Torre del Telègraf (el Vendrell)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Torre del Telègraf
Imatge
Dades
TipusTorre i torre de telegrafia òptica Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud116 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Vendrell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de les Clotes, els Masos de Coma-ruga Modifica el valor a Wikidata
 41° 11′ 33″ N, 1° 30′ 31″ E / 41.1926°N,1.5087°E / 41.1926; 1.5087Coord.: 41° 11′ 33″ N, 1° 30′ 31″ E / 41.1926°N,1.5087°E / 41.1926; 1.5087
Bé d'Interès Cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0006776
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador1726-MH
IPAC1932

La Torre del Telègraf és un edifici al municipi del Vendrell, al Baix Penedès, declarat bé cultural d'interès nacional. Torre bastida damunt una roca i rodejada d'una profunda fossa excavada en la roca. Es formada per dos cossos sobreposats, l'inferior troncocònic, serveix de base a la torre pròpiament dita que és de planta quadrada i queda limitada per baix i per dalt mitjançant dues cornises.[1]

Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850.[cal citació]

La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.[cal citació]

Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins al 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.[cal citació]

A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.[cal citació]

Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Torre del Telègraf». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre del Telègraf