Torrent Gros (Mallorca)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaTorrent Gros
Agró solitari al Torrent Gros.jpg
Tipus Riu i curs d'aigua
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiPalma
 39° 33′ 11″ N, 2° 41′ 10″ E / 39.553191°N,2.686235°E / 39.553191; 2.686235
Dades i xifres
Dimensions 25.300 (longitud) m
Modifica les dades a Wikidata
El torrent Gros a Ciutat Jardí

El torrent Gros és un torrent de Mallorca que neix de la unió del torrent d'Esporles i del torrent de Bunyola prop de Son Sardina, ja dins el terme municipal de Palma.[1] Una part del seu recorregut fa de partió entre els municipis de Palma i de Marratxí.

A l'altura del Pont d'Inca, hi aflueix el torrent de Coanegra. Desemboca a la platja de Ciutat Jardí al barri d'el Coll d'en Rabassa, a la badia de Palma. Té un recorregut total de 23,55 quilòmetres i una conca hidrogràfica de 208 km2, una de les més extenses de l'illa.[2]

Geologia[modifica]

Des d'un punt de vista geològic, el Torrent Gros, neix en les elevacions de l'orogènia alpina de la Serra de Tramuntana, recorre el solc de farciment sedimentari del Raiguer i desemboca a la plana sedimentària de la Badia de Palma.

En la seva conca inicial, el torrent discorre entre còdols compactats (Conglomerat) que es troben sobre l'estrat Calcari Juràssic, que pot apreciar-se en les dues zones de naixement i que estan fortament carstificats. Mentre que a la seva conca central i final, es poden apreciar perfectament com s'ha obert pas a través dels materials sedimentaris quaternaris, amb una capa superior de terres marrons, sota les quals es troba una capa de conglomerat que aflora amb una potència mínima de 5 m.

La llera té dues edats de formació: la llera alt es va formar després emergir la Serra de Tramuntana durant el post-Burdigaliense (fa menys de 15 Ma.); mentre que el curs baix que recorre el Raiguer i la Conca de Palma, es va formar posteriorment després de finalitzar la transgressió marina de Tortonià (fa menys d'11 Ma.). Però va acabar de perfilar en els últims 250.000 anys durant les èpoques glacials i interglacials, que van seguir a les variacions del nivell del mar del Pliocè i Quaternari. En algunes èpoques la llera s'estendria diversos km. en el que avui és la badia de Palma, durant fases regressives. En algunes èpoques més plujoses el cabal del torrent va ser continu, pel que era un riu, que va derivar en el torrent que avui coneixem, sobre la llera d'un paleorío.

Hidrologia[modifica]

En la llera, s'arriben a trobar dimensions de 10 m d'ample, per 5 m d'alçada, en els conglomerats; el que ens dóna una idea de cabals temporals bastant superiors als que es poden apreciar en l'actualitat. Tot i la baixa gravetat que afecta el tram final de la llera. Actualment s'assoleixen cabals mitjans de 20 m3/seg. Però pels solcs en els conglomerats, es pot deduir que en alguns moments s'ha arribat a cabals de més de 200 m3/seg. La llera final és molt més ampli, mentre que la llera inicial és molt més profund; la qual cosa s'explica naturalment a causa dels desnivells dels dos trams, tot i la diferència de materials dels mateixos. És curiós destacar, que normalment no comença a portar un cabal significatiu els dies de pluja en el seu recorregut mitjà, sinó un o diversos dies després, pel fet que el major nivell de precipitació es dóna a la Serra de Tramuntana, i aquest desfasament és el temps que les aigües triguen a arribar al seu curs mitjà.

Fauna[modifica]

En alguns punts amb aigua estancada es poden trobar granotes i diversos tipus d'insectes aquàtics autòctons

Flora[modifica]

Tampoc poden trobar arbres de tipus fluvial en el seu curs, tal com sí passa en els llits dels torrents de la Serra de Tramuntana, a causa de les llargues estacions seques i caloroses, en aquesta zona de Mallorca.

Antropisme[modifica]

Es poden trobar construccions antròpiques al llarg del curs de Torrent, de segles anteriors. Com ponts de Marés i molins de vent que confirmen que en èpoques anteriors hi va haver un ús agrícola del mateix i que el cabal i l'estacionalitat van ser majors. Construccions que coincideixen amb la Petita Edat del Gel, i amb les seves puntes en els segles XVIII i XIX.

Referències[modifica]

  1. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Palma: Promomallorca, p. 334. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Joan Roseeló; Miquel Grimalt. «Inundaciones en la ciudad de Palma de Mallorca: distribución de los episodios y tipos de tiempo asociados (2001-2016)». A: El clima: aire, agua, tierra y fuego (en castellà). Asociación Española de Climalogía y AEMET,, 2018, pp.245-258. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torrent Gros Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Atles de les illes Balears. DIAFORA.
  • Geomorfologia Litoral de Mallorca. IMEDEA.
  • Geologia de Balears. Universitat Autònoma de Madrid.
  • Mapa Geològic de Mallorca. IGME.
  • Història Natural de les Balears. AMECA.