Trabuc (arma de foc)
.jpg) | |
| Tipus | arma de foc llarga  |
|---|---|
Un trabuc és una arma de foc que es caracteritza per tenir un canó en forma de trompeta. Es tracta d'una arma de foc arcaica de càrrega davantera, és a dir que la pólvora i els perdigons (que podien ser metàl·lics o pedres petites) es carrega per la boca. Es dispara amb una guspira que es genera per un pedrenyal que encenia l'esquer o càrrega de pólvora del canó. El trabuc va ser usat sobretot durant el segle xvii,[1][2] però va acabar caient en desús per ser una arma lenta - el tret solia trigar uns segons a produir-se després de l'encesa -, i poc precisa -l'embocadura del canó provocava una forta dispersió dels projectils. És el predecessor de l'escopeta.
A Catalunya continua sent relativament popular gràcies als trabucaires, que desperten a la gent a les festes majors de molts pobles i ciutats. Al País Valencià també, especialment a les Comarques Centrals, pel seu ús en les festes de moros i cristians.
Etimologia[modifica]
L'italià "buco", i aquest del llatí, refereix a buit, boca. "Trabuc" seria una derivació de "per la boca", o "a través del buit", expressió que fa referència tant a la seva condició d'arma d'avantcàrrega com a la seva boca acampanada.
Construcció[modifica]
El trabuc era una escopeta primitiva, sent usat en rols similars. Encara que en diversos relats de ficció s'esmenta que el trabuc era carregat amb ferralla menuda o grava, això danyaria el canó de l'arma, era habitualment carregat amb perdigons. Els canons podien estar fets de bronze o acer, però la seva acampanació no era per incrementar la dispersió dels perdigons sinó per facilitar la càrrega de l'arma. La boca acampanada és la característica definitòria dels trabucs, diferenciant-les de les carrabines de gran calibre, la distinció entre el trabuc i el mosquetó és menys clara, ja que els mosquetons també podien carregar amb perdigons i alguns tenien la boca acampanada.[3][4][5] Els trabucs eren típicament molt curts, amb canons d'una longitud menor a 60 cm, en una època en què el canó d'un mosquet mesurava més de 90 cm.[6][7] Una font que descriu armes, des d'inicis fins a mitjan segle xvii, indica que la longitud del canó d'un drac amb clau de roda és d'uns 28 cm, en comparació amb els 41 cm de longitud d'un trabuc.[1]
Referències[modifica]
 |
Vegeu trabuc en el Viccionari, el diccionari lliure. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trabuc |
- ↑ 1,0 1,1 Sibbald David Scott. The British Army: Its Origin, Progress, and Equipment. Cassell, Petter, Galpin, 1868, p. 33, 302 - 304.
- ↑ George Elliot Voyle, G. de Saint-Clair-Stevenson. A Military Dictionary, 1876, p. 43, 114.
- ↑ «Musketoon (AAA2517)». National Maritime Museum. Arxivat de l'original el 2009-02-01. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ «Thunder Gun». Arxivat de l'original el 2010-06-13. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ Society of Antiquaries of Newcastle upon Tyne. Proceedings. Society of Antiquaries of Newcastle-upon-Tyne, 1905, p. 251.
- ↑ Vegeu Brown Bess.
- ↑ Charles Francis Hoban. Pennsylvania Archives, 1853., page 324, from a letter dated March 7, 1778