Vés al contingut

Tove Ditlevsen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTove Ditlevsen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Regne de Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1976 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Copenhaguen (Regne de Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Vespre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, activitat literària i prosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, autobiògrafa, escriptora, prosista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeViggo Frederik Møller (1940–1942)
Victor Andreasen (1951–1973) Modifica el valor a Wikidata
GermansEdvin Ditlevsen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0228499 TMDB.org: 1045285
Musicbrainz: f0e02483-7a34-4240-8427-ce7ee6ccd2be Discogs: 727942 Find a Grave: 20192148 Modifica el valor a Wikidata

Tove Ditlevsen (Copenhaguen, 14 de desembre de 1917 - Copenhaguen, 7 de març de 1976) va ser una escriptora danesa,[1] una de les autores més conegudes de Dinamarca en el moment de la seva mort.[2] Va publicar 29 llibres que inclouen contes, novel·les, poesia i memòries; es va casar i divorciar quatre vegades, d'aquestes unions va tenir tres fills.[3]

La identitat femenina, la memòria i la pèrdua de la infància són temes recurrents a la seva obra. Va començar a escriure poemes als deu anys,[4] i el seu primer poemari es va publicar al començament de la seva vintena.[5] El 1947 va experimentar un èxit popular amb la publicació de la seva col·lecció de poesia Blinkende Lygter (Fanals centellejants). La Danish Broadcasting Corporation li va encarregar que escrivís una novel·la, Vi har kun hinanden, que va ser publicada el 1954 i emesa per ràdio.[6] Ditlevsen també va ser autora d'una columna al setmanari Familie Journalen, que responia a cartes dels lectors.[2]

Tres dels seus llibres, Barndom (infància), Ungdom (joventut) i Gift (que significa alhora verí i casada), formen una trilogia autobiogràfica.[4]

Al llarg de la seva vida adulta, Ditlevsen va lluitar contra l'abús de l'alcohol i les drogues, i va ser ingressada diverses vegades en un hospital psiquiàtric, un tema recurrent en les seves novel·les posteriors.[7] El 1976 es va suïcidar prenent-se una sobredosi de píndoles per a dormir.[8]

Reconeixement i llegat[modifica]

El 1953 li van atorgar el premi Tagea Brandt Rejselegat i el 1956 el De Gyldne Laurbær. El 2014 va ser inclosa al cànon literari per a les escoles primàries daneses.[9]

El seu poema "Blinkende Lygter", del llibre homònim, apareix en la pel·lícula Blinkende Lygter (2000), dirigida per Anders Thomas Jensen. El 1986, Astrid Henning-Jensen va realitzar una versió cinematogràfica de la novel·la Barndommens gade [El carrer de la infantesa], de Ditlevsen. La banda sonora va estar a càrrec d'Anne Linnet, que cantava poemes de Ditlevsen. La seva novel·la Ansigterne (Les cares) ha estat adaptada teatralment i se n'ha fet una sèrie per la televisió danesa. El 1994 es va publicar una selecció de poemes bilingües danés-català titulats Poemes (València: Magnànim) a càrrec d'Encarna Sant-Celoni i Anne Marie Dinesen.

La trilogia autobiogràfica de l'autora es va publicar en català el 2021 amb el títol Trilogia de Copenhaguen.[10]

Referències[modifica]

  1. Denstoredanske.dk Tove Ditlevsen - The Grand Danish Encyclopedia (in Danish)
  2. 2,0 2,1 Petersen, Antje C. «Tove Ditlevsen and the Aesthetics of Madness». Scandinavian Studies, 64, 2, 1992, pàg. 243–262. ISSN: 0036-5637. JSTOR: 40919418.
  3. Kvinfo.dk Tove Ditlevsen (Kvinfo is a Danish encyclopedia about notable Danish women)
  4. 4,0 4,1 «The Labyrinth of Memory», 20-01-2012. [Consulta: 13 maig 2019].
  5. «Tove Ditlevsen» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2019].
  6. Sjåvik, Jan. Historical dictionary of Scandinavian literature and theater. Scarecrow Press, 2006-04-19, p. 49–51. ISBN 978-0810865013 [Consulta: 13 maig 2019]. 
  7. Syberg, Karen. Tove Ditlevsen: myte og liv. Copenhagen: People's Press, 1997. ISBN 9788770552264. 
  8. Liukkonen, Petri. «Tove Ditlevsen». Finland: Kuusankoski Public Library. Arxivat de l'original el 5 novembre 2011.
  9. «Tove Ditlevsen 100 år: Derfor skal du læse hendes romaner og digte» (en danès). DR, 14-12-2017 [Consulta: 13 maig 2019].
  10. Ditlevsen, Tove. Trilogia de Copenhaguen. Barcelona: L'Altra editorial, 2021. ISBN 8412312325 [Consulta: 25 setembre 2022].