Tractat d'Ottawa
Anti-Personnel Mine Ban Convention i Ottawa Convention  | |||||
| |||||
| Nom en la llengua original | (en) Convention on the Prohibition of the Use, Stockpiling, Production and Transfer of Anti-Personnel Mines and on Their Destruction | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | tractat internacional | ||||
| Part de | desarmament | ||||
| Data | 3 desembre 1997 | ||||
| Entrada en vigor | 1r març 1999 | ||||
| Lloc | Ottawa (Canadà) | ||||
| Estat | Canadà | ||||
| Nombre de participants | 160 (2025) | ||||
| Dipositari | Secretari General de les Nacions Unides | ||||
| Llengua original | anglès, àrab, xinès, francès, rus i castellà | ||||
| Condició | Ratificat per 40 Estats | ||||
| Lloc web | icbl.org | ||||
El Tractat d'Ottawa o Convenció sobre la prohibició de mines antipersona, abans anomenada Convenció sobre la prohibició de l'ocupació, emmagatzematge, producció i transferència de mines antipersona i sobre la seva destrucció és un tractat internacional de desarmament que prohibeix l'adquisició, la producció, l'emmagatzematge i la utilització de mines antipersona. La Convenció va ser disposada per a la seva signatura els dies 3 i 4 de desembre de 1997 i dipositada el 5 de desembre del mateix any a Nova York davant el Secretari General de les Nacions Unides. Va entrar en vigor l'1 de març de 1999.
La Convenció va ser negociada a fi de limitar les insuficiències del Protocol II (sobre la prohibició o la limitació de l'ús de mines, trampes i altres dispositius) de la Convenció sobre certes armes convencionals que diversos Estats jutjaven inadequat per respondre eficaçment al desafiament de la prohibició total de mines antipersona. Tot i el gran suport internacional a la Convenció, el seu èxit continua sent mitigat perquè la majoria dels Estats productors o utilitzadors de mines antipersona es nega a adherir-se al text. Per febrer de 2009, 156 països han ratificat el Tractat i dos Estats l'han signat, però sense ratificar. 37 Estats, incloent-hi la República Popular de la Xina, l'Índia, Rússia i els Estats Units no són part de la Convenció.
Principals disposicions de la Convenció
[modifica]Cada Estat membre es compromet a:
- Mai emprar, posar a punt, produir, adquirir, emmagatzemar, conservar o transferir a qui sigui mines antipersona (article I);
- Destruir totes les mines antipersona en la seva possessió a tot tardar quatre anys després de l'entrada en vigor de la Convenció per aquest Estat membre (article IV);
- Destruir totes les mines antipersona presents en zones del seu territori dins dels deu anys després de l'entrada en vigor de la Convenció per aquest Estat membre i després d'haver identificat i assenyalat (article IV);
- Proveir i/o demanar assistència a altres Estats membres per complir les seves obligacions si fos possible i en la mesura del possible (article VI);
- Prendre totes les mesures legislatives apropiades per prevenir i reprimir qualsevol activitat prohibida a un Estat membre en virtut de la Convenció (art. IX);
- És possible conservar un petit nombre de mines antipersona per tal de capacitar en tècniques de detecció i destrucció de mines (article III).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- de l'ICBL website (Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones)
- Text complet del tractat (en múltiples idiomes i formats)
- de mines terrestres
Enllaços externs
[modifica]- veteransforamerica.org Llista de signataris del Tractat.
- Mapa dels països signataris a la pàgina web del CICR
- Pàgina sobre les mines antipersona a la pàgina web del CICR