Torre Bayer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Eduard Mercader i Sacanella | |||
| Construcció | 1897-98 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Diputació, 324 - c. Bailèn, 59 | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 41300 | |||
,_fa%C3%A7ana_del_c._Diputaci%C3%B3.jpg)
La Torre Bayer és un antic xalet a la cruïlla dels carrers de Bailén (núm. 59) i de la Diputació (núm. 324), al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Dissenyat per l'arquitecte Eduard Mercader l'any 1897, va ser acabat de construir l'any següent. És un dels pocs edificis aïllats que queden dins del districte de l'Eixample de Barcelona. Encara que Ildefons Cerdà havia proposat un pla urbanístic basat en l'edificació entre mitgeres, en alguns punts van aparèixer edificis aïllats, que de mica en mica han anat desapareixent per donar pas a una edificació més intensiva. És considerat una bé d'interès urbanístic, motiu pel qual no pot ser enderrocat, i és la seu de l'Escola Santa Anna de la ciutat.
Arquitectura[modifica]
La Torre Bayer està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers de Girona, Diputació, Bailèn i la Gran Via de les Corts Catalanes. Es tracta d'un edifici projectat com a residència unifamiliar per l'arquitecte Eduard Mercader i Secanella i construït entre els anys 1897 i 1898.[1] L'immoble s'aixeca en una parcel·la regular ubicada a la cantonada dels carrers de Bailèn i de la Diputació, i es configura com un edifici aïllat amb cos principal de planta quadrada amb diferents cossos annexos. Originàriament es trobava envoltat d'un jardí actualment utilitzat com a pati de l'escola que ocupa el solar.[1]
És un dels pocs edificis aïllats que queden dins de la trama de l'Eixample.[1]
L'edifici està orientat est - oest, paral·lel al xamfrà, no als carrers. Tota la finca està tancada per un mur perimetral recobert per morter, on una sèrie de pilars sustenten una barana de ferro forjat. Aquesta tanca té dos accessos enfrontats al Carrer de Bailèn. Al costat més meridional de la finca hi ha una sèrie de dependències actualment utilitzades per l'escola.[1]
Es tracta d'una construcció volumètricament irregular on el cos central rectangular consta de tres nivells, amb un tram central que sobresurt una planta més, tot coronat per coberta de pavelló. A la façana est es troba l'accés principal, amb un cos avançat cobert per una terrassa amb balustrada. A l'angle nord-oest destaca el cos més alt de l'edifici, una torre mirador octogonal coronada per una agulla revestida de teula ceràmica negra emmarcada per merlets. Al seu costat, a la façana nord, s'adossa una tribuna poligonal de dues plantes coberta per una terrassa amb balustrada. A ponent de l'edifici també se li adossa un cos en format de T de dos plantes amb terrassa, i a l'angle sud-oest trobem una tribuna estructurada en ferro i amb tancament de vidre, coberta igualment per una terrassa amb balustrada.[1]
Pel que fa a les façanes el parament es caracteritza per un revestiment de morter on es dibuixa un fals carreuat. La pedra és utilitzada en els emmarcaments de les obertures, les balustrades i un escut a la tribuna nord. Formalment està resolt en llenguatge historicista, amb una barreja d'elements neogòtics i neoromànics fàcilment identificable en els arcs de les obertures.[1]
Història[modifica]
L'any 1897 Andrés Sard encarrega a l'arquitecte Eduard Mercader i Secanella el projecte constructiu de l'edifici, obtenint la llicència d'obres a inicis de l'any següent. Des del 1978 la finca és utilitzada per l'Escola Santa Anna.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Bayer |
- «Antiga Torre Bayer». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
