Tosca de sabó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La tosca de sabó o sabó de calç és un sòlid blanc compost per estearat de calci, estearat de magnesi i derivats similars de metalls alcalinoterris d'àcids grassos. Aquests materials resulten de l'addició de sabó i altres tensioactius aniònics a l'aigua dura. L'aigua dura conté ions de calci i magnesi, que reaccionen amb l'anió tensioactiu per donar aquests sabons metàl·lics o de tosca.[1]

2 C 17 H 35 COO Na + + Ca 2+ → (C 17 H 35 COO) ₂ Ca + 2 Na +

En aquesta reacció, el catió sòdic del sabó es substitueix per calci per formar estearat de calci .

Els sabons de calç formen dipòsits de tosca en els teixits, en les rentadores i en les piques. Els tensioactius sintètics són menys susceptibles als efectes de l'aigua dura. La majoria de detergents contenen constructors que impedeixen la formació de sabons de calç.

Guix impermeable[modifica]

Hi ha diverses formes de fer guix impermeable a base de sabó de calç, una de les quals és el Tadelakt. Una altra forma de guix impermeable fet amb sabó de calç és el Qadad; aquesta tècnica, semblant a l'opus signinum dels romans, té més de mil anys [2][3] i restes d'aquest guix primerenc encara es veuen a les comportes que resten dempeus de l'antiga presa de Marib.[4]

Referències[modifica]

  1. Angelo Nora, Alfred Szczepanek, Gunther Koenen. Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès). Weinheim, Alemanya: Wiley-VCH, 2005. DOI 10.1002/14356007.a16_361. «Metallic Soaps» 
  2. see Great Mosque of Sana'a
  3. Sutter, Anita. «Note sur la fabrication du qadâd». Arabian Humanities, 18-12-2006. [Consulta: 13 febrer 2016].
  4. Selma Al-Radi, "Qudâd The Traditional Yemeni Plaster," Yemen Update, Bulletin of the American Institute for Yemeni Studies Arxivat 2019-07-22 a Wayback Machine. (AIYS), no. 34 (1994):6-13

Bibliografia[modifica]

  • Siegfried Hauptmann: Organische Chemie. Neuauflage. Deutscher Verlag für Grundstoffindustrie, Leipzig 2001, ISBN 3-342-00635-8 (Nachdruck der Ausgabe Leipzig 1991).
  • Hans-Georg Henning, Werner Jugelt, Günther Sauer: Praktische Chemie. Ein Studienbuch für Mediziner und Naturwissenschaftler. 5. Auflage. Verlag Deutsch, Thun 1991, ISBN 3-8171-1139-8 (Nachdruck der Ausgabe Berlin 1982).
  • Hugo Janistyn: Taschenbuch der modernen Parfümerie und Kosmetik. 4. Auflage. Wissenschaftliche Verlagsgesellschaft, Stuttgart 1974, ISBN 3-8047-0473-5.
  • Hermann Pardun: Analyse der Nahrungsfette (Grundlagen und Fortschritte der Lebensmitteluntersuchung und Lebensmitteltechnologie; 16). Parey, Berlin 1976, ISBN 3-489-78814-1 (völlige Neubearbeitung von Werner Wachs: „Öle und Fette – Analyse der Nahrungsfette“).