Tracoma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaTracoma
Entropion and trichiasis secondary to trachoma A44-652-11.jpg
Entropi i triquiasi secundàries a un tracoma modifica
Tipusmalaltia bacteriana comensal, conjuntivitis bacteriana, Malaltia tropical desatesa, clamidiosi i malaltia ocular Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-10A71
CIM-9076
CIAPF86 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0147190 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29100
MedlinePlus001486
eMedicineoph/118
Patient UKTrachoma Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014141 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0153108, C0153107 i C0040592 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11265 Modifica el valor a Wikidata
Anys de vida ajustats per discapacitat per al tracoma per cada 100.000 habitants el 2002.
  • sense dades
  • menys de 10
  • 10-20
  • 20-40
  • 40-60
  • 60-80
  • 80-100
  • 100-200
  • 200-300
  • 300-400
  • 400-500
  • 500-600
  • més de 600
  • El tracoma (Grec: τράχωμα, 'aspror') és una malaltia infecciosa, originada per tres serovars (A, B i C) del bacteri Chlamydia trachomatis, que provoca una característica rugositat de la superfície interna de les parpelles i lesions a la còrnia. És la principal causa infecciosa de ceguesa al món[1] i una font molt important d'oftàlmies neonatals.[2]

    Epidemiologia[modifica]

    A nivell mundial, hi ha 41 milions de persones que pateixen la infecció activa i prop de 8 milions de persones amb discapacitat visual a causa d'aquesta malaltia, la qual és endèmica en almenys 20 països. La majoria de casos es concentra en zones rurals pobres d'Àfrica Central, Oriental i el Sahel,[3] sobretot a les molt poblades i sense infraestructures sanitàries bàsiques.[4] L'únic país desenvolupat amb àrees endèmiques és Austràlia, on encara apareixen casos entre els aborígens que viuen a llocs remots.[5] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses[6] i estima que uns 160 milions de persones estan en risc de patir-la; una xifra que ha disminuït dràsticament al llarg de les darreres dècades, ja que fa mig segle afectava a 500 milions.[7]

    Història[modifica]

    És una de les patologies oculars amb registres documentals més antics. S'han trobat recomanacions per tractar-la en escrits xinesos datats c. l'any 2.600 aC i també al papir Ebers. A jaciments arqueològics de la ciutat d'Ur corresponents a l'Edat del Bronze es descobriren petites pinces de metall que, segons els experts, eren utilitzades per extreure les pestanyes incrustades característiques de la malaltia. Dioscòrides fou qui primer emprà el terme trachōma, fent referència a les cicatrius que origina als ulls.[8] Es creu que els soldats repatriats després de l'expedició napoleònica de 1798–1801 introduïren la malaltia a Europa. A principis del segle xx, el tracoma tenia una alta prevalença a diversos països de la zona mediterrània europea, almenys fins a les campanyes sanitàries d'erradicació -més o menys generalitzades- del període d'entreguerres. A Espanya, la seva incidència fou considerable a nombroses províncies i, sobretot, en àmplies àrees rurals del sud-est peninsular.[9] Es realitzaren múltiples programes de salut pública antitracomatosos, especialment entre la població infantil, però la malaltia fou encara endèmica a zones de dotze províncies durant la dècada de 1960.[10][11]

    Transmissió[modifica]

    Es transmet per contacte interpersonal o amb fòmits, per les gotes de Flügge[12] emeses al tossir o esternudar i a través de múscids portadors de secrecions oculars o nasals provinents de persones infectades.[13] Musca sorbens[14] és el principal insecte vector del tracoma[15] i s'ha comprovat que el seu control disminueix la incidència de la malaltia a regions africanes altament endèmiques.[16] Cal esmentar que els vectors del bacteri varien en funció de la zona geogràfica corresponent a l'endemisme. Per exemple, a Austràlia el dípter portador predominant és Musca vetustissima[17] i a la Califòrnia meridional, Hippelates collusor.[18]

    Patogènia[modifica]

