Palau del Marquès d'Alfarràs (Horta)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| Localització | Parc del Laberint d'Horta | |||
| ||||
| Format per | Torre Sobirana | |||
| Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
| Data | 5 juliol 2009 | |||
| Identificador | palacio-del-laberinto-de-horta | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30276 | |||
| Id. Barcelona | 2844 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Torre Sobirana | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 3978-MH | |||
| Id. IPAC | 30275 | |||
| Id. IPAPC | 15750 | |||
| Id. Barcelona | 2844 | |||
El palau del Marquès d'Alfarràs o Desvalls, també anomenat Can Llupià,[1] és un edifici situat al Parc del Laberint d'Horta de Barcelona, que inclou la Torre Sobirana, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.[2]
Descripció[modifica]
El palau és l'edifici principal de la finca. Actualment és el resultat de diverses actuacions, ja que va passar per diversos propietaris. La façana és d'estil neoàrab i influències gòtiques. El cos principal té tres plantes i dues ales a doble planta. L'entrada realçada i oberta a una plaça circular amb un estany enmig.[3]
La torre, de planta rodona i acabada amb merlets, sobresurt sis o set metres per sobre del terrat de la mansió. La base es pot veure a l'interior de la planta baixa, en un semisoterrani que s'utilitzava com a celler. Es va construir sobre la roca viva i l'alçada i la porta primitiva no s'han pogut determinar.[2]
L'estança rectangular fa 9 metres de llarg i 3 d'ample i està cobert amb volta de canó. A la paret de migjorn hi ha dues portes, d'arc de mig punt adovellat, que són les úniques obertures. No té cap superfície de contacte amb la torre, però el recinte anular carrega sobre les parets nord i sud d'aquesta. Està coberta amb volta i una trompa salva l'angle interior de càrrega de la volta amb la cara externa de la paret nord de la nau.[2]
.jpg)
Història[modifica]
La torre probablement es bastí al segle xi i s'hi van afegir altres estructures al segle xii. El primer propietari fou Pere Marquès, notari de Barcelona, que al segle xiv la vengué a Berenguer Saera, membre d'una família de comerciants de Manresa.[2]
El 1377 fou adquirida pel jurista barceloní Jaume de Vallseca, que l'utilitzà com a segona residència. El 1550, per matrimoni amb una Vallseca, la propietat va passar a Miquel Roger.[2][4] Al segle xvii, i per execució d'una hipoteca, passà a mans del Capítol de la Seu de Barcelona. Després fou venuda a Gabriel Onofre Russell, però el 1699 fou recuperada pels descendents dels Roger, ja amb el nom de Llupià, per casament d'una Roger amb el marquès de Llupià.[2]
El 1791, el net d'Emmanuela de Llupià, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià i del Poal, i marquès consort d'Alfarràs, transformà l'antiga torre en palau, i va fer construir els jardins del Laberint a la mateixa finca. Per a engrandir-la, Desvalls permutà can Papanaps per can Vallhonesta, una masia del segle xii molt propera a la torre Sobirana, i la incorporà al conjunt edificat.[5]
El 1853, Joaquim Desvalls i de Sarriera, net de Joan Antoni Desvalls, va encarregar l'ampliació del palau[6] a l'arquitecte Elies Rogent, que va reformar la façana davantera amb la inclusió d'elements arabitzants, dins d'un corrent orientalista molt en boga a la segona meitat del segle xix. Es va edificar una nova capella, concebuda com a mausoleu de la família. A la gran portalada el marquès hi va fer posar l'escut heràldic amb les armes dels Vallseca, Roger, Llupià i Desvalls, els successius propietaris de la finca, i en el centre la dels Ribes, marquesos d'Alfarràs.[7]
Els hereus del marquès de Llupìà i Alfarràs van continuar sent els propietaris de la finca fins al 1967, data en què Lluís Desvalls i Trias va bescanviar la finca a l'Ajuntament de Barcelona per una altra a Pedralbes. Ja propietat de l'Ajuntament, el palau i els jardins es van abandonar, patint vandalisme fins al 1970, que els jardins van ser restaurats, obrint-se al públic el 1971.[7][2]
Rehabilitació[modifica]
Malgrat que els jardins han estat reformats el 1970 i el 1994, el palau ha estat abandonat durant 50 anys. Entre el 1983 i 1987 se'n va rehabilitar l'ala dreta, que des del 1993 és la seu del Centre de Formació del Laberint, que imparteix cursos i tallers de jardineria, agricultura i biodiversitat.[8] Després de diversos intents d'implicar iniciatives privades, i de que el districte d'Horta-Guinardó aprovés el 2017 una partida per a una mínima actuació d'urgència, que no es va executar, finalment l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la rehabilitació integral del palau, que s'havia de dur a terme entre el 2022 i el 2023.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Díez i Quijano, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Torre Sobirana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Els Batecs dels barris. Els ecos del Laberint». Universitat Politècnica de Catalunya, 2015.
- ↑ Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012. ISBN 978-84-15232-22-3.
- ↑ «La Font del Gos i entorns». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 23-11-2020.
- ↑ Gutiérrez Medina, 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Giménez, 2010.
- ↑ «Rehabilitació de l'Hivernacle i el Palau del Marquès d'Alfarràs». Ajuntament de Barcelona, 04-01-2022.
- ↑ «Barcelona rehabilitarà el Palau d'Alfarràs, al Laberint d’Horta, després de 50 anys agonitzant». Betevé, 04-01-2022.
Bibliografia[modifica]
- Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. 4rt. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 106-110.
- Giménez, Carlota «Torre Sobirana d'Horta. El palau Desvalls, patrimoni històric». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 9, 2019, pàg. 9-20.
- Gutiérrez Medina, María Luisa «Los jardines del Laberinto de Horta, algo más que un jardín neoclásico». Pedralbes: revista d’història moderna, 28, 2008, pàg. 677-690.
- Catalunya Romànica, vol. XX: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 236-237. ISBN 84-7739-401-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès d'Alfarràs |
- «Palau Desvalls». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre Sobirana d'Horta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.