Tour de França de 1935

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1935

Recorregut del Tour de França de 1935
Recorregut del Tour de França de 1935, amb inici i final a París, seguint el sentit de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XXIX
Països França França
Suïssa Suïssa
Data 4 al 28 de juliol de 1935
Nombre d'etapes 21 etapes
Distància 4.338 km[1]
Temps del vencedor 141h 32' 00" (30,650 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) (Bèlgica)
Segon Itàlia Ambrogio Morelli (ITA) (Itàlia individuals)
Tercer Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke  (BEL) (Bèlgica)
Classificacions secundàries
Muntanya Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke  (BEL) (Bèlgica)
Equips Bèlgica

El Tour de França de 1935 fou la vint-i-novena edició del Tour de França i es disputà entre el 4 i el 28 de juliol de 1935, sobre un recorregut de 4.338 km, distribuïts en 21 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors que es van disputar a una mitjana de 30,650 km/h.[1] Tot i que l'equip francès era el favorit per revalidar la victòria, el belga Romain Maes es va fer amb el liderat en la primera etapa i ja no el va deixar fins a l'arribada a París. Durant la setena etapa, la principal amenaça per a Romain Maes en la lluita per la general, Antonin Magne, hagué d'abandonar en ser atropellat per un cotxe. Poc després l'espanyol Francisco Cepeda va patir un accident en el descens del Coll del Galibier. Tres dies més tard moria a l'hospital de Grenoble, sent la primera víctima mortal en carrera del Tour.[3][4][5][6]

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

Els diners dedicats a premis s'incrementa i per primera vegada supera el milió de francs.[7]

Participants[modifica | modifica el codi]

Com venia passant des de l'edició de 1930, el Tour de França de 1935 va ser disputat per equips nacionals. Bèlgica, Itàlia, Espanya, Alemanya i França van enviar equips formats per 8 ciclistes. A banda hi havia els ciclistes que corrien de manera individual, sense estar integrats en cap equip. Cada país podia enviar fins a quatre ciclistes que competissin individualment, però que en cas d'abandonament d'un membre de l'equip oficial podrien ocupar el seu lloc. Espanya només en va enviar tres, mentre Suïssa, que no tenia equip nacional, en va enviar quatre, per la qual cosa foren 23 el ciclistes individuals que van prendre la sortida. Finalment, hi havia la categoria "touriste-routiers", en què van participar 30 ciclistes.[8] En total foren 93 els ciclistes que van prendre la sortida. Segons la nacionalitat, hi havia 41 francesos, 13 italians, 12 belgues, 12 alemanys, 11 espanyols i 4 ciclistes suïssos.[9]

Favorits[modifica | modifica el codi]

L'equip francès era el més fort de tots, ja que incorporava els tres guanyadors de les cinc darreres edicions del Tour, Antonin Magne, Georges Speicher i André Leducq, a més de l'escalador René Vietto i Maurice Archambaud, que havia liderat la classificació general durant forces etapes el 1933. A més, Roger Lapébie i Charles Pélissier corrien com a muntar com a individuals, cosa que significava que en cas d'algun abandonament podien ocupar el seu lloc a l'equip nacional francès.[10]

Dels altres equips, sols els equips belgues i italians semblaven poder fer obra als francesos.[10]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Com en les edicions precedents el recorregut ressegueix França en el sentit de les agulles del rellotge, passant primer pels Alps i posteriorment pels Pirineus, sent els principals colls a superar el Galibier, el Tourmalet i l'Aubisca. En aquesta edició no hi ha cap nova vila que aculli una etapa.[8]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Romain Maes, al Tour de França de 1935.

Durant la primera etapa el belga Romain Maes va tenir la sort de poder passar un pas a nivell poc abans que aquest quedés tancat, amb la qual cosa va aconseguir un minut d'avantatge respecte els immediats perseguidors, ja que aquests hagueren d'esperar-se. Tot i que l'intent de neutralitzar-lo, finalment Maes arribà a Lilla amb 53" sobre aquests.[10]

En la segona etapa Romain Maes va tenir menys sort, ja que diverses punxades el van endarrerir fins a nou minuts de la capçalera de la cursa. L'equip belga va iniciar una llarga persecució durant 70 km fins que aconseguiren reintegrar-lo amb la resta de favorits. L'etapa va ser guanyada per l'esprintador francès Charles Pélissier. Romain Maes i Charles Pélissier passen a encapçalar les dues primeres posicions de la general, unes posicions que ningú espera que puguin mantenir durant gaire temps.[10]

