Torres de Colón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Torres de Colón
Torres de Colón, Madrid, 2017-11-01, Triplecaña 04.jpg
Dades bàsiques
Tipus gratacel
Arquitecte Antonio Lamela
Constructor OHL
Començament 1967
Característiques
Dimensions 116 m (Alçada
Superfície 16 263 m²
Pisos 23
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Comunitat de Madrid
Municipi Madrid
Localització calle de Génova, 31

40° 25′ 33″ N, 3° 41′ 28″ O / 40.425833333333°N,3.6911111111111°O / 40.425833333333; -3.6911111111111
Propietari Mútua Madrileña
Modifica dades a Wikidata

Les Torres de Colón o Torres Colón (anteriorment Torres de Jerez) són un gratacel d'oficines de 110 metres d'alçada i 23 plantes situat a la plaça de Colón de Madrid. Si ben originalment va ser concebut com dues torres bessones que compartien una mateixa base, després de la reforma realitzada a principis de la dècada de 1990 aquestes es van unir mitjançant una escala d'incendis que penja d'un acabament verdós amb forma d'endoll. És el 11è edifici més alt de la capital espanyola i va ser l'edifici d'oficines més alt de Madrid fins que es va acabar la Torre Picasso el 1989. Les torres van ser construïdes entre 1967 i 1976 per l'arquitecte madrileny Antonio Lamela i els enginyers Leonardo Fernández Troyano, Javier Manterola i Carlos Fernández Casado.

Les torres estan realitzades mitjançant una estructura suspesa o penjant: l'edifici està compost de dos grans pilars units al capdamunt per una plataforma de la qual pengen, des de grans bigues perimetrals de sis metres de cant, un total de 18 pèndols atirantats amb cables d'acer que subjecten cada planta. Per a la seva construcció primer es van realitzar els fonaments de formigó sobre els que es van plantar els dos «superpilars» o nucli central i la plataforma superior.[1] Posteriorment es van anar construint les torres de dalt a baix, fent cert la dita de «començar a construir la casa per la teulada», així, des de la plataforma superior acostant-se planta a planta a la base de la construcció. Als seus peus, es va rematar amb un cos basamental de tres plantes i sis forjats més de soterranis, aquesta vegada construïts de baix a dalt.

Propietaris i inquilins[modifica]

Van ser inaugurades amb el nom de «Torres de Jerez», ja que el seu primer propietari va ser el conglomerat d'empreses Rumasa i la seva localitat originària era Jerez de la Frontera.[2] Després de l'expropiació de Rumasa el 1983, el Govern va decidir vendre-les en subhasta pública per recuperar part del forat patrimonial que havia creat. Va ser guanyada pel grup britànic Heron International el 1986 que va pagar 4.350 milions de pessetes, imposant-se a Juan Miguel Villar Mir, entre d'altres.[3] El 1995 l'asseguradora Mútua Madrilenya va adquirir l'edifici per 8.845 milions de pessetes.[4] En aquestes torres s'allotgen nombroses empreses, com el bufet Alvarez & Marsal, MCH Private Equity, Natixis, Legg Mason, M&G, BDO, l'Oficina Comercial de Noruega a Espanya, l'Organització de Comerç Exterior del Japó, Hays, Bip & Drive i Tòquio Marine, entre unes altres.[5]

Referències[modifica]

  1. Guerra de la Vega, Ramón. Propia del autor. Madrid (1920-1980) Guía de Arquitectura Contemporánea. Primera, 1981, p. 89. ISBN 84-300-5362-X. 
  2. Jesús Cacho, El País. «La trama de las Torres», 27-04-1984. [Consulta: 22 desembre 2008].
  3. Casqueiro, Javier «El Consejo de Ministros adjudica IRSA y las Torres de Jerez a Heron International». , 13-09-1986 [Consulta: 26 enero 2017].
  4. «Heron y la Mutua firman la venta de las torres de Colón Madrid», 21-07-1995. [Consulta: 26 gener 2017].
  5. Ugalde, Ruth «Arranca la gran mudanza de Madrid: Mutua vacía las Torres de Colón para renovarlas». , 26 enero 2017 [Consulta: 26 enero 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torres de Colón