Tove Lo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTove Lo
ToveLo.jpg
Nom original (sv) Ebba Tove Elsa Nilsson
Biografia
Naixement (sv) Tove
29 octubre 1987 (31 anys)
Estocolm
Activitat
Ocupació Cantant, compositora de cançons, compositora i lletrista
Període d'activitat 2012 –
Gènere artístic Pop, indie pop, synthpop i electropop
Veu Soprano
Instrument Piano, instrument de percussió i veu
Discogràfica Universal Records
Island Records
Universal Music Group

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: tovelo Twitter: ToveLo Instagram: tovelo Souncloud: tovelo Spotify: 4NHQUGzhtTLFvgF5SZesLK IMDB: nm6241336 Youtube: UCN7gplqpfnrT-mxjoTR4ENg iTunes: 570136838 Last fm: Tove+Lo Musicbrainz: 56756959-1e78-429c-b897-e1d056cb0225 Songkick: 7561184
Modifica les dades a Wikidata

Ebba Tove Elsa Nilsson (Estocolm, Suècia, 29 d'octubre de 1987), més coneguda pel seu nom artístic Tove Lo, és una cantant i compositora sueca. És coneguda pel seu èxit «Habits (Stay High)» que va arribar al número 3 a la llista Billboard Hot 100.[1] Va debutar amb el seu EP Truth Serum el març de 2014. Va compondre cançons per a diversos artistes, entre d'altres per a Icona Pop. La seva veu és sovint comparada amb la de Taylor Swift, Carly Rae Jepsen i Selena Gomez.

Considerada «L'artista pop sueca més obscura» per la revista Rolling Stone,[2] Tove Lo és coneguda per implementar influències del grunge en la música pop. La seva característica honestedat, complexitat i el seu contingut líric autobiogràfic l'ha fet ser titllada de «La noia més trista de Suècia» per diverses fonts.[3][4][5]

Referències[modifica]

  1. «Tove Lo: "Det är rå och ärlig pop"» (en suec). SvD.sedate=25 febrer 2014 [Consulta: 14 març 2014].
  2. «How Tove Lo Became Sweden's Darkest Pop Export». Rolling Stone. [Consulta: 28 agost 2016].
  3. «Musical high for the ‘saddest girl in Sweden’». Gulf Times. [Consulta: 28 agost 2016].
  4. «'Everyone Is Happier If They Have Sex': Tove Lo Is The Pop Star 2014 Needed». Huffington Post. [Consulta: 28 agost 2016].
  5. «The saddest musicians in the world». AM New York. [Consulta: 28 agost 2016].

Enllaços externs[modifica]