    La infecció té un període d'incubació de 3 a 10 dies i els símptomes inicials són epífora, conjuntivitis hiperèmica i secreció mucopurulenta. Sense tractament, és molt freqüent que apareguin després uns signes particulars: entropi (inversió de la vora palpebral cap al globus ocular),[19] triquiasi (desviació anòmala de les pestanyes cap a la superfície cornial)[20] i edema palpebral. Al final, es produeix una queratitis important que compromet la visió. Segons l'examen físic l'evolució de la malaltia es categoritza en cinc estadis, de menor a major gravetat:[21]

    • Inflamació tracomatosa fol·licular: cinc o més fol·licles de les pestanyes inflamats a la conjuntiva superior.
    • Inflamació tracomatosa intensa: engruiximent i inflamació de la conjuntiva superior que impedeix l'observació oftalmoscòpica de la meitat dels seus vasos.
    • Cicatrització tracomatosa: presència de cicatrius conjuntivals.[22]
    • Triquiasi tracomatosa: almenys una pestanya està en contacte amb la còrnia.[23]
    • Opacitat cornial fàcilment visible i localitzada sobre l'eix òptic.

    La coinfecció tracomatosa activa per altres espècies del gènere Chlamydia és possible i es creu que podria ser responsable de molts casos de manca de resposta al tractament convencional amb antibiòtics observats a certes regions.[24] Per una altra banda, el descobriment de noves famílies dins del fílum Chlamydiae i la comprovació de la seva presència en la superfície ocular de nens i adults residents a zones on la malaltia és endèmica, són fets que fan necessaris estudis específics relatius als possibles efectes de dites famílies sobre la patogenicitat de C. trachomatis i les interaccions entre aquest i la microbiota de l'ull.[25]

    Prevenció i tractament[modifica]

    El 1996, l'OMS creà una aliança per a l'eliminació global del tracoma l'any 2020 (GET2020).[26] El 2015 es va publicar el pla d'acció estratègica contra la malaltia elaborat per la Coalició Internacional pel Control del Tracoma.[27] Al llarg de dues dècades s'ha aconseguit l'erradicació total del tracoma a Mèxic,[28] Oman,[29] Laos, Nepal i al Marroc,[30] disminuint de forma considerable la càrrega de la malaltia a nivell mundial. No obstant això, diverses zones amb un endemisme molt alt, en especial d'Etiòpia,[31] no han assolit els objectius de control previstos després de més de deu anys d'esforços sanitaris. Per reduir la prevalença del tracoma actiu al <5% en les regions endèmiques, les indicacions de l'OMS recomanen 3–5 distribucions anyals massives d'antibiòtic entre -com a mínim- el 80% de la població (una única dosi d'azitromicina oral o sis setmanes de tetraciclina tòpica en nens que no poden ser tractats amb azitromicina).[32] Addicionalment, s'han d'implementar mesures d'higiene ambiental i facial per limitar la transmissió del bacteri, incloent la construcció de latrines dirigida a restringir les fonts d'alimentació de Musca sorbens.[33]

    Referències[modifica]

