Torre d'Ivorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Torre d'Ivorra
Castell d'Ivorra.jpg
L'antiga torre mestra, al mig del poble
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 1076
Construït segle XI
Característiques
Estil Romànic
Dimensions 20 m. m (Alçada
Altitud 570 [1]
Estat molt bo
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segarra
Municipi Ivorra
Localització Ivorra (Segarra)

41° 46′ 18″ N, 1° 23′ 44″ E / 41.7717°N,1.39545°E / 41.7717; 1.39545
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 950-MH
BIC: RI-51-0006361
IPAC:1049
Modifica dades a Wikidata

La Torre d'Ivorra és l'única resta visible de l'antic castell medieval d'Ivorra, a la Segarra, bastit cap a l'any 1000. És la torre mestra, que destaca sobre la resta d'edificis amb els seus 20 m d'alçada. Al voltant de la torre va créixer la vila del mateix nom, closa per la muralla que l'envoltava i tancava. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Història de la Vila Closa i el Castell d'Ivorra[modifica | modifica el codi]

El 1031 s'esmenta el topònim Ivorra i el 1042 tenim la primera referència al castell quan Guitart i el seu fill Arnau vengueren a Ramon i la seva esposa Sança una vinya que tenien «infra terminos chastro Hivorra» (paguen 7 sous i 4 argenços). El domini eminent del lloc era en mans d'Ermengol IV d'Urgell qui, l'any 1076 féu donació de les esglésies d'Ivorra a la canònica de Santa Maria de Solsona, donació que comportaria totes les propietats dels temples i que convertia a la canònica en un dels senyors principals d'Ivorra. El paborde de Solsona tenia el dret de nomenar els castlans. El domini eminent del terme, això no obstant, devia continuar en mans del comtes d'Urgell, cosa que confirmen diversos documents.

La castlania del castell va donar lloc al segle XII a un llinatge de castlans cognomenat Ivorra. El 1132 Pere Guillem d'Ivorra apareix, junt amb esposa i fill, documentat llegant, unes propietats a la canònica solsonina. Molts membres del llinatge Ivorra foren canonges de Solsona. Ermengol VII d'Urgell, el 1167, llega el «kastrum d'Ivorra» al seu fill Ermengol VIII d'Urgell. A finals del s. XII hi ha notícies de la intervenció al terme dels Òdena i els Cervera, els quals hi devien posseir drets. El 1196, Ramon d'Òdena llegava la fortalesa al seu fill Ramon.

Segurament per parentiu, el castell passà al vescomtat de Cardona. Així, en una relació dels castells i feus de l'esmentat vescomtat de l'any 1314, s'hi consigna el castell i lloc d'Ivorra com pertanyent al vescomte Ramon Folc VI. El 1325 tenia 25 focs i consta com a integrat al comtat de Cardona. Durant els segles XIV i XV, la castlania continuarà en mans dels Ivorra però la propietat eminent serà dels Cardona (comtat i després ducat) fins a l'abolició de les jurisdiccions senyorials, desamortització, al segle XIX.

La torre d'Ivorra, restaurada (març 2016)

La torre[modifica | modifica el codi]

Avui dia, l'única resta visible del castell és la torre mestra. És de base circular, té uns 20 m d'alçada i la porta d'accés estava segurament situada al nord i a 4 m d'alçada. A l’exterior, la torre conserva a la part baixa el parament original fet de grossos carreus de pedra força benescairats. Al costat meridional hi ha com a basament tres filades de pedres calc'aries de mida més petita i de forma rectangular. La construcció fou aprofitada per a instal·lar-hi, a la prat superior, un dipòsit d'aigües. El primer pis s'habilità com a presó municipal.

La datació, difícil, es basa en la seva ubicació com a lloc central de la població i en el fet d'estar en una contrada fronterera. Es proposa en un moment proper al canvi de mil·lenni.

Març de 1916. Finalitzada la restauració de la torre d'Ivorra que s'ha recobert amb morter de guix, segons el sistema constructiu emprat en les guerres carlines deixant intacta i visible la base de carreus medievals.

La vila closa[modifica | modifica el codi]

Es conserven senyals del traçat dels carrers situats a l'oest del castell. Un conjunt de carrerons estrets que situaven les cases de manera circular i que quedava completament tancat dins la muralla de la qual es conserven alguns trams. En resta també el portal situat a l'oest de la part baixa format per un gran arc adovellat.

Sota la Plaça Major del poble hi ha un monument singular que avui dia s'usa com a espai cultural després de la restauració feta l'any 1992. És 1’antiga cisterna de la població, edificació de planta rectangular coberta amb volta de quart d’esfera i presenta una obertura quadrada al mig per a accedir-hi des de fora. Interiorment té tres permòdols que devien servir per a sostenir una doble viga paral·lela. A la part alta del mur de ponent es veu l'entrada d'aigua que alimentava la cisterna. Excavada en roca sorrenca, la part interior de les parets era arrebossada per un ciment que es fixà als carreus del murs mitjançant el picat de la pedra. Segurament és per això que només hi ha una marca de picapedrer visible a la volta. Datació difícil. Aparença medieval però podria ser posterior. La marca de picapedrer permet situar-ne la construcció a finals del segle XIII. Pel que fa a ús i durada, amb l'arrebossat que es degué fer en època postmedieval per a impermeabilització, es prolongarà fins a començament del segle XX.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. XXIV La Segarra i altres. Enciclopèdia Catalana, 1997, p.415-416. ISBN 84-412-2513-3. 
  • La Catalunya Romànica, vol 15 La Segarra l'Urgell la Conca de Barberà. Pòrtic, juny de 2001. ISBN 84-7306-696-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre d'Ivorra Modifica l'enllaç a Wikidata