Tríptic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Tríptic explicatiu de la gastronomia del Baix Empordà en format PDF.

Un tríptic (del grec τρίπτυχο, tri- "tres" + ptychē "plegar") és un objecte artístic que consta de tres caselles articulades, de manera que les dues caselles laterals (també anomenades ales) es poden plegar sobre la casella central.[1]

També s'anomena "tríptic" a un fullet imprès doblegat en tres o a algunes obres musicals o literàries que consten de tres parts diferenciades com Il trittico de Giacomo Puccini.

Història[modifica]

Tríptic Harbaville (Museu del Louvre). Obra bizantina en ivori del segle X

Al món romà s'utilitzaven tauletes d'escriptura en forma de tríptic, amb una peça central i dues laterals que es tancaven sobre aquesta.

Durant l'Edat Mitjana el format tríptic es comença a utilitzar en l'àmbit religiós, inicialment en ivoris de petit format, utilitzats com a microretaules (Tríptic Harbaville, ivori bizantí del segle X) o en reliquiaris de la Veracreu com l'anomenat Tríptic Stavelot conservat a la Pierpont Morgan Library de Nova York.

En la transició del romànic al gòtic es troben grans triptics d'orfebreria i esmalts com el que va realitzar Nicolas de Verdun per el monestir de Klosterneuburg, prop de Viena.

Als segles del gòtic es difonen els tríptics pintats o esculpits, que esdevenen una de les tipologies més característiques entre els retaules del nord i el centre d'Europa, on aquesta tipologia es manté vigent fins al segle XVII. Són molts els tríptics pintats pels primitius flamencs. A Alemanya, Àustria i el Tirol també tenen molta difusió i es coneixen com a Flügelaltäre (retaules amb ales). Els tríptics pintats per Rubens al segle XVII serien un dels últims exemples de la supervivència d'aquesta tipologia.

El format tríptic ha estat recuperat pels artistes contemporanis, generalment desproveït de continguts i funcions religioses. En trobem en l'obra de representants de l'expressionisme alemany com Otto Dix o Max Beckmann. Francis Bacon també hi va recórrer sovint. Joan Miró és l'autor de tríptics tan emblemàtics com Blau I, II, III, Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d'un solitari o L'esperança del condemnat a mort. A la catedral de Saint John the Divine de Nova York s'hi troba un tríptic de Keith Haring (1990) dedicat a la vida de Jesús. Com a rector de Sant Pere de Colònia el pare jesuïta Friedhelm Mennekes va encarregar diversos tríptics a artistes contemporanis entre els quals Eduardo Chillida i Antoni Tàpies.

Exemples[modifica]

Barthélemy d'Eyck:Tríptic de l'Anunciació d'Ais
Hugo van del Goes: Retaule de Portinari
Rubensː Tríptic de la crucifixió

Jan van Eyck

  • Tríptic de Dresden

Barthélemy d'Eyck

Robert Campin

Rogier van der Weyden

Hans Memling

Hugo van der Goes

Mestre de Frankfurt

Hieronymus Bosch

Albrecht Dürer

  • Retaule Paumgartner

Rubens

Referències[modifica]

  1. «Tríptic al Diccionari de les arts del TERMCAT». [Consulta: 15 gener 2016].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tríptic Modifica l'enllaç a Wikidata