Can Ratés (Santa Susanna)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 22 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Susanna (Maresme) | |||
| Lloc | Carrer Montseny | |||
| ||||
| Format per | Torre de Can Ratés | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 9060 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Torre de Can Ratés | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 4002-MH | |||
| Id. IPAC | 37560 | |||
Can Ratés, antic Mas Poch, és una masia de Santa Susanna (Maresme), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] La torre de guaita adossada està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[2] Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població.[3]
Història
[modifica]La torre de guaita, també coneguda com del Refugi, va ser construïda el 1584 per Bartomeu Poch.[2] Al segle xvii, el mas pertanyia a la família Gilbert,[3] i el 1861 va ser adquirit per Josep de Ratés i de Vinyolas,[4] que hi va fer construir un palauet amb grans estables i un llac on probablement ja hi havia hagut una bassa.[3][1]
Posteriorment, va passar a mans de la família Amer, i des del 1989 és propietat de l'Ajuntament de Santa Susanna,[1][3] que el 2017 va promoure la restauració de la torre juntament amb la Diputació de Barcelona, sota la supervisió del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[5]
Descripció
[modifica]
Es tracta d'una masia fortificada, situada a sobre d'un petit turó.[1] Està formada per dos cossos en forma d'«L». Un és destinat a habitació i dependències pròpies de la masia (graner, etc.) i l'altre és destinat als cavalls.[1] Prop de l'angle d'unió dels dos cossos hi ha una torre de guaita circular, amb la base lleugerament atalussada, construïda amb pedra i morter de calç, que conserva l'arrebossat i l'emblanquinat fins a la meitat.[1][2][6] Té dues entrades: una portella a la banda del pati a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dona accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. Té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuïdes irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer pis hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584).[6]
La masia consta de planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant. L'accés es fa per una porta molt propera a la torre que es troba a un nivell superior del nivell del terra i té una escala davant. La porta és de llinda i per sobre hi ha l'escut de la família en relleu.[1] Al quarter superior esquerre, hi ha una creu llatina amb dos corbs i la inscripció JAMAS PARA SIEMPRE a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra hi ha flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. L'escut està per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. A sobre de la porta de la capella de Santa Susanna hi ha un escut molt semblant.[7]
Les cavallerisses són un cos rectangular de dos pisos amb teulada a doble vessant. A la planta baixa s'obren de forma regular grans portes rectangulars i al primer pis, en el mateix eix que les portes de la planta baixa, s'obren balcons rectangulars amb una columna al centre.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Can Ratés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Torre de Can Ratés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Can Ratés». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 29-07-1887, pàg. 9023.
- ↑ Mallorquí Garcia, David «La torre de guaita de la masia de can Ratés. Intervenció de conservació-restauració». In Marítima núm. 2, 2019, pàg. 281-292.
- ↑ 6,0 6,1 «Torre de Can Ratés». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Escut de Can Ratés». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Can Ratés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre de can Ratés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.