Tortuga gegant de les Galápagos
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Tortugues de les Galápagos» perquè tracten del mateix concepte. (vegeu la discussió) |
Geochelone nigra  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Testudines |
| Família | Testudinidae |
| Gènere | Geochelone |
| Espècie | Geochelone nigra ((Quoy i Gaimard, 1824)) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Geochelone elephantophus
|
| Protònim | Testudo nigra |
La tortuga gegant de Floreana (Geochelone nigra) és una espècie de tortuga de la família Testudinidae, endèmica de les Illes Galápagos. De grans dimensions, alguns individus arriben a 300 kg de pes i fan gairebé dos metres de longitud. Juntament amb la tortuga gegant d'Aldabra (Geochelone gigantea) de les Seychelles, són les tortugues més grosses del món.
Les tortugues de les Galápagos són herbívores i s'alimenten d'herbes, fruites, fulles i cactus, encara que també mengen carronya quan tenen l'oportunitat i fins i tot cadàvers d'altres de la seva mateixa espècie. Són animals extremadament lents que es mouen a una velocitat de 0,25 km / h. La població actual de tortugues de les Galápagos està estimada en prop de 15.000 exemplars, tot i que 250.000 vivien a les illes abans de la colonització espanyola. Les illes amb les majors poblacions de tortugues són l'illa Isabela i l'Illa Santa Cruz.
Alguns individus són sedentaris, mentre que a altres sembla agradar la idea de desplaçar-se, de manera que exploren nous territoris. No obstant això totes han de refugiar-se en les hores més càlides, posant-se a l'ombra d'un arbre, entre arbustos o submergint-se en tolls d'aigua fangosa, la que per cert li treu els paràsits. De vegades les tortugues estiren el seu coll i les extremitats, en un posat que crida als ocells a apropar-se i alimentar-se dels seus paràsits. Davant coses desconegudes, aquesta espècie sol acostar-se, olorar i després mossegar l'objecte del seu interès
Subespècies[modifica]
Se suposa que abans de l'arribada dels primers visitants humans, devia haver-hi 15 subespècies de tortuga gegant de les Galápagos, però actualment només en queden 13: cinc a l'illa Isabela i les altres set a Santiago, Santa Cruz, San Cristóbal, Pinzón, Española i Fernandina. La subespècie que estava present a Pinta, s'extingí en morir-se l'únic mascle que en quedava viu.[1][2] La subespècia de Geochelone nigra phantastica es creia extinta des de feia un segle fins que el 2019 es va trobar un exemplar femella a Fernandina, a la que van anomenar "Fernanda".[3][4]
Les característiques morfològiques de la gran closca òssia de les tortugues de les Galápagos varien d'acord amb l'ambient de cada illa. Aquesta variabilitat permet subdividir l'espècie en subespècies, llistades a sota, cadascuna característica d'una illa, o d'una part d'ella. Aquesta diversitat morfològica va ser reconeguda per Charles Darwin, durant la seva visita a l'arxipèlag el 1835, i li va servir com un dels arguments per sustentar la seva teoria de l'evolució de les espècies.
Depenent de l'hàbitat en què habitin aquestes subespècies es poden reconèixer tres formes bàsiques en la closca que es relacionen amb la manera de vida de les tortugues. Una closca amb forma de cúpula és característica de les tortugues gegants que habiten en ambients humits, com a l'illa Santa Cruz o en alguns volcans de l'illa Isabela. Aquesta forma els permet desplaçar-se entre la densa vegetació sense quedar atrapades entre les branques. Les tortugues de closca amb forma de cadira de muntar pertanyen a hàbitats desèrtics i amb poca vegetació, a més tenen una elevació en la part frontal aquest, que els permet estirar el coll més que a la resta de les tortugues i així alimentar-se de les fulles altes dels arbusts i de les pales dels cactus. El tercer tipus de closca té característiques intermèdies dels dos anteriors.
