Vés al contingut

Torre Salvana

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Salvana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEntrada de la Colònia Güell, prop de la carretera Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 57″ N, 2° 01′ 44″ E / 41.365917°N,2.028756°E / 41.365917; 2.028756
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data17 març 2014
Identificadorcastillo-torre-salvana
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1392-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005684 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1567 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC5316 Modifica el valor a Wikidata

La Torre Salvana (o Salbana), Torre d'Eles o Quadra Sacort és un edifici de Santa Coloma de Cervelló catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1]

Descripció

[modifica]

Es troba a tocar de la Colònia Güell, sobre el turó del Samuntà,[2] la qual cosa la fa visible des de l'Autovia del Nord-est. Actualment està en abandonament i en estat ruinós.

Es tracta d'un edifici construït a partir de la part baixa d'una torre altmedieval, i d'una masia a dues vessants que pot datar del segle xvii. La façana és a un dels costats majors de l'antiga masia i fou refeta totalment en estil neogòtic. La pedra antiga s'arrebossà i s'imitaren carreus ben escairats. Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l'antiga. La porta al recinte és ferrada, d'arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.[1]

Història

[modifica]

El 992 era documentada com a torre d'Eles, entre els termes del castell d'Emprunyà i del Llor, i amb el nom actual el 1628. S'anomenà també Sacort que, segons el fogatge de 1368, tenia 16 focs.[1] El nom Salvana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle xvi i principis del xvii, els Salbà (o Salvà).[1]

Maria d'Alentorn i Salbà, baronessa de Rialp,[3] es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard,[4] La seva filla Maria es va casar amb Josep Galceran de Pinós i Perapertusa,[5] i la senyoria de la torre passà a la seva descendència.[1] El 1813 morí Josep Eseteve Galceran de Pinós i Sureda de Sant Martí,[6] marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salvana, casat amb Maria Josepa de Copons,[7] marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Els succeí la seva filla Maria Josepa, casada amb Josep Maria de Sarriera,[8] comte de Solterra, i el títol i la torre continuaren en mans d'aquesta família.[1]

Al segle xviii la quadra pertanyia a la parròquia de Sant Boi.[1]

Vegeu també

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Torre Salvana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Torre Salbana». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  3. «María de Alentorn y Salbá». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
  4. «Miguel de Rocabertí-Tagamanent Descoll y Icard». María del Pilar de Olivar y Vivó.
  5. «José-Galcerán de Pinós y Perapertusa». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
  6. «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martí». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
  7. «Josefa de Copons y Despujol». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
  8. «José de Sarriera y Despujol». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.

Enllaços externs

[modifica]