Torre de l'Àngel (Pontós)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre de l'Àngel
Imatge
Dades
TipusTorre de telegrafia òptica Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPontós (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA uns 500m al nord de Pontós (Alt Empordà), dalt d'un turó del pla de l'Àngel
Map
 42° 11′ 23″ N, 2° 55′ 30″ E / 42.189636°N,2.924943°E / 42.189636; 2.924943
BCIN
IdentificadorBCIN: 1294-MH-ZA
BIC: RI-51-0006033
IPAC: 1458

La Torre de l'Àngel és un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional ubicat al municipi de Pontós (Alt Empordà). Es tracta d'una antiga torre de telègraf, construïda el segle xix, que es troba a uns 500 m del poble. Donada la seva ubicació al cim d'un turó, des de dalt de la torre hi ha una extraordinària vista sense obstacles d'una gran part de l'Empordà i del Pla de l'Estany, i també de les serralades que envolten aquestes dues comarques.

Descripció[modifica]

Les restes arquitectòniques conegudes com a Torre de l'Àngel es troben sobre un petit turó enmig d'una pineda esclarissada que l'envolta i amaga parcialment. Es tracta d'una torre telegràfica òptica de mitjans del segle xix, de planta quadrada (6 m d'amplada per 6 m de llargada) i de planta i dos pisos. L'edifici va ser construït com a part de la línia de telegrafia òptica civil La Jonquera - Barcelona, segurament pels volts de 1850, i actualment és de les poques torres que queden.[1] La torre fou construïda aprofitant materials d'una construcció més antiga que podria ser una torre de guaita medieval o les restes d'una ermita del segle xv dedicada a l'Àngel Custodi, de la qual li provindria el nom.[2] Amb motiu de les obres, l'any 2005, de consolidació i restauració de la torre telegràfica del segle xix, per part dels Serveis tècnics de la Diputació de Girona, es va dur a terme un control arqueològic. El resultats de la intervenció van permetre constatar que la torre havia estat construïda gairebé sense fonaments i directament sobre un estrat argilós de molta potència, absolutament estèril i corresponent a nivells naturals i no antròpics. L'any 2006, va ser objecte d'una excavació arqueològica que va permetre documentar, a l'interior de la torre, quatre murs, fets de pedres lligades amb morter, de 0,4 m d'amplada, que dibuixaven un quadrat concèntric respecte les parets de la torre. A l'exterior de la torre es va documentar un mur, orientat nord-sud, d'uns 3 metres de llargada, que quedava tallat en l'extrem de llevant pel camí d'accés a la torre. Ambdós estructures, de cronologia i funcionalitat desconeguda, després de la intervenció, van ser desmuntades per tal de continuar amb l'obra[3] d'aquesta torre de telegrafia òptica L'estudi realitzat durant la restauració fa pensar, més aviat, que es tractava d'una construcció de caràcter agrícola. Va arribar al segle XXI mig enrunada i va ser restaurada l'any 2007 per la Diputació de Girona.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de l'Àngel
  1. «La torre de l'Àngel: telegrafia òptica a l'Empordà». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 9 maig 2015].
  2. 2,0 2,1 «Torre de l'Àngel (Pontós)». [Consulta: 9 maig 2015].
  3. «Sant Martí de Pontós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].