El tennista suís Roger Federer es va coronar per setena ocasió a Wimbledon (2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2012) igualant el rècord que tenien William Renshaw i Pete Sampras. També va representar el seu dissetè títol de Grand Slam, ampliant així el seu avantatge com a tennista masculí amb més títols de Grand Slam. Els punts aconseguits li van permetre escalar des de la tercera posició del rànquing a la primera, posició que havia perdut el juny de 2010. Això li va proporcionar l'oportunitat de sumar la setmana que li faltava per empatar amb Sampras al capdamunt del rànquing individual i esdevenir així el tennista amb més setmanes al número 1 des de l'Era Open. Prop de complir els 31 anys, Federer esdevingué el segon tennista de més edat en estar al número 1 darrere d'Andre Agassi (33 anys i 131 dies).[1] El tennista escocès Andy Murray va arribar a la final individual masculina, fet que no aconseguia cap tennista britànic des de 1936 quan ho va fer Fred Perry.[2]
La tennista estatunidenca Serena Williams va guanyar per cinquena ocasió a Wimbledon (2002, 2003, 2009, 2010 i 2012) aconseguint el seu catorzè títol de Grand Slam. Fou el primer Grand Slam després d'estar gairebé un any lesionada. Empatà amb la seva germana Venus Williams amb cinc títols a Wimbledon i esdevingué la primera tennista de 30 anys o més en guanyar aquí des de Martina Navrátilová l'any 1990. La polonesa Agnieszka Radwańska disputà la seva primera final de Grand Slam, de fet la primera tennista polonesa en arribar a una semifinal de Grand Slam. A causa de la derrota es quedà a les portes del número 1 del rànquing mundial, fet que si aconseguí la bielorussa Viktória Azàrenka que recuperà aquesta posició.[3][4]
La parella masculina formada per l'anglès Jonathan Marray i el danès Frederik Nielsen van esdevenir la primera parella invitada en imposar-se en la final de dobles masculins. Marray fou el primer tennista britànic en guanyar en categoria de dobles des de l'any 1936, mentre que Nielsen fou el primer tennista danès en guanyar un títol de Grand Slam, individual o dobles, el seu avi Kurt Nielsen fou finalista a Wimbledon els anys 1953 i 1955 en categoria individual i aconseguí el títol de dobles mixtos al US Open de 1957. Cal destacar el fet que era el primer torneig que disputaven com a parella. La parella formada pel suec Robert Lindstedt i el romanès Horia Tecau foren finalistes per tercer any consecutiu.[5]
La parella femenina formada per les germanes Serena i Venus Williams van guanyar el títol de dobles femenins per cinquena ocasió, allargant així la seva ratxa de tretze finals de Grand Slam guanyades sense derrota. També significà el tercer doblet aconseguit per Serena a Wimbledon (2002, 2009 i 2012).[6]
La parella mixta formada pels estatunidencs Lisa Raymond i Mike Bryan van aconseguir el seu tercer títol de Grand Slam en dobles mixtos, el primer a Wimbledon i gairebé deu anys després dels dos primers (US Open 2002 i Roland Garros 2003). La parella formada per la russa Ielena Vesninà i l'indi Leander Paes foren finalistes d'un Grand Slams per segona ocasió aquest any després de perdre a l'Open d'Austràlia.[7]
La tennista kazakha Iaroslava Xvédova va aconseguir un "Golden Set" (set daurat) després de guanyar el primer set de forma perfecta a la italiana Sara Errani, número 10 del rànquing individual. La kazakha va guanyar 24 punts consecutius sense cedir un sol punt en tot el set, imposant-se finalment per 6−0 i 6−4. Fou la primera tennista que ho aconseguia en l'Era Open.[8]