania Georg Marco (Romania) ½ 0 0 0 0 ½ 0 0 ½ 1 ½ 0 1 0 ½ ½ 1   1 1 0 ½
19 Anglaterra William Pollock (Anglaterra) 0 0 0 1 1 0 0 ½ ½ 0 ½ ½ 0 0 1 1 1 0   0 0 1 8
20 Imperi alemany Jacques Mieses (Imperi alemany) 0 ½ ½ ½ ½ ½ 0 0 ½ 1 0 0 0 0 0 ½ 0 0 1   1 1
21 Anglaterra Samuel Tinsley (Anglaterra) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 1 ½ 0 1 1 0   1
22 Itàlia Beniamino Vergani (Itàlia) 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 ½ ½ 0 0 0   3

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Moltes de les partides que es varen jugar en aquest torneig varen ser d’alta qualitat, i molt lluitades. Dues d’elles, en particular, destaquen per la seva profunditat, bellesa, i tensió: Steinitz vs. von Bardeleben, i Pillsbury vs. Gunsberg.

Steinitz versus von Bardeleben[modifica | modifica el codi]

Steinitz – von Bardelben
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 rd d8 e8 kd f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 qd e7 nd f7 g7 h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 pd g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 nl h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 ql h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 rl d1 e1 rl f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 21...Re8

A la desena ronda, la posició del diagrama de la dreta va sorgir després d’un Giuoco Piano: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Cc3 d5 8.exd5 Cxd5 9.0-0 Ae6 10.Ag5 Ae7 11.Axd5! Axd5 12.Cxd5 Dxd5 13.Axe7 Cxe7 14.Te1 f6 15.De2 Dd7 16.Tac1 c6?! 17.d5! cxd5 18.Cd4 Rf7 19.Ce6 Thc8 20.Dg4 g6 21.Cg5+ Re8.

En aquest moment, Steinitz va fer una de les jugades més famoses en la història dels escacs: 22.Txe7+!!, deixant, increïblement ¡ totes ¡ les seves peces sota amenaça de ser capturades. Les negres no poden capturar la torre blanca (22...Dxe7 23.Txc8+ Txc8 24.Dxc8+ Dd8 25.Dxd8+, etc. I les blanques guanyarien fàcilment amb la seva peça d’avantatge, mentre que 22...Rxe7 23.Te1+ Rd6 24.Db4+ Tc5 25.Ce6 guanya també fàcilment), No obstant això, les blanques no poden capturar la dama negra (o jugar qualsevol altre moviment no forçat), perquè Txc1 és mat a favor del negre!. En definitiva, la torre de Steinitz ara "es burla" del rei negre, (que no la pot capturar) en repetides ocasions, per tal d'evitar Txc1.

La partida va continuar 22...Rf8 23.Tf7+ Rg8 24.Tg7+ Rh8 25.Txh7+!!

Aquesta jugada crucial elimina el peó h, i permet les blanques incorporar la seva dama a l’atac, evitant a més que les negres juguin Txc1 i mat. Resignat a l'inevitable destí (o potser frustrat pel fet que, fins i tot amb una amenaça de mat en una, que no va és aprofitable), von Bardeleben simplement va sortir de la sala de joc, deixant que el seu temps passés! Steinitz va demostrar els espectadors com podria haver continuat la partida:

25...Rg8 26.Tg7+ Rh8 27.Dh4+ Rxg7 28.Dh7+ Rf8 29.Dh8+ Re7 30.Dg7+ Re8 31.Dg8+ Re7 32.Df7+ Rd8 33.Df8+ De8 34.Cf7+ Rd7 35.Dd6#

Aquesta partida va guanyar el premi de bellesa del torneig.

Pillsbury versus Gunsberg[modifica | modifica el codi]

Pillsbury – Gunsberg
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 nd c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 kd f7 g7 h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 e6 pd f6 pd g6 pd h6
a5 b5 pd c5 pl d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 pl g4 pl h4
a3 b3 c3 d3 nl e3 pl f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 kl f2 g2 h2 pl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 26...Cb8

La partida es va jugar a la darrera ronda. Pillsbury liderava la classificació amb mig punt d'avantatge. Sabia que unes taules podrien ser suficients per guanyar el torneig, i per tant va plantejar la partida tranquil·lament, amb un Gambet de Dama refusat. Es varen fer diversos canvis de peces ràpidament, aconseguint la posició del diagrama, i en aquest moment, Pillsbury va adonar-se’n que en Txigorin (segon classificat) estava guanyant la seva partida, de manera que hauria de guanyar per assegurar-se el primer lloc. Llavors, a partir d’aquesta posició aparentment igualada, en Pillsbury va crear pura màgia, una mostra de la seva genialitat.

1. d4 d5 2. c4 c6 3. e3 g6 4. Cc3 Ag7 5. Cf3 Cf6 6. Ad3 O-O 7. Ce5 dxc4 8. Axc4 Cd5 9. f4 Ae6 10. Db3 b5 11. Axd5 Axd5 12. Cxd5 Dxd5 13. Dxd5 cxd5 14. Cd3 Cd7 15. Ad2 Tfc8 16. Re2 e6 17. Thc1 Af8 18. Txc8 Txc8 19. Tc1 Txc1 20. Axc1 Ad6 21. Ad2 Rf8 22. Ab4 Re7 23. Ac5 a6 24. b4 f6 25.g4 Axc5 26. bxc5 Cb8 (diagrama) 27. f5! g5 28. Cb4 a5 29. c6! Rd6 30. fxe6! Cxc6 31. Cxc6 Rxc6 32. e4! dxe4 33. d5+ Rd6 34. Re3 b4 35. Rxe4 a4 36. Rd4 h5 37. gxh5 a3 38. Rc4 f5 39. h6 f4 40. h7 i les negres van abandonar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Pickard, Sid (ed.). Hastings 1895: The Centennial Edition. Pickard and Son, 1995. ISBN 1-886846-01-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]