Vés al contingut

Torre Glòries

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Glòries
Vista nocturna
Imatge
Nom en la llengua original(ca) Torre Makaku Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGratacel Modifica el valor a Wikidata
Part deDistricte 22@ Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJean Nouvel Modifica el valor a Wikidata
Construcció2005 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura high-tech Modifica el valor a Wikidata
Mesura144 (alçària) m
Pisos per sobre el terra34 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors9 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda Diagonal, 209-211 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 12″ N, 2° 11′ 22″ E / 41.403333333333°N,2.1894444444444°E / 41.403333333333; 2.1894444444444
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC40657 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deMerlin Properties Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtorregloriesbcn.com Modifica el valor a Wikidata

La Torre Glòries,[1] també coneguda com a Torre Agbar,[2][3] és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]

Descripció

[modifica]

Amb una alçada de 144 m, repartits en 34 plantes i quatre de soterrades, és el tercer gratacel més alt de la ciutat després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. Forma part del districte 22@, igual que altres edificis propers com ara l'edifici Disseny Hub Barcelona, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro.[5]

L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, també inclou un auditori. A nivell estructural, està compost per un nucli i un perímetre exterior que transmet les càrregues per obtenir unes plantes obertes lliures d'elements portants.[5] La façana té una doble estructura, amb l'exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, i l'interior amb lamel·les de vidre a una certa distància de la primera, la qual cosa permet obtenir més llum natural i més control tèrmic. Les més de 4.500 finestres retallades en el formigó estructural tenen dispositius lluminosos de tecnologia LED que permeten crear imatges a tot el voltant.

El seu volum pretén recordar la forma d'un guèiser que s'eleva a l'aire. Per aconseguir arrodonir la part alta de la torre, les últimes plantes estan suspeses en voladís.[5] Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics.

Història

[modifica]

Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.[5]

La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[6]

L'any 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[7][5] El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel,[8] de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.

El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9] El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]

El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.[11]

Escalades

[modifica]

El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim.[12] El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció.[13] El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.[14]

Referències

[modifica]
  1. «Torre Glòries». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones». Expansión, 12-01-2017.
  3. «torre Agbar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].
  6. «Les campanades de cap d'any des de la Torre Agbar els tres anys vinents», 12-06-2007.
  7. Álvarez, Dolors «Un grupo inversor compra la torre Agbar para abrir un hotel Grand Hyatt». La Vanguardia, 16-11-2013.
  8. Baquero, Camilo S. «Las trabas de Colau entierran el hotel de la torre Agbar de Barcelona» (en castellà). EL PAÍS, 12-01-2017.
  9. «Facebook s'instal·la a la Torre Glòries». Betevé, 07-05-2018.
  10. «La tecnològica Oracle s'instal·larà a la Torre Glòries de Barcelon». Diari Ara, 16-07-2018.
  11. «La Torre Glòries obrirà al públic el seu mirador», 02-11-2021.
  12. «Spiderman francès escala la Torre Agbar». Diari Ara- versió digital, 25-11-2016. [Consulta: 26 gener 2018].
  13. «El resident Leo Urban escala la Torre Glòries de Barcelona per fer-se un 'selfie'» (en catalan). [Consulta: 21 novembre 2019].
  14. «Successos. Un home es llança a escalar la Torre Glòries sense cordes ni arnesos». Catalunya Diari, 27-08-2020. Arxivat de l'original el 28-08-2020.

Vegeu també

[modifica]