Tractat de Barcelona (1529)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tractat de Barcelona».
Tractat de Barcelona
Signat 29 de juny de 1529
Localització Barcelona
Parts Carles V Imperi Espanyol i Sacre Imperi Romanogermànic
Estats Pontificis Papat
Ratificadors Carles I i Climent VII
Modifica dades a Wikidata

El tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre Climent VII i l'emperador Carles I el 29 de juny de 1529. Va ser una conseqüència directa de la victòria de Carles I sobre Francesc I en la Batalla de Landriano,[1][2] durant la Guerra de la Lliga de Cognac (una de les anomenades guerres d'Itàlia), que va posar final a les aspiracions de Francesc I al domini del nord d'Itàlia.

Antecedents[modifica]

Després de les victòries imperials, els estats italians van reaccionar contra el domini de Carles, i el maig de 1526 Venècia i la República de Florència es van unir a la lliga de Cognac promoguda per França.

El papa, en canvi, veient els esdeveniments, va abandonar la lliga de Cognac i va fer les paus amb Carles. La reconciliació formal i pública entre Climent VII i l'emperador es va dur a terme en el document final signat entre el papat i Carles en el tractat de Barcelona del 29 de juny de 1529; va ser enviat a Roma mitjançant l'emissari imperial Lluís de Praet.[3]

Acords[modifica]

Mitjançant el tractat de Barcelona, l'emperador va reconèixer el poder dels Sforza a Milà, va retornar els Estats Pontificis al papa, es va comprometre a procurar el restabliment de Ravenna, Cervia, Mòdena i Reggio, que havien estat arrencades de la seu de Roma per Venècia[3] i finalment la promesa clau de l'emperador va ser el compromís per a restablir els Mèdici a Florència per la força de les armes, en la persona d'Alexandre de Mèdici (setge de Florència).

Conseqüències[modifica]

Pel document de Barcelona del 16 de juliol 1529, el papa va renunciar a la lliga de Cognac (Venècia també s'hi va afegir retornant territoris i pagant indemnitzacions), i va renovar en profit de Carles importants privilegis fiscals que abans ja havien gaudit els reis d'Espanya, a part de l'absolució atorgada a tots els que havien participat en el saqueig de Roma, als quals havia excomunicat.

La importància del tractat de Barcelona rau en el fet que va deixar Francesc I sense dos dels seus principals aliats de la lliga de Cognac, preparant doncs el terreny per a la pau de Cambrai que es va signar al cap d'un mes, el 5 d'agost de 1529.

Referències[modifica]

  1. Ludwig Pastor. The History of the Popes, from the Close of the Middle Ages. Taylor & Francis, agost 2009, p. 62–. GGKEY:B5GJE01JDZ6. 
  2. Ferdinand Gregorovius; Annie Hamilton. History of the City of Rome in the Middle Ages. Cambridge University Press, 10 juny 2010, p. 639–. ISBN 9781108015127. 
  3. 3,0 3,1 G. W. Prothero, Stanley Leathes, Sir Adolphus William Ward, et al.. The cambridge modern history. CUP Archive, 1934, p. 60–. GGKEY:KRWPD9RFRLB. 

Vegeu també[modifica]