Torre de Santa Margarida
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Construcció | 1175 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | Medieval | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí de Santa Margarida de Valldonzella. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30350 | |||
| Id. IPAPC | 2553 | |||
| Id. Barcelona | 2520 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
Torre de Santa Margarida és un antic monestir, i posteriorment masia, ara en ruïnes, que és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.
Descripció[modifica]
És un conjunt monàstic rural, emplaçat al mig d'una boscúria, a una franja del sector occidental de la serra de Collserola, que limita amb el terme de Sant Feliu de Llobregat, dins del terme de Barcelona però ja dins de la vall de Sant Feliu.
Es tracta d'un conjunt d'edificacions de línies rurals senzilles, bastides en diverses èpoques, conservant alguna construcció romànica, com el cos lateral destinat a capella, destacant una finestra d'aquell període.
També es poden veure una galeria amb una finestra, restes de dependències de tipus agrícola, algunes de semiderruïdes.
Al seu entorn s'hi poden contemplar àrees d'horta, conreats fins no fa gaire.
Història[modifica]
En aquesta vall, coneguda com a Valldonzella, a principis del segle xii existia una casa gran anomenada Torre de Santa Margarida.
Posteriorment s'hi bastí una capella romànica dedicada a la Verge Maria, que fou posada a cura d'una confraria d'oblates.
L'any 1226, el Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, feu donació del cenobi a l'Orde del Cister, que hi establí una comunitat de monges. Més endavant, a causa dels perills que comportava l'aïllament del lloc, es traslladaren al barri de la Creu Coberta, situat fora de la muralla de Barcelona, a prop del Portal de Sant Antoni, i després de diferents trasllats, la comunitat és des del 1913 al monestir de Santa Maria de Valldonzella.
Actualment aquesta finca és propietat de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, havent estat l'anterior propietari un tal Josep M. Aymar, resident a Madrid, que fou Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
Referències[modifica]
- «Torre de Santa Margarida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Santa Margarida |
- «Torre de Santa Margarida». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Torre de Santa Margarida». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.