Torres del Vajolet
| ||||
| Tipus | muntanya cim  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Catinaccio | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Itàlia | |||
| ||||
| Serralada | Dolomites | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.821 m | |||
| Prominència | 194 m | |||
Les Torres del Vajolet (Vajolet-Türme en alemany; 2.821 m.) són un conjunt de set agulles de dolomia que s'aixequen al centre del Grup del Catinaccio, a les Dolomites,[1] conquistades a nivell alpinista al final del segle xix.
Descripció
[modifica]El cim més alt és la Torre Principal, mentre les més famoses són en canvi la Delago, la Stabeler i la Winkler, conegudes també com a Torres Meridionals del Vajolet. Sobre aquestes, a diferència de les altres, hi ha diverses vies d'escalada molt freqüentades. A la base de la Torre Delago s'aixeca a més un modest pic, la Torre Piaz.[2]
El següent quadre recull els noms, les altures i les dades de la primera ascensió d'aquestes torres:
| Nom | Altura (m.) | Primera ascensió |
|---|---|---|
| Torre Piaz | 2.670 m | G. B. Piaz, el 2 de setembre de 1899 (per la cara nord) |
| Torre Delago | 2.790 m | Hermann Delago, el 22 de setembre de 1895. |
| Torre Stabeler | 2.805 m | H. Stabeler i H. Helversen, el 16 de juliol de 1892. |
| Torre Winkler | 2.800 m | Georg Winkler, el 17 de setembre de 1887 (paret sud-est). |
| Torre Nord | 2.810 m | H. Stabeler i H. Helversen, el 12 de juliol de 1892. |
| Torre Principal | 2.821 m | L. Bernard i G. Merzbacher, el 28 d'agost de 1882. |
| Torre Est | 2.813 m | H. Stabeler i H. Helversen, el 12 de juliol de 1892. |
Als peus de les Torres del Vajolet es troba el Refugi Rei Alberto.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Torri del Vajolet, Trad climbing» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Vajolet-Türme: Kletter-Eldorado in den Dolomiten – 1 THING TO DO» (en alemany), 23-09-2018. Arxivat de l'original el 2020-06-07. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Hike to the Vajolet hut at Mt Catinaccio - Trentino - Italy» (en anglàs). [Consulta: 7 juny 2020].