En la quarta etapa, amb el pas pel Ballon d'Alsace, l'equip francès no va tenir un bon paper. El primer francès en finalitzar l'etapa ho va fer en desena posició, i Romain Maes va augmentar l'avantatge al capdavant de la general fins a més de cinc minuts.[10]

En el segon sector de la cinquena etapa Romain Maes va realitzar una excel·lent etapa, molt millor del què tothom podia esperar, ja que tan sols va perdre 38 segons respecte a Antonin Magne, un especialista en contrarellotge, en els gairebé 60 quilòmetres d'etapa. Magne pujà fins a la segona posició en la classificació general, a poc més de quatre minuts de Romain Maes.[10]

La sisena etapa, la primera als Alps, era perfecte per a un escalador com Vietto, el qual no desaprofità l'ocasió per endur-se amb la victòria en solitari. Magne es mantenia uns quatre minuts darrere Romain Maes.[10] En la setena etapa, Magne va ser atropellat per un cotxe, cosa que l'obligà a abandonar la cursa.[10] En la mateixa etapa, en el descens del Galibier, l'espanyol Francisco Cepeda va patir un important accident que li provocà la mort tres dies més tard.[8][3] Un dels seus pneumàtics s'havia rebentat per la fricció amb la llanda, cosa que li provocà la caiguda anant a gran velocitat.[11] Amb l'abandonament de Magne Vasco Bergamaschi passà a ocupar la segona posició en la classificació general, més de dotze minuts darrere de Romain Maes.[10] En la novena etapa Bergamaschi va perdre mitja hora, quedant fora de la lluita per la victòria. René Vietto va guanyar l'etapa, amb Francesco Camusso pocs segons rere seu. Romain Maes va perdre gairebé deu minuts,[12] i Camusso va passar a ocupar la segona posició en la general, tres i mig minuts rere Maes.[10]

En la desena, onzena i dotzena etapes Romain Maes va guanyar una mica de temps sobre Camusso. El segon sector de la tretzena etapa va ser una contrarellotge per equips, en la qual l'equip francès va superar a l'equip belga per 27 segons, quedant Speicher tercer, a vuit minuts i mig en la general. En el segon sector de la catorzena etapa Romain Maes acabà en segona posició, augmentant el seu avantatge en la general a més de deu minuts sobre Speicher, el qual passà a ocupar la segona posició.[8][10]

En la quinzena etapa arribà el torn dels Pirineus. Els belgues Félicien Vervaecke i Sylvère Maes arribaren escapats amb molt de temps sobre la resta de favorits, cosa que els va dur a la segona i tercera posició de la general, rere el seu compatriota Romain Maes.[10]

En la setzena etapa, amb el pas pel Tourmalet i l'Aubisca Romain Maes va tenir problemes per seguir els seus rivals. L'equip belga havia controlat la carrera durant els primers tres ports de muntanya, però en el quart, l'Aubisca, els italians Ambrogio Morelli i Orlando Teani van escapar-se. Morelli va guanyar l'etapa i es va endur la bonificació, mentre Romain Maes necessitava l'ajuda dels seus companys Vervaecke i Jules Lowie per mantenir el liderat per tan sols dos minuts i mig sobre Morelli després de perdre més de sis minuts en l'etapa.[10]

En el primer sector de la divuitena etapa Morelli va perdre deu minuts. Jean Aerts va creuar la línia de meta en primera posició, però fou desqualificat i relegat a la segona posició per irregularitats en l'esprint.[13] Maes finalitzà segon en el segon sector de l'etapa i incrementà la diferència en tres minuts més.[10] Inicialment Jean Fontenay fou declarat el vencedor de l'etapa, però posteriorment fou penalitzat amb cinc minuts pel jurat en saber-se que havia estat remolcat per un vehicle.[14]

Romain Maes va acabar el Tour amb una victòria d'etapa en solitari en l'arribada a París.[10]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Etapes[modifica | modifica el codi]

Les etapes 5, 13, 14, 18, 19 i 20 foren dividides en dos sectors, sempre amb un primer sector en línia i un segon sector en contrarellotge, ja fos individual o per equips. Les etapes 5B, 14B i 18B foren una contrarellotge individual, mentre les etapes 13B, 19B i 20B foren per equip. En les contrarellotges per equip de 1935, els ciclistes d'un mateix equip prenien la sortida plegats, però a diferència de les proves actuals el que comptava era el temps individual, per la qual cosa la contrarellotge no era guanyada per un equip, sinó per un ciclista.

