Acord de Prespa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tractat de Prespa)
Plantilla:Infotaula esdevenimentAcord de Prespa
Imatge
Map
 40° 44′ 52″ N, 21° 08′ 06″ E / 40.7477°N,21.1349°E / 40.7477; 21.1349
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data17 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata
Ratificació
Grècia (25 gener 2019)
Macedònia del Nord (20 juny 2018, 5 juliol 2018) Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor11 gener 2019 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPrespes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióMacedònia del Nord i Grècia Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
Llengua del terme, de l'obra o del nomanglès Modifica el valor a Wikidata

L'Acord de Prespa (en macedònic: Преспански договор, grec: Συμφωνία των Πρεσπών), també conegut com a Tractat de Prespa, és l'acord internacional signat pels caps de diplomàcia de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, Nikola Dimitrov, i de Grècia, Nikos Kotziàs, el 17 de juny de 2018 al poble de Psarades (Grècia), a la vora del llac Prespa.[1] També va ser signat pel mediador de les Nacions Unides per a la disputa del nom, Matthew Nimetz. L'acord substitueix l'Acord interí signat a Nova York el 13 de setembre de 1995. Hauria de ser una solució per a la disputa sobre el nom de Macedònia i hauria d'establir una aliança estratègica entre Macedònia del Nord i Grècia. Segons les disposicions d'aquest tractat, Macedònia hauria de canviar el seu nom pel de Macedònia de Nord o bé, formalment, República de Macedònia del Nord, i Grècia hauria de reconèixer la nacionalitat del país veí com a macedònia / ciutadà de la República de Macedònia del Nord i l'idioma oficial de l'estat com a macedònic.[2]

Antecedents[modifica]

Article principal: Disputa sobre el nom de Macedònia
Acord interí sobre el conflicte de noms entre Macedònia i Grècia reflectit en la seva totalitat (anglès)

Després de la dissolució de Iugoslàvia, una de les seves repúbliques constitutives, la República Socialista de Macedònia, es convertí en un estat independent, amb el nom de República de Macedònia. Per qüestions històriques i irredemptistes, Grècia rebutja l'ús del nom "Macedònia" i d'altres elements que, segons Grècia, formen part de la història i la cultura dels grecs que vivien a la regió administrativa grega de Macedònia. Però el nou estat, d'acord amb la seva constitució, s'anomena Macedònia.[3] Diversos moviments d'ambdós països conduïren a l'obertura d'un debat de prop de tres dècades sobre el nom de Macedònia.

La República de Macedònia va ser admesa a les Nacions Unides el 8 d'abril de 1993, sota la referència provisional d'Antiga República Iugoslava de Macedònia, en anglès: 'Former Yugoslav Republic of Macedonia', abreujadament FYROM. La situació de la controvèrsia es va reduir quan Grècia i la República de Macedònia formalitzaren les seves relacions bilaterals amb la signatura de l'Acord interí el 13 de setembre de 1995 a Nova York, Estats Units. Segons aquest, Macedònia va eliminar la seva antiga bandera estatal, que representava el sol de Vergina per motius suposadament irredemptistes, i la reemplaçà per l'actual bandera, que es es compon d'un sol groc amb vuit raigs sobre un cel vermell.

La situació en la disputa al llarg dels anys ha canviat. Alguns passos d'ambdós governs han influït en el deteriorament de les relacions i la situació en la disputa. El nou govern macedoni de Nikola Gruevski, el desembre de 2006 va canviar el nom de l'aeroport de la capital, Skopje, a Aeroport "Alexandre el Gran" de Skopje, en macedònic Аеродром „Александар Велики“ Скопје Aerodrom „Aleksandar Veliki“ Skopje,[4]i en el marc del projecte Skopje 2014, a la Plaça de Macedònia, es va erigir una estàtua del guerrer a cavall de 14,5 metres d'alt que representa Alexandre el Gran, que Grècia considera que forma part de la cultura i la història gregues. No obstant això les relacions han millorat des que el 31 de maig de 2017 va ser elegit una nou govern a Macedònia, encapçalat pel primer ministre Zoran Zaev.[5]


El primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, després de parlar amb el seu homòleg de Macedònia, Zoran Zaev el 12 de juny, 2018, va anunciar que s'havia assolit un acord que posava fi a gairebé tres dècades de disputa sobre el nom de Macedònia i va explicar que complia amb totes les condicions de la part grega.[6] Es va acordar que la República de Macedònia acceptaria un canvi de nom a República de Macedònia del Nord, en anglès: 'Republic of North Macedonia', amb la traducció en tots els idiomes, mentre que Grècia reconeixeria els nacionals de l'estat veí com a macedonis / ciutadans de la República de Macedònia del Nord i que l'idioma oficial del país és el macedònic. Zoran Zaev, que ho va confirmar a la roda de premsa del govern macedoni, va dir que l'acord podria reconèixer la llengua macedònia a les Nacions Unides, i els ciutadans seran anomenat, com abans, macedonis.[7][8][9]

