Torre de guaita d'incendis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre Torre de guaita d'incendis. Vegeu-ne altres significats a «Torre de guaita (desambiguació)».
Torres de guaita d'incendis

Una torre de guaita d'incendis o torre de vigilància d'incendis, és una torre o torreta que ofereix allotjament i protecció habitualment a un guaita forestal en la recerca de columnes de fum inicials procedents d'incendis forestals. Normalment, es troba al cim d'una muntanya o un altre punt de vista elevat, per tal de maximitzar la distància de visió.[1] Actualment s'està desenvolupant tecnologia per a substituir el guaita forestal per un sistema automatitzat de detecció d'incendis forestals (AWFS, de l'anglès Automated Wildland Fire detection System).[2][3][4]

Històricament, quan les cases estaven construïdes de fusta i els incendis devastaven les ciutats, les torres de vigilància d'incendis es construïen dins de les ciutats per a detectar els incendis urbans i avisar als bombers.[5][6][7]

La Generalitat de Catalunya disposa de 48 torres repartides pel territori, en les que el 2020 va substituir els guaites forestals per càmeres.[4] La Diputació de Barcelona en té 22,[8] a més de les 7 que hi ha a la serra de Collserola, gestionades pel Consorci de Collserola.[9] La Generalitat Valenciana disposa de 52 observatoris forestals.[10] El Govern de les Illes Balears gestiona 22 torres de guaita.[11]

Operativa[modifica]

Mesura de la direcció d'una columna de fum amb una alidada

Les torres de guaita estan situades en llocs elevats per a poder guaitar 360°, de forma que quan el guaita o una càmera observa una columna de fum, per triangulació amb altres torres de guaita s'obté la localització exacta del punt de l'incendi, passant la informació al centre de control, que activarà els equips d'extinció.[12]

La informació que s'obtingui de la columna de fum serà molt important per als equips d'extinció, per tal d'acudir amb els mitjans adients al tipus d'incendi que es tracti. Així la informació que es pot deduir de l'observació de la columna de fum és la següent:[13]

  • Localització precisa de la columna de fum.
  • Característiques de la columna: vertical (sense vent), inclinada (amb vent) o partida (canvi de vent en alçada, o foc topogràfic amb risc important de focus secundaris); petita (foc incipient) o gran (foc desenvolupat); fum blanc (foc lent), gris o negre (foc intens); una sola columna, diferents punts de fum, o front obert; columna intensa i verticalitzada, però no agafada al pendent (foc topogràfic ascendent en múltiple carrera).
  • Evolució de la columna: creix, és estable o disminueix.
  • Descripció de la zona: si és forestal, habitada, aïllada, etc.
  • Condicions meteorològiques.

Torres de guaita d'incendis històriques[modifica]

Turquia[modifica]

La 'Torre de Gàlata' a Istanbul, Turquia, de 66,9 m d'alçada, fou construïda per primer cop el 1348, i reconstruïda diverses vegades. Utilitzada com a torre de guaita d'incendis durant l'imperi Otomà. El codi que s'utilitzava era de llum vermella de nit o bandera triangular vermella de dia, si el foc era a Istanbul; llum blanca de nit o bandera triangular blanca de dia, si el foc era a Beyoğlu; llum verda de nit o bandera triangular verda de dia, si el foc era al costat anatolià.[14]

La 'Torre Beyazit' a Istanbul, Turquia, de 85 metres d'alçada, construïda el 1828 per l'arquitecte Senekerim Balyan, per ordre del sultà otomà Mahmut II, després que l'anterior torre Beyazit, de fusta, fos destruïda per un incendi. El codi era el mateix que el de la torre de Gàlata.[14]

Rússia[modifica]