    1. The Global Network for Neglected Tropical Diseases (The Sabin Vaccine Institute) - Trachoma
    2. Matejcek A, Goldman RD «Treatment and prevention of ophthalmia neonatorum» (en angles). Can Fam Physician, 2013 Nov; 59 (11), pp: 1187-1190. ISSN 0008-350X. PMC: 3828094. PMID: 24235191 [Consulta: 15 març 2020].
    3. Hu VH, Harding-Esch EM, Burton MJ, Bailey RL «Epidemiology and control of trachoma: systematic review» (en angles). Trop Med Int Health, 2010 Jun; 15 (6), pp: 673–691. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2010.02521.x. PMC: 3770928. PMID: 20374566 [Consulta: 9 juliol 2018].
    4. Lansingh, VC «Trachoma» (en angles). BMJ Clin Evid, 2016 Feb 9; 2016, pii: 0706. ISSN 1462-3846. PMC: 4748511. PMID: 26860629 [Consulta: 16 març 2020].
    5. Warren JM, Birrell AL «Trachoma in remote Indigenous Australia: a review and public health perspective» (en angles). Aust NZ J Public Health, 2016 Abr; 40 (Supl 1), pp: S48-S52. ISSN 1753-6405. DOI: 10.1111/1753-6405.12396. PMID: 26123218 [Consulta: 19 maig 2020].
    6. «Neglected tropical diseases» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 27 agost 2018].
    7. Jurado García, F «El tracoma -Treball de Fi de Grau-» (en castellà). Facultad de Farmacia, Universidad de Sevilla, 2019; Jul, pàgs: 39 [Consulta: 16 abril 2020].
    8. Salazar-Quiñones L, Nieves-Moreno M, Asorey-García A, Díaz-Valle D, et al «Historia del tracoma» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2017 Maig; 92 (5), pp: e25-e26. ISSN 0365-6691. DOI: 10.1016/j.oftal.2016.10.015. PMID: 27939803 [Consulta: 1r octubre 2018].
    9. Bernabeu-Mestre J, Galiana-Sánchez ME, Monerris AC «Environment and health with respect to a poverty-related disease: the epidemiology of trachoma in Spain, 1925-1941» (en angles). Hist Cienc Saude Manguinhos, 2013 Oct; 20 (4), pp: 1605-1619. ISSN 1678-4758. DOI: 10.1590/S0104-597020130005000010. PMID: 24473654 [Consulta: 21 setembre 2018].
    10. Instituto de España «Distribución del tracoma en España» (en castellà). A: Anales de la Real Academia Nacional de Medicina, 1962; Tomo 79, Cuaderno 3, pp: 389-391 [Consulta: 19 maig 2020].
    11. Bernabeu-Mestre, J; Galiana-Sánchez, ME «Salud comunitaria y acción social en el control epidemiologíco del tracoma infantil, España (1932-1939)» (en castellà). Asclepio, 2011 Jul-Des; 63 (2), pp: 507-520. ISSN 0210-4466. DOI: 10.3989/asclepio.2011.v63.i2.503 [Consulta: 21 setembre 2018].
    12. Murillo-Godínez, G «Las gotitas de Flügge» (en castellà). Rev Med Inst Mex Seguro Soc, 2009 Maig-Jun; 47 (3), pp: 290. ISSN 0443-5117. PMID: 20141659 [Consulta: 21 setembre 2018].
    13. OMS «Tracoma» (en castellà). Nota descriptiva, 2018; Feb, pàgs: 4 [Consulta: 6 juliol 2018].
    14. GBIF «Musca sorbens Wiedemann, 1830» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID1524699 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 19 març 2020].
    15. Johnson, GJ «The environment and the eye» (en angles). Eye (Lond), 2004 Des; 18 (12), pp: 1235-1250. ISSN 1476-5454. DOI: 10.1038/sj.eye.6701369. PMID: 15044935 [Consulta: 9 octubre 2018].
    16. Emerson, PM «Ecology and control of the trachoma vector Musca sorbens -Tesi doctoral-» (en angles). Durham E-Theses. Department of Biological Sciences, University of Durham, 2001; Des, pàgs: 142 [Consulta: 9 octubre 2018].
    17. GBIF «Musca vetustissima Walker, 1849» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID1524711 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 22 març 2020].
    18. Bethke, JA; Vander Mey, B; Bates, LM «Eye Gnats» (en anglès). Pest Notes, UC ANR, 2013 Ag; 74164, pàgs: 3 [Consulta: 22 març 2020].
    19. SEC «Entropión» (en castellà). Patologías frecuentes, 2015, pàgs: 2 [Consulta: 8 abril 2020].
