Tractat de Limerick
| Tipus | tractat de pau  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1691 | ||
| Localització | Limerick (Irlanda) | ||
| Estat | Irlanda | ||
El Tractat de Limerick (gaèlic irlandès Conradh Luimnigh) va ser un tractat de pau signat en 1691 a la ciutat de Limerick, Irlanda, que va posar fi a la guerra entre els guillemites (defensors de Guillem III d'Anglaterra, i els Jacobites, partidaris de la Dinastia Stuart. També va suposar la fi del segon setge de Limerick (1690-1691). Es creu que el tractat va ser signat sobre la Pedra del Tractat o Treaty Stone, que actualment pot contemplar-se en un pedestal al costat del riu Shannon i enfront del Castell del Rei Joan. Per aquest motiu Limerick és coneguda com la ciutat del tractat.[1][2]
Contingut del Tractat[modifica]
El Tractat contenia dos tipus de clàusules: civils i militars, encara que més aviat pot parlar-se de dos tractats diferents, un de civil i un altre militar.
Clàusules militars[modifica]
En el tractat s'establien que els soldats l'exèrcit jacobita derrotat podien marxar a França a servir sota les ordres de Jaume II d'Anglaterra, en l'anomenada Bridaga Irlandesa. Uns 14.000 soldats jacobites van prendre aquesta opció i van viatjar a Cork, on es van embarcar amb destinació a França, molts d'ells acompanyats per les seves dones i fills.
Una altra opció per als soldats derrotats era unir-se al mateix exèrcit guillermita, opció que van adoptar uns 1.000 soldats. La resta (uns 2.000) van preferir tornar a casa.
Aquesta part del tractat estava composta per vint-i-nou clàusules, que van ser acordades entre el Tinent General Godert de Ginkell, Comandant en Cap de l'exèrcit anglès, i els Tinents Generals D'usson i de Tesse, Comandants en Cap de l'exèrcit irlandès.
Clàusules civils[modifica]
Aquestes clàusules tenien la finalitat de defensar els drets dels jacobites que van decidir quedar-se en Irlanda. El Tractat establia que les seves propietats no podien ser confiscades mentre juressin obediència a Guillem III d'Anglaterra, i que els nobles catòlics tenien permís per portar armes. No obstant això, les clàusules d'aquest tractat civil no van ser respectades pels guillermites per molt temps, hagut de sobretot a l'oposició del Parlament anglès. Des de 1695, una sèrie de dures lleis penals van començar a imposar-se als catòlics irlandesos.
Aquesta part del tractat contenia tretze articles, acordats entre Sir Charles Porter i Thomas Coningsby, Jutges d'Irlanda, i el Baró de Ginkle, Tinent General i Comandant en Cap de l'exèrcit anglès.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ University College Cork - The Treaty of Limerick, 1691
- ↑ «Limerick City: A Bit of History - The Treaty of Limerick». Arxivat de l'original el 2004-11-03. [Consulta: 18 juliol 2013].