A principis del segle XIX es van construir a Rússia nombroses torres de guaita d'incendis, arran del decret d'Alexandre I el 1804, que obligava als habitants de les ciutats a nomenar bombers i establir brigades de bombers. En són alguns exemples: la 'Torre Sokolniki' a Moscou, construïda el 1884, i les torres de les ciutats de Kostromà, Gàlitx, Ríbinsk, Balakovo, Serdobsk, Úglitx, Iaroslavl, Trubchevsk, Uliànovsk, Volgograd, Samara, Ostashkov, etc.[6]

Romania[modifica]

La Torre del Foc (Foișorul de Foc en romanès), a Bucarest, Romania, de 42 m d'alçada, es va construir el 1890 com a torre de guaita d'incendis, després que dos anys abans es demolís l'anterior torre de guaita, Turnul Colței, construïda el 1715. S'hi va instal·lar un parc de bombers, des del 1892 fins al 1935. El 1910 ja havia deixat de funcionar com a torre de guaita, per la introducció dels telèfons. El 1936 es convertí en el museu Foișorul de Foc - Museu dels Bombers de Romania.[15]

La 'Torre dels Bombers' a Satu Mare, Romania és una torre de 47 m d'alçada, construïda el 1904 per recomanació del bisbe Gyula Meszlényi. L'arquitecte de la torre va ser Ferencz Dittler i el constructor Lajos Vajnay. La torre va ser utilitzada, per la seva alçada, com a punt de vigilància d'incendis dels bombers. Monument històric, avui és un símbol de la ciutat vella. L'any 2005 va ser restaurada i es va poder visitar amb motiu del Dia dels Bombers del 13 de setembre.[16]

Japó[modifica]

Durant el període Edo i després al període Shōwa, al Japó van proliferar les torres de guaita d'incendis (火の見櫓, Hinomi-yagura en japonès) a les ciutats, construïdes prop dels parcs de bombers. Consistien en una torre, generalment metàl·lica, amb una plataforma a la part alta, i una campana per avisar els bombers. La construcció era local, per aquest motiu són totes diferents, amb lleugeres variacions, probablement intencionadament. Actualment, encara en queden moltes dretes, que es fan servir per a col·locar-hi altaveus o per a penjar-hi mànegues d'incendi.[17]

Lituània[modifica]

Al segle XIX l'alcalde d'Ukmergè, Lituània, va fer construir una torre de guaita de 19 metres d'alçada, amb una campana dalt de tot, on els bombers vigilaven dia i nit, i cada mitja hora feien sonar la campana. Des del 2019 es pot visitar la torre.[7]

Torres de guaita d'incendis singulars[modifica]

La torre de guaita a la Muntanya Ute, a la reserva índia del mateix nom, a Colorado, EUA, va ser construïda el 1937 pel Cos Civil de Conservació, i es va inscriure al Registre Nacional de Llocs Històrics dels Estats Units el 1980.[18]
Ute Mountain Fire Tower.jpg
El memorial a William Penn, a Reading, Pennsilvània, EUA, és una torre de 36,5 m, construïda el 1939 al cim del turó Penn com a torre de guaita d'incendis i atracció turística.[19] William Penn Memorial Fire Tower and Tower Hotel, Reading, Panna (68240).jpg
La torre de guaita Monjeau, al bosc nacional Lincoln, a Nou Mèxic, EUA va ser construïda el 1940 amb pedra natural pel Cos Civil de Conservació.[20]
Monjeau Lookout - Photo by USDA Forest Service.jpg
L'Arbre del Bicentenari Dave Evans, al parc nacional Warren, Austràlia, és un eucaliptus de 75 m d'alçada, al que el 1988, en celebració del bicentenari d'Austràlia, se li va construir una plataforma de guaita d'incendis a la que s'hi accedeix per una escala de cargol construïda amb 165 barres d'acer clavades al tronc. Actualment, és una atracció turística.[21]
Looking up the Bicentennial Tree.jpg
La torre de bateria Goeben es va construir als anys 30 per a combatre els cuirassats al mar Bàltic, a l'illa Wolin, Polònia. Actualment, és una torre de guaita d'incendis forestals.[22]
Wieża "dzwon" stanowisko kierowania ogniem niemieckiej baterii Goeben, obecnie przeciwpożarowa wieża obserwacyjna - panoramio.jpg
Torre de guaita al Bosc Verd (Zielony Las en polonès) a Przytok, Polònia, de 32 m d'alçada.[23] Wieża p-poż.jpg
Torre de guaita a la muntanya Rennberg, a Haard, Alemanya, de 35 m d'alçada, construïda en acer galvanitzat el 2010, en substitució de l'antiga torre de fusta.[24]
Feuerwachturm Rennberg in der Haard Naturpark Hohe Mark Westmuensterland.jpg
La torre de Collserola, a Barcelona, de 267,5 m d'alçada, forma part (torre de guaita Foxtrot) de la xarxa de torres de guaita de la serra de Collserola. El guaita forestal se situa a la planta 10.[25]
Torre de Collserola 2013.jpg

