Pau d'Anagni
(S'ha redirigit des de: Tractat d'Anagni)
Tipus | tractat de pau ![]() |
---|---|
Data | 24 juny 1295 ![]() |
Estat | Ciutat del Vaticà ![]() |
La Pau d'Anagni del 1295 va finalitzar la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior Papa Nicolau IV). Els ambaixadors dels tres reis i el Papa Bonifaci VIII van signar la pau el 24 de juny del 1295 a la ciutat italiana d'Anagni.[1]
En aquest tractat el Papa Bonifaci VIII proclamava la pau i els contendents es comprometien a una sèrie d'accions per pacificar el Mediterrani:
- Jaume el Just va cedir el regne de Sicília als Estats Pontificis[1] i a canvi rebia del Papa 12.000 lliures torneses i és probable que secretament li prometés també la infeudació de Còrsega i Sardenya en un futur,[1][2] promesa que Bonifaci VIII va complir el 1297.
- També havia de tornar el regne de Mallorca al seu oncle Jaume II, i aquest a canvi li havia de jurar el vassallatge[1] acordat anteriorment al Tractat de Perpinyà.
- Es va concertar el matrimoni de Jaume amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou.
- Carles va poder recuperar els tres fills que el 1288 havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya a canvi de la seva llibertat, i també havia de recuperar les conquestes italianes fetes pels catalans.[1]
- El príncep Carles de Valois (germà del rei de França) va renunciar a les seves pretensions sobre la Corona d'Aragó,[1] la qual li havia estat promesa pel Papa Martí IV el 1280 si aconseguia fer-ne fora el rei Pere el Gran.
- Es va pactar l'arbitratge del Papa sobre la Vall d'Aran, que era reclamada per França.[1]
Malgrat tot, el germà de Jaume el Just, Frederic, que fins llavors havia estat actuant de regent de Sicília, no va acceptar aquest tractat i va deixar que un parlament sicilià reunit a Catània l'aclamés com a nou rei de l'illa.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Mestre 1998, p. 40
- ↑ Cròn. R. Muntaner
Bibliografia[modifica]
- Mestre, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6.