Torre Begura

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Torre Begura
Torre Begura.jpg
Dades bàsiques
Tipus masia i casa forta
Començament segle XVI
Construït s. XVI
Característiques
Altitud 5 m
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà
MunicipiTorroella de Montgrí
Localització Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

42° 02′ 27″ N, 3° 09′ 13″ E / 42.040880°N,3.1535222°E / 42.040880; 3.1535222
Bé cultural d'interès nacional
Data 22/04/1949
Identificador BCIN: 1663-MH
BIC: RI-51-0006130
IPAC: 1866
Modifica dades a Wikidata

La Torre Begura és un mas fortificat a la plana entre la vila de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà). S'hi pot arribar a partir del trencant cap al sud en el km 2 de la carretera Gi-641. L'edifici fou construït sobre una antiga vila romana a uns 6 msnm[1] proper al Camp de la Gruta i en la plana d'inundació natural del Ter. Perduda la funció defensiva que tenia en el seu origen, ha quedat integrada a la masia.[2]

Arquitectura[modifica]

La torre Bagura està situada en el pla de Torroella de Montgrí i l'Estartit, en una petita elevació del terreny. És un element de planta quadrada, amb base lleugerament atalussada. Hi ha escasses obertures, allindades en general. Es conserven quatre matacans, un a cada una de les cares, diverses espitlleres i, als angles de la part superior, 4 gàrgoles. Té una alçària de 22 metres, i presenta carreus ben escairats als angles, mentre que la resta és de paredat. A l'interior hi ha quatre pisos de diferents alçàries, amb petits forats per a fer-hi passa escales de mà. Avui dia, perduda la utilitat defensiva de la torre, l'accés a la torre es fa des de l'interior de la masia, a la qual es troba annexa. Al nivell del primer pis hi ha el portal d'entrada, d'arc de mig punt, amb la inscripció "Catherina Bagura me fecit. 1561" a la dovella central.[2]

Història[modifica]

Sembla que el mas és anterior a les dècades de 1560 i 1590 quan fou construïda una torre de defensa de base quadrada per defensar-se dels atacs dels pirates otomans i berberiscos.[3] El 1949 rebé la protecció com a Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del Govern d'Espanya.[2]

Un estudi dut a terme constata que la producció agrícola de la finca era centrada, a la segona meitat del segle XVIII, en el blat i especialment l'arròs que predomina en aquesta explotació en nombre de quarteres conreades pel que cada cinc anys els camps eren inundats per a dur-hi a terme aquest conreu. Pel que fa a la producció agrícola destinada a alimentar bestiar era testimonial i desplaçada, quan convenia, per l'arròs, cosa que segons l'autor, constata la inexistència de bestiar estabulat, tanmateix no descarta l'ús de les planes no cultivades per a la pastura d'animals (cavalls i vaques)[4]

Referències[modifica]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «Torre Begura». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  3. Vert Planas, Josep «Pirateria i Masos fortificats del Montgrí i del Baix Ter» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Papers del Montgrí, Núm. 7 Aproximació al patrimoni històric del Montgrí, 1988, pàgs. 41-46 [Consulta: 30 desembre 2010].
  4. Gifré i Ribas, Pere «Una contribució a l'estudi de l'agricultura en el Corregiment de Girona. Conreus i collites durant la segona meitat del segle XVIII» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Pedralbes: revista d'història moderna, Núm. 8, 1988, pàgs. 535-547 [Consulta: 31 desembre 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Begura Modifica l'enllaç a Wikidata