Referències[modifica]

  1. Albarran Rafols, Gerard. Disseny d'una torre de vigilancia d'incendis forestals (Tesi). Universitat Politècnica de Catalunya, 4 juny 2020. 
  2. Dreibach, Joachim F. «Eines per a la detecció remota, alerta precoç i adquisició de dades per a un sistema eficient de gestió d'extinció d'incendis informatitzat i avançat» (en anglès). Wildfire 2007. Sevilla - España, 2007.
  3. «Vigilància d'incendis forestals» (en alemany). Waldwissen, 04-03-2011.
  4. 4,0 4,1 «Bombers vol desmantellar totes les torres de guaita per a incendis forestals». Diari de Tarragona, 18-02-2020.
  5. «Torre de foc» (en rus). Bombers Voluntaris de Rússia.
  6. 6,0 6,1 «Torre d'incendis Sokolniki».
  7. 7,0 7,1 «L'antiga torre de foc» (en lituà). Ajuntament d'Ukmergè.
  8. «Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona». Diputació de Barcelona, 2016.
  9. «Les torres de vigilància, claus per combatre un possible foc al Parc Natural de Collserola». Betevé, 28-06-2019.
  10. «Balanç de 2020. Planificació 2021. Projectes en procés». Generalitat valenciana, 2020.
  11. «El Govern demana precaució davant la temporada d'alt risc d'incendi forestal que comença divendres 1 de maig». Govern de les Illes Balears, 30-04-2015.
  12. «Pla d'Informació i Vigilància Contra Incendis Forestals». Diputació de Barcelona, 2020.
  13. «Prevenció d'incendis». Agrupació de Defensa Forestal. Generalitat de Catalunya.
  14. 14,0 14,1 «Torres d'incendi» (en turc). Departament de bombers d'Istanbul.
  15. «Foişorul de Foc - Museu Nacional del Bomber» (en romanès). Ministeri de Cultura. Govern de Romania.
  16. «La torre dels bombers» (en anglès). Historvista.
  17. «Què diu la torre de vigilància del foc?» (en japonès). Museu de Prevenció d'Incendis i Desastres.
  18. «Inventari del Registre Nacional de Llocs Històrics. Formulari de nominació» (en anglès). Servei de Parcs Naturals. Departament d'Interior dels EUA, 10-04-1980.
  19. «Torre de guaita memorial William Penn» (en anglès). Pagoda Skyline, 2014.
  20. «Torre de guaita Monjeau» (en anglès). nhlr.org.
  21. «Arbre del Bicentenari Dave Evans» (en anglès). About Australia.
  22. «Torre de comandament de la bateria Goeben» (en polonès). Tropter.
  23. «Tres torres» (en polonès). Districte Forestal de Lipinki, 06-07-2016.
  24. «Torre de vigilància Rennberg a Halter am See» (en alemany). Krätzig & Partner, 2010.
  25. «Memòria de Gestió. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola». Parc de Collserola, 2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de guaita d'incendis