Toti Martínez de Lezea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaToti Martínez de Lezea
Toti Martinez de Lezea Bilbon.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Esperanza Martínez de Lezea García
1949
Vitòria, País Basc
Nacionalitat País Basc País Basc
Activitat professional
Ocupació Escriptora i traductora
Modifica dades a Wikidata

Esperanza Martínez de Lezea García (1949 - Vitòria, País Basc), més coneguda com a Toti Martínez de Lezea és una escriptora i traductora basca que escriu en castellà i en basc. També és traductora d'anglès, francès i alemany, guionista de televisió i actriu (fundadora del grup de teatre Kukubiltxo).

Biografia[modifica]

Toti Martínez estudià batxillerat a Vitòria i es desplaçà a Guipúscoa per aprendre-hi basc. Estudià també francès durant quatre anys a França, i després anglès tres anys a Anglaterra.

Treballa com a traductora i actriu, fundant, juntament amb el seu marit i altres joves de Larrabetzu el grup de teatre Kukubiltxo, en el qual participà durant cinc anys.

Entre el 1983 i el 1984 col·laborà amb el Departament d'Ensenyament del Govern Basc realitzant més de 40 vídeos educatius i escrivint dos llibres sobre llegendes basques i activitats teatrals impartint cursos al personal docent d'aquest departament.

El 1985 començà a col·laborar amb la televisió pública basca, Euskal Telebista, amb una sèrie de 13 capítols dirigida al públic infantil.

Entre el 1986 i el 1992 escrigué i dirigí per a ETB 1.200 programes infantils i juvenils en basc. El 1992 tornà a la seva activitat de traductora i intèrpret i començà una nova etapa d'activitat literària.[1]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

  • La calle de la judería (castellà, basc) (1998). Ttarttalo
  • Las torres de Sancho (castellà, basc) (1999). Ttarttalo
  • La Herbolera (castellà, basc, alemany) (2000). Ttarttalo
  • Señor de la guerra (castellà) (2000). Ttarttalo
  • Los hijos de Ogaiz (castellà, basc, francès) (2001). Ttarttalo
  • La abadesa: María, la excelenta (castellà, basc, alemany) (2002). Maeva Ediciones
  • La voz de Lug (castellà) (2002). Maeva Ediciones
  • La comunera. María Pacheco, una mujer rebelde (castellà, alemany, portuguès) (2003). Maeva Ediciones
  • La cadena rota (castellà, basc, francés) (2004). Erein
  • A la sombra del templo (2005). Maeva Ediciones
  • El verdugo de Dios (castellà, alemany) (2006). Maeva Ediciones
  • La Brecha (castellà) (2006). Ttarttalo
  • El jardín de la Oca (castellà, alemany) (2007). Maeva Ediciones
  • La Flor de la Argoma (2008) (castellà, basc). Erein
  • Perlas para un collar. Judías, moras y cristianas en la España Medieval (amb Ángeles de Irisarri) (castellà) (2009). Suma de las letras
  • La Universal (castellà) (2010). Maeva Ediciones
  • Veneno para la Corona (castellà, basc) (2011). Erein
  • Mareas (castellà, basc) (2012). Ttarttalo
  • Itahisa (castellà, basc) (2013). Erein
  • ENDA (castellà, basc, rus) (2014). Erein
  • Y todos callaron (castellà, basc) (2015). Erein

Altres[modifica]

  • Leyendas de Euskal Herria (basc, castellà). Erein
  • Brujas (basc, castellà) Erein
  • Placeres Reales, Reyes, Reinas, Sexo y Cocina (castellà). Maeva Ediciones
  • Los Grafitis de Mamá (castellà). Maeva Ediciones

Referències[modifica]

  1. La calle de la judería, biografia de l'autora. Editorial Ttarttalo. Donòstia 2007. ISBN 978-84-8091-482-6