Tractat d'Alagón (1136)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentTractat d'Alagón
Data 24 agost 1136
Modifica dades a Wikidata

El Tractat d'Alagón fou un tractat firmat el 24 d'agost[1] de 1136 a la vila d'Alagó entre el rei Ramir II d'Aragó i el rei Alfons VII de Castella.

Context[modifica | modifica el codi]

El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió. El Regne de Saragossa es trobava ocupat per les tropes del rei Alfons VII de Castella, però la Santa Seu exigí l'acompliment del testament i l'entrega efectiva de les rendes que generaven els regnes que havien estat sota el domini del rei d'Alfons I d'Aragó als ordes militars. Per tal de concebre un successor, Ramir II d'Aragó s'havia casat amb Agnès de Poitiers, la qual acabava d'engendrar no un mascle, sinó una femella, Peronella d'Aragó, nascuda l'11 d'agost del 1136.

El tractat[modifica | modifica el codi]

El tractat acordava el casament Sanç de Castella, fill primogènit del rei Alfons VII de Castella, amb Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca), filla del rei Ramir II d'Aragó, fet que suposava que a llarg termini els regnes d'Aragó passarien a la Corona de Castella. A canvi, Alfons VII de Castella retornava la sobirania efectiva sobre el Regne de Saragossa a Ramir II d'Aragó, qui al seu torn en cedia el control i la defensa a Alfons VII de Castella, sempre que quan morís el retornés a Ramir II d'Aragó, que n'havia esdevingut el sobirà efectiu, tot i que a la llarga passaria a la seva filla Peronella (Urraca),[2] i pel matrimoni pactat, a Sanç de Castella, primogènit d'Alfons VII de Castella.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Davant l'aliança castellano-aragonesa, el rei Garcia Ramires de Pamplona es revoltà i s'enfrontà al castellà, però Alfons VII de Castella capturà a Ladrón Íñiguez, que a partir d'aleshores passà a fer costat als castellans; tot i així, el seu fill Vela Ladrón que controlava Biscaia, es mantingué fidel a la sobirania pamplonesa. Aquest tractat fou rebutjat per la noblesa aragonesa, que rebutjava passar a formar part de la Corona de Castella i que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, donant lloc als capítols matrimonials de Barbastre l'any 1137.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons l'entrada de la Gran Enciclopedia Aragonesa, el tractat fou signat el 24 de juny de 1136
  2. Congrés d'història de la Corona d'Aragó El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta

Bibliografia[modifica | modifica el codi]