Torre del Petrol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de sentinella  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 524 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Riba (Alt Camp) | |||
| Lloc | Cim del Puigcabrer | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1865-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006696 | |||
| Id. IPAC | 2330 | |||
La Torre del Petrol és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de la Riba a la comarca de l'Alt Camp.[1]
Descripció
[modifica]La torre del Petrol és al cim del Puigcabrer, a 525 metres sobre el nivell del mar, a la Serra de Miramar. És una torre de guaita de forma cilíndrica feta amb pedra.
Història
[modifica]Aquesta torre va ser construïda al segle xix durant la Tercera guerra carlina.[2] El comandant de la Riba, Manuel Orozco, que hi era assignat per a combatre els carlins dirigits pel Nen de Prades, en va ordenar la construcció. En aquesta situació estratègica, ja hi havia hagut l'antic castell de la Riba, documentat l'any 1176.[3] Des d'aquest lloc es podia defensar el pas natural de comunicació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Durant el dia servia com a torre de guaita i a la nit, com a torre de senyals òptics.[1] El nom «del Petrol», li ve donat per la fama de bevedor que tenia Manuel Orozco, que demanava «petroli» a l'hora de demanar aiguardent.[4]
Un llamp va esberlar-la en temps de la guerra carlina i s'ha mantingut en aquest estat fins a l'actualitat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Torre del Petrol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Vallverdú, Robert. El Nen de Prades: un capitost adolescent a la Tercera guerra carlina. Reus: Centre de Lectura, 1997, p. 41-42. ISBN 8487873200.
- ↑ «Mapa de recursos culturals». Diputació de Tarragona.
- ↑ Iglésies, Josep. «Torre del Petrol». A: La terra d'en Gallarí. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1932, p. 58-59.
Bibliografia
[modifica]
- Catala I Roca, Pere. Els castells catalans. 7 volums. Terrassa: Rafael Dalmau, 1967.