Resultat de les etapes[8][15]
Etapa Data[1] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 4 de juliol París - Lilla Etapa plana Etapa plana 262 Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
2a 5 de juliol Lilla - Charleville-Mézières Etapa plana Etapa plana 192 Flag of France.svg Charles Pélissier (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
3a 6 de juliol Charleville-Mézières - Metz Etapa plana Etapa plana 161 Itàlia Rafaële Di Paco (ITA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
4a 7 de juliol Metz - Belfort Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 220 Flag of Belgium.svg Jean Aerts (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
5a (a) 8 de juliol Belfort - Ginebra Etapa plana Etapa plana 262 Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
5a (b) 8 de juliol Ginebra - Évian-les-Bains Contrarellotge individual 58 Itàlia Rafaële Di Paco (ITA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
6a 10 de juliol Évian-les-Bains - Aix-les-Bains Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 207 Flag of France.svg René Vietto (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
7a 11 de juliol Aix-les-Bains - Grenoble Etapa de muntanya Etapa de muntanya 229 Itàlia Francesco Camusso (ITA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
8a 12 de juliol Grenoble - Gap Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 102 Flag of Belgium.svg Jean Aerts (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
9a 13 de juliol Gap-Digne-les-Bains Etapa de muntanya Etapa de muntanya 229 Flag of France.svg René Vietto (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
10a 14 de juliol Digne-les-Bains - Niça Etapa plana Etapa plana 156 Flag of Belgium.svg Jean Aerts (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
11a 16 de juliol Niça - Canes Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 126 Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
12a 17 de juliol Canes - Marsella Etapa plana Etapa plana 195 Flag of France.svg Charles Pélissier (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
13a (a) 18 de juliol Marsella - Nimes Etapa plana Etapa plana 112 Itàlia Vasco Bergamaschi (ITA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
13a (b) 18 de juliol Nimes - Montpeller Contrarellotge per equips 56 Flag of France.svg Georges Speicher (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
14a (a) 19 de juliol Montpeller - Narbona Etapa plana Etapa plana 103 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
14a (b) 19 de juliol Narbona - Perpinyà Contrarellotge individual 63 Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
15a 20 de juliol Perpinyà - Luchon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 325 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
16a 22 de juliol Luchon - Pau Etapa de muntanya Etapa de muntanya 194 Itàlia Ambrogio Morelli (ITA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
17a 24 de juliol Pau - Bordeus Etapa plana Etapa plana 224 Flag of France.svg Julien Moineau (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
18a (a) 25 de juliol Bordeus - Rochefort Etapa plana Etapa plana 158 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
18a (b) 25 de juliol Rochefort - La Rochelle Contrarellotge individual 33 Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
19a (a) 26 de juliol La Rochelle - La Roche-sur-Yon Etapa plana Etapa plana 81 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
19a (b) 26 de juliol La Roche-sur-Yon - Nantes Contrarellotge per equips 95 Flag of Belgium.svg Jean Aerts (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
20a (a) 27 de juliol Nantes - Vire Etapa plana Etapa plana 220 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
20a (b) 27 de juliol Vire - Caen Contrarellotge per equips 55 Itàlia Ambrogio Morelli Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)
21a 28 de juliol Caen - París Etapa plana Etapa plana 221 Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL)

Classificació General[modifica | modifica el codi]

El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

Mallot groc Classificació general (1–10)[8][16][17]
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Bèlgica 141h 32' 00"
2 Itàlia Ambrogio Morelli (ITA) Itàlia individual + 17' 52"
3 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica + 24' 06"
4 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Bèlgica individual + 35' 24"
5 Flag of Belgium.svg Jules Lowie (BEL) Bèlgica individual + 51' 26"
6 Flag of France.svg Georges Speicher (FRA) França + 54' 29"
7 Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA) França + 1h 09' 28"
8 Flag of France.svg René Vietto (FRA) França + 1h 21' 03"
9 Flag of France.svg Gabriel Ruozzi (FRA) Touriste-routier + 1h 34' 02"
10 Imperi Alemany Oskar Thierbach (GER) Alemanya + 2h 00' 04"

Gran Premi de la Muntanya[modifica | modifica el codi]

Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 15 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista en passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt.

