Torre Shalom Meir

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Shalom Meir
Vista aèria
Imatge
EpònimShalom Meir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici de gran altura i gratacel Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteYitzhak Pearlstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obertura1965 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura127,4 (alçària) m
Pisos per sobre el terra34 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTel-Aviv (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 03′ 50″ N, 34° 46′ 11″ E / 32.064019°N,34.769772°E / 32.064019; 34.769772

La Torre Shalom Meir (en hebreu: מגדל שלום מאיר) (Migdal Shalom Meir ) també coneguda com a Migdal Shalom (en hebreu: מגדל שלום) és una torre d'oficines situada a Tel Aviv, Israel. Va ser el primer gratacel d'Israel. Quan la seva construcció es va completar el 1965, era l'edifici més alt de l'Orient Mitjà i rivalitzava amb els edificis més alts d'Europa en alçada. Per construir la torre, l'històric gimnàs hebreu de Hertseliyya fou demolit. La Torre Shalom acull ara el centre Tel Aviv, una sala que acull una sèrie d'exposicions permanents i temporals dedicades als inicis i el desenvolupament de la ciutat de Tel Aviv.[1]

Història[modifica]

La torre va ser construïda en el mateix indret a on hi havia l'institut hebreu d'educació secundària de Hertsliyya, també conegut com a gimnàs de Hertseliyya. L'estructura arquitectònica i històrica de l'institut va ser arrasada i el centre va haver de ser demolit per poder construir la torre el 1962. Aquesta decisió va ser lamentada més tard i el gimnàs de Herzliya es va convertir en l'emblema de la societat per a la conservació dels llocs i el patrimoni d'Israel (Society for the Preservation of Historic Sites).[2]

La torre va ser construïda pels germans Meir: Moshe, Mordechai i Menachem Meir, els quals van donar a la torre el nom del seu pare, el rabí Shalom-Shachna Meir, nascut a Sanok, a Galítsia.[3] Shalom-Shachna Meir es va casar amb la filla d'un ric fabricant de Moldàvia, país on va viure fins a 1920, convertint-se en un pròsper home de negocis, així com en un líder dels sionistes locals.[3] El 1920 va emigrar a Palestina, on va esdevenir una figura pública important en els primers anys de la ciutat de Tel Aviv i va ser membre del primer ajuntament del municipi i un dels fundadors de la ciutat de Ramat Gan.[3]

Descripció[modifica]

La torre Migdal Shalom té 34 plantes i arriba a una alçada de 120-130 metres.[4][5] Té 50.000 metres cúbics de formigó, 4.000 tones d'acer, 35 quilòmetres de canonades d'aigua i 500 quilòmetres de cablejat van ser utilitzats en la construcció de la torre. L'edifici té una façana de rajoles de color crema que va ser creada especialment per a la torre i va ser fabricada a Itàlia. Una estació subterrània va ser construïda sota la torre, però els rails mai van ser instal·lats i l'estació roman buida i desconnectada de qualsevol sistema ferroviari.[6] Fou el gratacel més alt d'Israel durant 34 anys; superat per la Torre Circular del Centre Azrieli a Tel Aviv el 1999.[4]

El museu i les galeries[modifica]

El passeig de la planta baixa mostra un mosaic mural realitzat per l'artista israelià Nachum Gutman que està davant d'un altre fet per David Sharir.[7][8][9] Hi ha altres exposicions permanents i temporals dedicades a les primeres dècades de la història de Tel Aviv i que es troben en la planta baixa i el primer pis.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Shalom Tower website: Discover Tel Aviv Center». Arxivat de l'original el 2017-07-04. [Consulta: 18 març 2017].
  2. «What to see on Herzl Street, birthplace of the first modern Jewish city» (en anglès americà). The Times of Israel, 03-01-2015. Arxivat de l'original el 2018-12-01. [Consulta: 24 agost 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Ascher Bit: Reb Shalom-Shachna Meir of blessed memory, translated by Jerrold Landau. On JewishGen.org, consultat el 4 abril 2016 [1]
  4. 4,0 4,1 «Shalom Mayer Tower» (en anglès). EMPORIS GMBH. [Consulta: 25 agost 2020].
  5. [enllaç sense format] http://jpress.org.il/Default/Scripting/ArticleWin_TAU.asp?From=Archive&Skin=TAUHe&BaseHref=DAV/1965/07/09&EntityId=Ar01000&ViewMode=HTML (hebreu)
  6. «Tel Aviv Light Rail Metro, Israel». [Consulta: 23 desembre 2013].
  7. «Shalom Tower Galleries: Nahum Gutman's Mosaic Wall». Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 18 març 2017].
  8. [enllaç sense format] http://mosaicartsource.wordpress.com/2007/02/17/israel-may-1995-tel-aviv-mosaic-mural/
  9. «Shalom Tower Galleries: David Sharir's Mosaic Wall». Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 18 març 2017].