Vés al contingut

Torre Glòries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Glòries
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGratacel Modifica el valor a Wikidata
Part deDistricte 22@ Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJean Nouvel Modifica el valor a Wikidata
Construcció2005 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura high-tech Modifica el valor a Wikidata
Mesura144 (alçària) m
Pisos per sobre el terra34 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors9 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocAv. Diagonal, 209-211 / Badajoz, 176-184 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 13″ N, 2° 11′ 22″ E / 41.403489°N,2.189519°E / 41.403489; 2.189519
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC40657 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deMerlin Properties Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtorregloriesbcn.com Modifica el valor a Wikidata

La Torre Glòries,[1] també coneguda com a Torre Agbar,[2][3] és un gratacel situat a la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4] Forma part del districte 22@, igual que altres edificis propers com ara el Disseny Hub Barcelona, la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro,[4] i és el tercer gratacel més alt de la ciutat, després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre.

Història

[modifica]

Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.[4] Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), obra de Norman Foster, l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics.[cal citació] Nouvel la relaciona amb un guèiser que s'eleva a l'aire,[4] en referència a la companyia d'Aigües de Barcelona, i també el vincula a referents locals com Gaudí i Montserrat.[5]

La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[6]

El 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[7][4] El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel, de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.[8]

El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9] El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]

El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.[11]

Escalades

[modifica]

El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim.[12] El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció.[13] El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.[14]

Descripció

[modifica]

Té una alçada de 142 m, repartits en 35 plantes amb quatre de soterrades, i està format per una doble estructura portant de formigó armat, dos cilindres de planta oval: el nucli intern, que allotja les instal·lacions, escales i ascensors, i l'extern, per a aconseguir unes plantes diàfanes. Aquest darrer es corba al pis 26, quan el formigó deixa lloc a una cúpula de vidre i les últimes plantes estan suspeses en voladís.[4][5]

La façana està formada per una part exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, que defineix una mena de retícula acolorida, i una interior amb lamel·les de vidre més o menys translúcides, que difuminen l'efecte diürn del conjunt, variable segons l'hora del dia i l'època de l'any, i a una certa distància de la primera per a facilitar el manteniment de l'edifici, alhora que permet obtenir més llum natural i més control tèrmic.[4][4] La il·luminació nocturna és de gran vistositat, amb 4.000 llums LED, capaços de crear infinites combinacions cromàtiques a partir del fenomen de la difracció.[4][5]

L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, inclou també un auditori.[4]

Mirador Torre Glòries

[modifica]

Arran de l’adquisició de la Torre Glòries per part de MERLIN Properties el 2017,[15][16] es va iniciar el projecte del Mirador Torre Glòries amb l’objectiu de permetre als visitants contemplar la ciutat de Barcelona des d’un mirador de 360º. El projecte es va encarregar a Mediapro Exhibitions,[17][18] que va plantejar la creació d’un espai que combinés oci i cultura a través d’un recorregut per l’interior de l’edifici.

El Mirador Torre Glòries es va concebre al voltant de tres espais diferenciats: l’Hipermirador Barcelona, el mirador 360º situat a la planta 30, a 125 metres d’altura, i Cloud Cities Barcelona, una escultura immersiva de l’artista argentí Tomás Saraceno, la seva única instal·lació permanent a Europa.[19] Un cop finalitzat el projecte, la gestió de l’espai també es va adjudicar al grup Mediapro a través de Mediapro Espais.

El 19 de maig de 2022 es va celebrar la inauguració institucional del Mirador Torre Glòries, amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natalia Garriga, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.[20][21][22] L’endemà, 20 de maig, el mirador va obrir per primera vegada les portes al públic general de manera permanent.

Durant el seu primer any d’obertura, el mirador va rebre més de 100.000 visitants,[23] una xifra que, segons dades de 2025, havia augmentat fins a superar els 300.000 visitants, entre públic local i visitants internacionals.[24][25] Des de la seva inauguració, l’espai ha acollit diversos esdeveniments culturals i corporatius[26][27] i ha rebut diversos reconeixements en els àmbits turístic i audiovisual.