Classificació de la muntanya de 1935[8]
Etapa Nom Alçada Serralada[1] Primer
4 Ballon d'Alsace 1.178 m Vosges Felicien Vervaecke
6 Aravis 1.498 m Alps René Vietto
7 Galibier 2.556 m Alps Gabriel Ruozzi
8 cota de Laffrey 900 m Alps Gabriel Ruozzi
9 Vars 2.110 m Alps Felicien Vervaecke
9 Alòs 2.250 m Alps Felicien Vervaecke
11 Braus 1.002 m Alps Marítims Gabriel Ruozzi
11 La Turbie 555 m Alps Marítims Orlando Teani
15 Pimorent 1.920 m Pirineus Felicien Vervaecke
15 Coll de Port 1.249 m Pirineus Felicien Vervaecke
15 Portèth d'Aspèth 1.069 m Pirineus Felicien Vervaecke
16 Pèira Sorda 1.569 m Pirineus Felicien Vervaecke
16 Aspin 1.489 Pirineus Felicien Vervaecke
16 Tourmalet 2.115 m Pirineus Sylvère Maes
16 Aubisca 1.709 m Pirineus Ambrogio Morelli

Després de la dissetena etapa la classificació de la muntanya va quedar d'aquesta manera:

Classificació final de la muntanya de 1935 (1–10)[8][9][18]
Pos Ciclista Equip Punts
1 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 118
2 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Bèlgica individual 92
3 Flag of Belgium.svg Jules Lowie (BEL) Bèlgica individual 71
4 Flag of France.svg Gabriel Ruozzi (FRA) Touriste-routier 62
5 Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Bèlgica 58
6 Itàlia Ambrogio Morelli (ITA) Itàlia individual 49
7 Itàlia Francesco Camusso (ITA) Itàlia 47
8 Flag of France.svg René Vietto (FRA) França 42
9 Itàlia Orlando Teani (ITA) Itàlia individual 41
10 Flag of Switzerland.svg Leo Amberg (SUI) Suïssa individual 33

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

El 1935 la classificació per equips fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equip, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps. Els ciclistes que corrien com a individuals però que acabaren la cursa en millor posició que algun dels membres de l'equip oficial passaren a ocupar la seva posició en aquesta classificació. Això va passar amb l'equip belga, ja que l'individual Sylvère Maes acabà millor classificat que el tercer home de l'equip belga, Jean Aerts, per la qual cosa es va utilitzar el seu temps per al càlcul final. Si aquesta norma no hagués existit, l'equip francès hauria guanyat la classificació per equips. L'equip espanyol també emprà aquesta norma, ja que sols dos ciclistes de l'equip nacional finalitzaren la cursa, sent l'individual Vicente Bachero l'encarregat de completar les tres posicions que puntuaven.

Cap ciclista de l'equip nacional italià finalitzà la cursa. Sí que ho van fer dos italians en la categoria individual, el temps dels quals fou afegit per al càlcul d'equip. Amb tot, encara faltava un tercer membre de l'equip. Per a aquest cas hi havia una regla que indicava que s'afegiria un ciclista fictici a l'equip, al qual se li aplicaria el temps del darrer classificat més una hora de penalització.

Classificació per equips [16][17][19]
Pos. Equip Temps
1 Bèlgica Bèlgica 425h 36' 09"
2 França França + 2h 24' 51"
3  Alemanya + 9h 57' 17"
4  Itàlia + 12h 13' 22"
5  Espanya + 13h 16' 21"

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

El segon classificat, Morelli, fou el millor ciclista dels enrolats dins la categoria "individuals", mentre el novè classificat, Ruozzi, fou el vencedor dins la categoria de "touriste-routiers".[20]

