Trénor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Presentació de la Mostra "Trenor. L'exposició d'una gran família burgesa", celebrada en València en 2009.

Trénor és una família espanyola, d'origen irlandès, que es va establir a València a principi del segle xix. De marcada tradició militar, van destacar com a comerciants i industrials, emparentant amb nobles llinatges valencians.

Orígens del cognom Trénor[modifica]

Alguns han fixat els orígens d'aquest cognom irlandès en Trenmor o Treanmhar, el net del qual era el poeta Oisín, guerrer de la Fianna en el Cicle fenià o Cicle ossiànic de la mitologia irlandesa. El religiós Patrick Woulfe diu al llibre Irish Names and Surnames (Cognoms i Noms Irlandesos), (Dublín, 1923), que deriva del cognom gaèlic Mac Treinfhir (fill de Trienfear), que significa literalment home fort i és un dels més antics d'Irlanda. El cognom Trénor era molt conegut al segle xviii, especialment a l'Ulster, però és poc freqüent en l'actualitat. La grafia Trenor és la que va utilitzar el primer Trénor d'Espanya, si bé van coexistir a Irlanda altres variants.

La branca espanyola dels Trénor provenia de la petita noblesa terratinent irlandesa (Gentry) des del segle xviii, el primer membre conegut de la qual va ser John Trenor, mort el 1726. En l'actualitat existeixen uns vuit-cents descendents d'aquesta família, establerts a València, principalment, i també a Astúries, Barcelona, Canàries i Madrid.

Història[modifica]

Palau dels Barons d'Alaquàs. Històrica residència principal dels Trénor a València. En l'actualitat és la seu de la societat cultural Lo Rat Penat.

Thomas Trenor Keating va fundar a Espanya aquesta nissaga de militars i comerciants. Nascut el 1798, a Irlanda, va abandonar la carrera militar després de la Guerra del Francès per dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instal·lar a València i va emprendre diversos negocis d'importació i exportació. El 1823 va emprendre l'exportació de panses. El 1825 va fundar la societat Henrique O'Shea, Trenor i Companyia i el 1827 la Banca Trenor. Una altra de les seves societats va ser Satchell i Trenor. El 1842 va adquirir la Reial Fàbrica de Sedes de Vinalesa. Els seus principals negocis els van dur a terme amb la casa Anthony Gibbs & Sons de Londres amb la qual, en 1847, va començar a importar adob orgànic d'au del Perú, anomenat guano. Aquest adob va tenir gran acceptació al camp, fins al punt que encara avui es diu guano l'adob orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector de les assegurances, com per exemple per la companyia La Unión y el Fénix Español, i en el dels ferrocarrils. Va obtenir també representacions consulars, com el consolat dels Estats Units a València i el viceconsolat de Dinamarca. El 1854 va constituir amb el seu nebot William Matheus-Trenor la societat Trenor i Companyia.

Thomas Trenor Keating va contreure matrimoni el 1829 amb Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tenir quatre fills, Federico (n. 1830), Enrique (n. 1833), Tomás (nascut 1835) i Ricardo (nascut el 1840), i una filla, Elena (n. 1838). Aquesta última es va casar amb el valencià José Inocencio de Llano White. A excepció d'Enrique, casat amb Julia Montesinos, els seus fills homes van contreure matrimoni amb les filles de Vicente Palavicino Vallés, IX baró de Frignani i Frignestani i VII marquès de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en 1858, els seus fills Federico i Enrique van prendre el relleu en els negocis familiars.

La seva residència a València es trobava en el palau anomenat avui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual van adquirir mitjançant subhasta en 1845. En l'actualitat és la seu de la societat Lo Rat Penat. Amb el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En 1838 Thomas Trenor Keating va adquirir el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba després de la seva Desamortització, la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialització agrícola. Encara avui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana. En l'últim terç del segle xix van adquirir el bosc de la Vallesa, a Paterna, que va rebre la visita d'Alfons XIII en 1923. En l'actualitat, la muntanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constitueix una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de València. També era de la seva propietat l'Hort de Trènor a Torrent, el Palau dels Pardo de Donlebún a Figueres, Castropol, Astúries i el palau de Cervelló, a Anna, entre altres.

Hort de Trènor, a Torrent.

La societat familiar va continuar la seva activitat al llarg de tot el segle xix i primer terç del segle xx. Als negocis habituals se'n van sumar uns altres, com la Refineria Colonial de Badalona, dedicada a la fabricació de terrossos de sucre, i la fàbrica d'àcid sulfúric i adobs del Grau, pionera a Espanya en la tècnica de solubilitzar els fosfats mitjançant aquest àcid. En aquests anys van entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els quals va destacar Tomás Trénor Palavicino, I Marquès del Túria, títol que li va ser concedit per Alfons XIII per la promoció de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.

Segons afirma la Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana, aquesta ingent activitat empresarial dels Trénor "va contribuir d'una manera decisiva al desenvolupament industrial i agrícola del País Valencià".

Títols nobiliaris[modifica]

Escut d'Armes dels Trénor.

A més del Marquesat del Túria, concedit a Tomás Trénor Palavicino en 1909, els Trénor van ser distingits amb altres títols de noblesa, com el Comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor Palavicino en 1911, o el Comtat de la Vallesa de Mandor, amb Grandesa d'Espanya, concedit a Enrique Trénor y Montesinos en 1921. Al llarg dels anys, van emparentar amb altres famílies de la noblesa valenciana i espanyola, vinculant-los a altres títols del regne com les baronies d'Alaquàs i Picassent, els comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña, i de la Ventosa, o els marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de San Juan, Mira-sol, Cerdanyola i Sot, entre altres. Algunes branques familiars sorgides de les diferents unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre altres.

Alguns membres d'aquesta família van ser cavallers de l'Orde de Malta i Grans d'Espanya. I molts d'ells van ser distingits amb les màximes condecoracions civils i militars.

El lema de la família és Facta non verba (Fets, no paraules).

Trénor il·lustres[modifica]

Tomás Trénor Palavicino, el primer marquès del Túria (València, 1864 - Madrid, 1913).

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Muñoz-Peirats, María José. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.. Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., 2006, p. 816. ISBN 84-482-4290-4. 
  • Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo. De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad. La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), 2006, p. 42-67. 
  • Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos. Carena Editors, S.L.. 125 valencianos en la historia, 2003, p. 258. ISBN 8487398642. 
  • Sirera Miralles, Carles. Universidad de Valencia. Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909, 2008. ISBN 8437070945. 

Enllaços externs[modifica]