El maig de 2024, la Torre Glòries i el seu Mirador es van incorporar a la World Federation of Great Towers,[28] convertint-se en el segon edifici d’Espanya a formar part d’aquesta entitat, juntament amb la Torre de Collserola, també situada a Barcelona.[29][30] El 2025, un any després d’incorporar-se a l’organització, es va anunciar que el Mirador Torre Glòries seria la seu de la convenció anual de la World Federation of Great Towers, que es va celebrar de l’1 al 5 de setembre. La trobada va reunir responsables de diverses torres emblemàtiques d’arreu del món i va coincidir amb diverses fites de la Torre Glòries, com el 20è aniversari de la seva construcció i el tercer aniversari del Mirador Torre Glòries.[31][32][33]

El 17 de gener de 2026, el Mirador Torre Glòries va acollir la primera cursa vertical de towerrunning del circuit Towerrunning Challenge 2026, una competició organitzada per la World Federation of Great Towers. Es tractava de l’única cursa vertical celebrada a Espanya inclosa en la competició oficial.[34][35][36]

Espais del Mirador Torre Glòries

[modifica]

El Mirador Torre Glòries es divideix en tres experiències diferenciades per als visitants:[37][17]

El Hipermirador Barcelona

A la planta −1 es troba El Hipermirador Barcelona, un espai que proposa als visitants una experiència immersiva a través de cinc instal·lacions que combinen art, música, big data, tecnologia i projeccions de gran format sobre els ecosistemes urbans.

El Mirador

A la planta 30 de la Torre Glòries, a 125 metres d’altura, es troba El Mirador, un mirador de 360º des d’on els visitants poden observar alguns dels llocs més emblemàtics de Barcelona, com la Sagrada Família, les torres Mapfre, la muntanya de Montjuïc, el Tibidabo o el mar Mediterrani, així com algunes de les principals avingudes de la ciutat, com la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.