El 2015 es va catalogar la darrera subespècie que fins aquell moment es creia part d'una altra subespècia Geochelone nigra porteri[5] La subespècie va rebre l'epítet científic donfaustoi en honor a Fausto Llerena Sánchez, que va dedicar 43 anys a la conservació de tortugues gegants com a guardabosc dins la Direcció del Parc Nacional Galápagos. "Don Fausto" va ser el principal cuidador de tortugues en perill d'extinció en captivitat.[6]
Una setzena subespècie Geochelone nigra wallacei està en discussió. Es coneix només per un exemplar. Es van veure rastres a Rábida l'any 1897 i l'Acadèmia de Ciències va eliminar un sol individu el 1906. No hi ha registres de vaixells de caça de balenes o de foca que mencionen la recollida a Rábida, que té un bon fondeig i prop del qual es troba un corral en el qual s'hi guardaven temporalment tortugues, potser d'altres illes. L'espècimen tipus de Geochelone wallacei, l'individu pel qual es va anomenar la raça, en realitat té una procedència desconeguda: va ser assignat a Rábida perquè s'assemblava a la que va treure el 1906.[7]
El 2022 es va documentar el primer cas d'albinisme d'una tortuga gegant de les Galápagos, nascuda en el zoològic suís Tropiquarium, a la població de Servion.[8]
Les 11 subespècies són:
- Geochelone nigra abingdoni (extinta)
- Geochelone nigra becki
- Geochelone nigra chathamensis
- Geochelone nigra darwini
- Geochelone nigra donfaustoi
- Geochelone nigra ephippium
- Geochelone nigra phantastica
- Geochelone nigra galapagoensis (extinta)
- Geochelone nigra guntheri
- Geochelone nigra hoodensis
- Geochelone nigra microphyes
- Geochelone nigra porteri
- Geochelone nigra vandenburghi
- Geochelone nigra vicina
- Geochelone nigra wallacei (extinta, en discussió com a subespècie)
Referències[modifica]
- ↑ «Adéu a Solitari George, l'última tortuga de la seva espècie». El Periodico, 25-06-2012. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ Diari, Catalunya. «Troben una espècie animal gegant desapareguda des de feia 100 anys a Amèrica». [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ BBC Mundo. «El sorprendente hallazgo en Galápagos de una tortuga que se creía extinguida desde hace más de 100 años» (en castellà). El Economista, 27-05-2021. [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ Joaquim Elcacho. «Fernanda, la tortuga 'fantástica' de Galápagos confirmada como superviviente de la extinción» (en castellà). La Vanguardia, 13-06-2021. [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ Rachel Feltman. «A new species of giant tortoise was just discovered in the Galapagos». The Washington Post, 22-10-2015. [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ Poulakakis, Nikos; Edwards, Danielle L.; Chiari, Ylenia; Garrick, Ryan C.; Russello, Michael A.; Benavides, Edgar; Watkins-Colwell, Gregory J.; Glaberman, Scott; Tapia, Washington «Description of a new Galapagos giant tortoise species (Chelonoidis; Testudines: Testudinidae) from Cerro Fatal on Santa Cruz island». PLOS One, 10, 10, 21-10-2015, pàg. e0138779. DOI: 10.1371/journal.pone.0138779. PMC: 4619298. PMID: 26488886.
- ↑ «Galapagos Giant Tortoises» (en anglès). rit.edu. Arxivat de l'original el 10 gener 2010. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «Mostren per primer cop una tortuga gegant de les Galápagos albina». CCMA, 03-06-2022. [Consulta: 13 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Ebersbach K. (2001): Zur Biologie und Haltung der Aldabra-Riesenschildkröte (Geochelone gigantea) und der Galapagos-Riesenschildkröte (Geochelone elephantopus) in menschlicher Obhut unter besonderer Berücksichtigung der Fortpflanzung. - Dissertation, Tierärztliche Hochschule Hannover
- C. H. Ernst, R. W. Barbour (1992): Turtles of the World. Nova York, ISBN 1-56098-212-8
- C. H. Ernst, R. G. M. Altenburg, R. W. Barbour (1999): Turtles of the World, Win/MAC CD, ISBN 3-540-14547-8
- M. Pfeiffer (2000): Langzeituntersuchungen zum Fortpflanzungsgeschehen bei Aldabra- und Galapagos-Riesenschildkröten (Geochelone gigantea und Geochelone elephantopus) anhand von Steroidanalysen im Kot und Verhaltensbeobachtungen, Dissertation, Universität Zürich, IDN 960035389
- Poznik Claudia (2002): Schutzprogramme für die Galápagos-Riesenschildkröten (Geochelone nigra,QUOY und GAIMARD 1824) auf Isabela Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. - TESTUDO (SIGS), 11(2)
- P. C. H. Pritchard (1996): The Galapagos Tortoises: Nomenclatural und Survival Status, Chelonian Research Monograph No. 1 Chelonian Research Foundation, Leominster (USA), ISBN 0-9653540-0-8
