Torre de les Aigües (Eixample)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Torre de les Aigües».
Infotaula d'edifici
Torre de les Aigües
TorreAiguesEixampleBCN.jpg
Dades bàsiques
Tipus torre
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 23′ 36″ N, 2° 10′ 11″ E / 41.393267°N,2.169844°E / 41.393267; 2.169844
Bé cultural d'interès local
Identificador 40459
Modifica dades a Wikidata

La Torre de les Aigües és una torre d'aigua de Barcelona que va ser construïda l'any 1870, obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darder i la seva funció era la distribució d'aigua potable als primers edificis de l'Eixample. Des del 1987 és un jardí públic. S'hi pot accedir des del carrer de Roger de Llúria, entre el carrer de la Diputació i el carrer del Consell de Cent.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1862 Josep Cerdà va demanar llicència per edificar una de les primeres cases en el nou districte de l'Eixample, no obstant això i malgrat ser una zona notable pels seus recursos aqüífers[1] l'Ajuntament no tenia resolt el proveïment d'aigua potable a tots els habitatges, la qual cosa va obligar al fet que els propietaris s'organitzessin per trobar solucions. El 14 d'octubre de 1862 Jaume Safont i Lluch, intendent honorari de província, va concedir un terreny situat en l'illa 31, 32, LL, M[2] a la Societat Eixample i Millora de Barcelona, els qui van encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres la construcció d'una torre prou gran com per garantir el proveïment d'aigua potable a la zona.

Placa de l'Associació de Propietaris

El projecte original contemplava la construcció d'una torre de planta hexagonal de 24 metres d'altura amb capacitat per emmagatzemar 730m³ d'aigua, però l'arquitecte municipal no va aprovar el projecte al·legant que sobrepassava els 20 metres d'altura màxims permesos a l'Eixample. El 30 de maig de 1867, l'alcalde Lluis Rodríguez Téllez va signar el permís per poder realitzar el dipòsit després de considerar que no es podia garantir el fluid als edificis alts si el punt més elevat de la torre mesurava el mateix.

En un edifici adjacent es va instal·lar una màquina de vapor de 20cv, que posteriorment es va electrificar, per fer pujar l'aigua del pou a la part superior de la torre, on estava situat el dipòsit. Amb la construcció acabada, es va iniciar la xarxa de canonades per repartir l'aigua a les zones properes.

El 15 de juny de 1870 el terreny que ocupada la torre, a les mans de Crèdit i Foment de l'Eixample de Barcelona, va ser adquirit per l'Associació de Propietaris d'Aigua de l'Eixample.[3] Aquest mateix any, la torre va ser elevada un pis més per poder augmentar la pressió de l'aigua.

Jardins[modifica | modifica el codi]

Portes del jardí realitzades per Robert Llimós

El 1987, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'embargament dels terrenys per deutes i un any més tard, van ser expropiats i reconvertits en el primer interior d'illa recuperat com a espai públic de l'Eixample. Hi destaquen les portes de ferro realitzades per Robert Llimós.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Històricament, Barcelona era creuada per diferents torrents que descendien de Collserola para desembocar al mar mediterrani, dels quals avui en dia, només queden els noms dels carrers per on passaven.
  2. Als inicis de la construcció de la nova Barcelona, Ildefons Cerdà va decidir posar números als carrers que anaven de muntanya a mar i lletres a las que creuaven perpendicularment
  3. L'Associació de Propietaris estava formada per compradors d'aigua

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de les Aigües (Eixample) Modifica l'enllaç a Wikidata