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa Vencedor Classificació general
mallot groc
Classificació de la muntanya Classificació per equips Classificació dels individuals Classificació dels touriste-routiers
1 Romain Maes Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) no entregat França França Flag of France.svg Charles Pélissier (FRA) Flag of France.svg René Bernard (FRA)
2 Charles Pélissier
3 Rafaele di Paco
4 Jean Aerts Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Flag of Italy.svg Eugenio Gestri (ITA)
5A Maurice Archambaud
5B Rafaele di Paco Flag of Belgium.svg Jules Lowie (BEL)
6 René Vietto
7 Francesco Camusso
8 Jean Aerts Flag of Belgium.svg François Neuville (BEL)
9 René Vietto Flag of Germany.svg Bruno Roth (GER) Flag of France.svg Gabriel Ruozzi (FRA)
10 Jean Aerts Flag of France.svg Charles Pélissier (FRA)
11 Romain Maes
12 Charles Pélissier
13A Vasco Bergamaschi
13B Georges Speicher
14A René Le Grevès
14B Maurice Archambaud
15 Sylvère Maes
16 Ambrogio Morelli
17 Julien Moineau
18A René Le Grevès
18B André Leducq
19A René Le Grevès
19B Jean Aerts
20A René Le Grevès
20B Ambrogio Morelli
21 Romain Maes
Final Flag of Belgium.svg Romain Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Felicien Vervaecke (BEL) França França Flag of France.svg Charles Pélissier (FRA) Flag of France.svg Gabriel Ruozzi (FRA)

A posteriori[modifica | modifica el codi]

Félicien Vervaecke, que havia acabat en la tercera posició final, tenia la sensació que hauria pogut guanyat aquest Tour amb més d'una hora sobre el segon classificat, si no hagués hagut d'ajudar al seu company d'equip Romain Maes quan aquest estava en dificultats.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. [Consulta: 24 gener 2015].
  2. «The history of the Tour de France. Year 1935» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 24 gener 2015].
  3. 3,0 3,1 Huerta, Antonio. «Otra victoria de etapa del belga Aerts, que triunfó al sprint en la meta de Niza. Cepeda falleció anoche en el hospital de Grenoble». El Mundo Deportivo, 15 juliol 1935, p. 1,2 [Consulta: 24 gener 2015].
  4. (anglès) Tour de France: An alternative view of the ultimate road race a The Independent, 6 juliol 2007.
  5. Contre-enquête sur la mort de Francesco Cepeda (Tour de France 1935) a memoire-du-cyclisme
  6. Cepeda, Tonon, Hélière, la chute et la tombe
  7. Thompson, Christopher S. The Tour de France: a cultural history. University of California Press, 2006, p. 41. ISBN 0-520-24760-4. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «29ème Tour de France 1935» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 2 d'octubre 2009].
  9. 9,0 9,1 Michiel van Lonkhuyzen. «Tour-giro-vuelta». [Consulta: 8 gener 2010].
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 McGann, Bill; McGann, Carol. The Story of the Tour De France. dog ear publishing, 2006, p. 120–125. ISBN 978-1-59858-180-5 [Consulta: 8 gener 2010]. 
  11. Thompson, Christopher S. The Tour de France: a cultural history. University of California Press, 2006, p. 210. ISBN 0-520-24760-4. 
  12. «29ème Tour de France 1935 - 9ème étape» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 8 gener 2010].
  13. «29ème Tour de France 1935 - 18ème étape (a)» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 8 gener 2010].
  14. «29ème Tour de France 1935 - 18ème étape (b)» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 8 gener 2010].
  15. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 20 abril 2009].
  16. 16,0 16,1 «Como una justa revàlida, Romain Maes, el vencedor del 'Tour', llega destacado en Paris» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29 juliol 1935, p. 2 [Consulta: 28 gener 2015].
  17. 17,0 17,1 «De Tour de France» (en neerlandès). Leeuwarder Courant, 29 juliol 1935, p. 14 [Consulta: 28 gener 2015].
  18. «Clasificación final del Premio de la Montaña» (en castellà). El mundo deportivo, 24 juliol 1935, p. 1 [Consulta: 28 gener 2015].
  19. Tom James. «1935: Maes from beginning to end», 15 agost 2003. [Consulta: 2 octubre 2009].
  20. «l'Historique du Tour - Année 1935» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 29 gener 2015].
  21. Cornillie, Rik; Vanwalleghem, Rik. Karel van Wijnendaele (en neerlandès). Lannoo Uitgeverij, 2006, p. 120. ISBN 90-209-6547-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1935 Modifica l'enllaç a Wikidata