Cloud Cities Barcelona

A l’interior de la cúpula d’El Mirador es troba la instal·lació artística Cloud Cities Barcelona, de l’artista argentí Tomás Saraceno. L’obra ocupa un espai de 130 metres cúbics i el seu interior és accessible als visitants mitjançant diferents recorreguts situats entre els 4 i els 10 metres d’altura respecte del terra de la cúpula.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Torre Glòries». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones». Expansión, 12-01-2017.
  3. ↑ «torre Agbar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. 1 2 3 «Torre Glòries». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  6. ↑ «Les campanades de cap d'any des de la Torre Agbar els tres anys vinents». 3cat, 12-06-2007.
  7. ↑ Álvarez, Dolors «Un grupo inversor compra la torre Agbar para abrir un hotel Grand Hyatt». La Vanguardia, 16-11-2013.
  8. ↑ Baquero, Camilo S. «Las trabas de Colau entierran el hotel de la torre Agbar de Barcelona». El País, 12-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-20 [Consulta: 30 abril 2017].
  9. ↑ «Facebook s'instal·la a la Torre Glòries». Betevé, 07-05-2018.
  10. ↑ «La tecnològica Oracle s'instal·larà a la Torre Glòries de Barcelon». Diari Ara, 16-07-2018.
  11. ↑ «La Torre Glòries obrirà al públic el seu mirador». Vilaweb, 02-11-2021.
  12. ↑ «Spiderman francès escala la Torre Agbar». Diari Ara, 25-11-2016. Arxivat de l'original el 24-04-2017.
  13. ↑ «El resident Leo Urban escala la Torre Glòries de Barcelona per fer-se un 'selfie'». Altaveu, 17-11-2019.
  14. ↑ «Successos. Un home es llança a escalar la Torre Glòries sense cordes ni arnesos». Catalunya Diari, 27-08-2020. Arxivat de l'original el 28-08-2020.
  15. ↑ TwitterFacebookEnviar; Twitter; Facebook. «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones de euros» (en castellà), 12-01-2017. [Consulta: 2 octubre 2026].
  16. ↑ Madrid/Barcelona, J. D. /R R. /R A. /S S. «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones» (en castellà), 12-01-2017. [Consulta: 2 octubre 2026].
  17. 1 2 EFE, Alfonso Simón Ruiz. «Barcelona estrena un mirador de 360 grados a 125 metros de altura en la Torre Glòries» (en castellà), 17-05-2022. [Consulta: 2 octubre 2026].
  18. ↑ TheNBP, Redacció. «El mirador de la Torre Glòries se abrirá el 20 de mayo» (en castellà), 27-04-2022. [Consulta: 2 octubre 2026].
  19. ↑ «Qué Hacer en Barcelona: Experiencias en Mirador Torre Glòries» (en espanyol europeu). [Consulta: 2 octubre 2026].
  20. ↑ Press, Europa. «Inaugurado el mirador de la Torre Glòries de Barcelona, que abre al público este viernes». Europa Press, 19-05-2022. [Consulta: 2 octubre 2026].
  21. ↑ «Ada Colau participa a l’acte d’inauguració del Mirador de Torre Glòries – Servei de Premsa». [Consulta: 2 octubre 2026].
  22. ↑ «Inaugurado el mirador de la Torre Glòries de Barcelona» (en castellà), 19-05-2022. [Consulta: 2 octubre 2026].
  23. ↑ Mariñosa, Héctor. «El Mirador torre Glòries recibe más de 100.000 visitantes en su primer año - EFE» (en castellà), 17-05-2023. [Consulta: 2 octubre 2026].
  24. ↑ Castán, Patricia. «Aleix Pratdepàdua, director del Mirador Torre Glòries: 'Nuestra propuesta para ver Barcelona es insólita'» (en castellà), 01-09-2025. [Consulta: 2 octubre 2026].
  25. ↑ Alcázar, Redacción Cataluña, Marta. «TELECINCO - televisión a la carta, series y entretenimiento» (en spanish), 01-09-2025. [Consulta: 2 octubre 2026].
  26. ↑ «El FC Barcelona elige la torre Glòries como escenario para lanzar su última apuesta tecnológica: Barça One - TM Broadcast» (en castellà), 12-04-2024. [Consulta: 2 octubre 2026].
  27. ↑ lifevictoria. «Marina Viotti y Gabriel Bianco: un recital con altura» (en espanyol europeu), 22-04-2024. [Consulta: 2 octubre 2026].
  28. ↑ «Mirador Torre Glòries - 472' Skyscraper in Barcelona, Spain | WFGT» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2026].
  29. ↑ España, Forbes. «Torre Glòries de Barcelona se incorpora a la World Federation of Great Towers» (en espanyol europeu), 17-05-2024. [Consulta: 2 octubre 2026].
  30. ↑ «La torre Glòries, miembro de la World Federation of Great Towers junto a la torre Eiffel o el Empire State» (en castellà), 23-05-2024. [Consulta: 2 octubre 2026].
  31. ↑ Press, Europa. «El Mirador Torre Glòries de Barcelona reúne a 26 torres "icónicas" en la convención anual de WFGT». Europa Press, 02-09-2025. [Consulta: 2 octubre 2026].
  32. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  33. ↑ EFE. «La Torre Glòries de Barcelona acoge la reunión de las construcciones altas más icónicas del mundo» (en castellà), 30-08-2025. [Consulta: 2 octubre 2026].
  34. ↑ «La Torre Glòries, una carrera de 686 escalones en Barcelona» (en castellà), 25-11-2025. [Consulta: 2 octubre 2026].
  35. ↑ «Llega la primera edición nocturna de la CUPRA Barcelona Tower Running Challenge 2026» (en castellà), 26-11-2025. [Consulta: 2 octubre 2026].
  36. ↑ Aragonés, Álex. «TELECINCO - televisión a la carta, series y entretenimiento» (en spanish), 16-01-2026. [Consulta: 2 octubre 2026].
  37. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Glòries
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Torre_Glòries&oldid=38902684»