    20. Burton M, Habtamu E, Ho D, Gower EW «Interventions for trachoma trichiasis» (en angles). Cochrane Database Syst Rev, 2015 Nov 13; (11), pp: CD004008. DOI: 10.1002/14651858.CD004008. PMC: 4661324. PMID: 26568232 [Consulta: 19 març 2020].
    21. Carvajal-Fernández, J; Villegas-Mesa, JD; Quintero-Gutiérrez, L; Duque, D; Cabrales-López, AJ «Tracoma: de lo básico a lo clínico» (en castellà). Iatreia, 2017 Jul-Set; 30 (3), pp: 309-320. ISSN 0121-0793. DOI: 10.17533/udea.iatreia.v30n3a06 [Consulta: 8 juliol 2018].
    22. Hu VH, Holland MJ, Cree IA, Pullin J, et al «In vivo confocal microscopy and histopathology of the conjunctiva in trachomatous scarring and normal tissue: a systematic comparison» (en angles). Br J Ophthalmol, 2013 Oct; 97 (10), pp: 1333-1337. DOI: 10.1136/bjophthalmol-2013-303126. PMC: 3786664. PMID: 23922266 [Consulta: 19 març 2020].
    23. Rajak SN, Collin JR, Burton MJ «Trachomatous trichiasis and its management in endemic countries» (en angles). Surv Ophthalmol, 2012 Mar-Abr; 57 (2), pp: 105-135. DOI: 10.1016/j.survophthal.2011.08.002. PMC: 3316859. PMID: 22285842 [Consulta: 16 abril 2020].
    24. Dean D, Kandel RP, Adhikari HK, Hessel T «Multiple Chlamydiaceae species in trachoma: implications for disease pathogenesis and control» (en angles). PLoS Med, 2008 Gen 3; 5 (1), pp: e14. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050014. PMC: 2174965. PMID: 18177205 [Consulta: 19 juliol 2018].
    25. Ghasemian E, Inic-Kanada A, Collingro A, Tagini F, et al «Detection of Chlamydiaceae and Chlamydia-like organisms on the ocular surface of children and adults from a trachoma-endemic region» (en angles). Sci Rep, 2018 Maig 9; 8 (1), pp: 7432. DOI: 10.1038/s41598-018-23887-1. PMC: 5943520. PMID: 29743637 [Consulta: 19 juliol 2018].
    26. WHO «WHO Alliance for the Global Elimination of Trachoma by 2020: progress report on elimination of trachoma, 2014–2016» (en angles/francès). Wkly Epidemiol Rec, 2017 Jun 30; 92 (26), pp: 359-368. ISSN 1996-8345. PMID: 28664685 [Consulta: 9 juliol 2018].
    27. ICTC «Trachoma Action Planning - a planning guide» (en angles). Cross-cutting technical resources. The International Coalition for Trachoma Control, London, 2015; Jun, pags: 60 [Consulta: 1r octubre 2018].
    28. PAHO «Mexico eliminates trachoma, leading infectious cause of blindness» (en angles). Media Center, 2017; Abr 24, pàgs: 4 [Consulta: 13 maig 2018].
    29. Khandekar, R «Elimination of blinding trachoma in Oman» (en angles). Oman Med J, 2009 Abr; 24 (2), pp: 67-69. PMID: 22334847. DOI: 10.5001/omj.2009.17. PMC: 3273944 [Consulta: 13 maig 2018].
    30. Hammou J, El Ajaroumi H, Hasbi H, Nakhlaoui A, et al «In Morocco, the elimination of trachoma as a public health problem becomes a reality» (en angles). Lancet Glob Health, 2017 Mar; 5 (3), pp: e250-e251. ISSN 2214-109X. DOI: 10.1016/S2214-109X(17)30023-2. PMID: 28089329 [Consulta: 13 maig 2018].
    31. Gebrie A, Alebel A, Zegeye A, Tesfaye B, Wagnew F «Prevalence and associated factors of active trachoma among children in Ethiopia: a systematic review and meta-analysis» (en angles). BMC Infect Dis, 2019 Des 21; 19 (1), pp: 1073. DOI: 10.1186/s12879-019-4686-8. PMC: 6925509. PMID: 31864307 [Consulta: 17 març 2020].
    32. Evans JR, Solomon AW, Kumar R, Perez Á, et al «Antibiotics for trachoma» (en angles). Cochrane Database Syst Rev, 2019 Set 26; 9, pp: CD001860. DOI: 10.1002/14651858.CD001860.pub4. PMC: 6760986. PMID: 31554017 [Consulta: 20 abril 2020].
    33. Lietman TM, Pinsent A, Liu F, Deiner M, et al «Models of Trachoma Transmission and Their Policy Implications: From Control to Elimination» (en angles). Clin Infect Dis, 2018 Jun 1; 66 (Supl 4), pp: S275-S280. DOI: 10.1093/cid/ciy004. PMC: 5982784. PMID: 29860288 [Consulta: 14 octubre 2018].

    Bibliografia[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tracoma