Reaccions[modifica]

Internacionals[modifica]

La comunitat internacional va reaccionar positivament amb l'acord de Prespa,[10]mentre que els mitjans de comunicació el qualificaven d'"històric".[11][12][13][14][15][16][17]La Unió Europea li va donar la benvinguda, amb un tuit del President del Consell Europeu, Donald Tusk, on expressava les seves "sinceres felicitacions" a Tsipras i Zaev. "Mantinc els dits creuats. Gràcies a vosaltres l'impossible és possible", va dir. La ministra d'Afers Exteriors de la UE, Federica Mogherini, i el comissari Johannes Hahn, també van emetre una declaració conjunta on felicitaven els dos primers ministres "per assolir aquest històric acord entre els seus països, que contribueix a la transformació de tota la regió del sud-est d'Europa".[18][19] El Secretari General de l'OTAN Jens Stoltenberg va donar la benvinguda a l'acord, i va declarar que col·locaria la República de Macedònia en el camí cap a la pertinença a l'OTAN.[20]A més, el ministre d'Afers Exteriors britànic, Boris Johnson, va donar la benvinguda a l'acord com a "notícies fantàstiques".[21][22]"L'acord confirma i enforteix, d'una vegada per sempre, la identitat cultural i ètnica macedònia, la llengua macedònia i la nacionalitat macedònia. Garanteix la seguretat del país i proporciona un futur segur per als ciutadans de la República de Macedònia", va dir Zaev.[23]

Macedònia[modifica]

Grafit anti-OTAN i pro-boicot a Ohrid

Els macedonis van reaccionar de manera airada a l'acord. El President de la República, Gorge Ivànov, va declarar que no signaria l'acord, que va qualificar de "desastrós".[24]Va afirmar que l'acord suposava abandonar les posicions estatals substantives: no nomenar la Constitució i no acceptar un nom per a ús general.[25]

L'endemà 13 de juny, després d'haver-se pres la decisió, el primer ministre Zoran Zaev i el ministre d'Afers Exteriors Nikola Dimitrov, que havia gestionat l'acord, es van reunir amb el president Ivanov. Els mitjans van informar que la reunió va transcórrer en una atmosfera incòmoda i va durar 2 minuts, després de la qual cosa el president "els va mostrar la porta" a ambdós.[26]

Hristijan Mickoski, líder del principal partit de l'oposició a l'estat, el dretà VMRO–DPMNE, va qualificar l'acord com una capitulació i va afirmar que representava una derrota per Macedònia. Va demanar a Zaev un referèndum vinculant i no un referèndum consultiu.[27]

Un dia després de l'anunci que s'havia assolit una solució sobre la disputa del nom, espontàniament diverses associacions van iniciar una protesta davant de l'Assemblea de la República de Macedònia.[28] Al mateix temps, alguns encaputxats van llançar diversos objectes contra la policia, inclòs un còctel molotov que no va arribar a esclatar. Els aldarulls es van saldar amb deu detinguts.[29] El diputat del Unió Socialdemòcrata de Macedònia Hari Lokvenec, que va assistir a la cerimònia de Prespa, va trobar el seu vehicle incendiat a Bitola per detractors no identificats.[30]

Dues hores després de la signatura de l'acord, es va organitzar una marxa de protesta del VMRO–DPMNE a Bitola, a la qual van assistir-hi prop de 1.500 persones. La marxa va ser liderada per un estendard que citava Todor Aleksandrov: "L'organització és la gent i la gent és l'organització",[31]i una creu on s'hi podia llegir "República de Macedònia del Nord".[32][33]

Grècia[modifica]

A Grècia, el partit d'extrema dreta Alba Daurada, i el Partit Comunista de Grècia, d'extrema esquerra, es van oposar a l'acord. Fins i tot el diputat Konstandinos Barbaroussis va cridar a una intervenció de l'exèrcit perquè arrestés el primer ministre Alexis Tsipras, el ministre de Defensa Panos Kammenos i el president Prokopis Pavlópulos.[34] Com a resultat, Barbaroussis va ser expulsat del seu partit, i es va emetre una ordre d'arrest contra ell per alta traïció. Va fugir amb el seu vehicle oficial,[35][36]però finalment va ser trobat i arrestat.[37]A més, el partit conservador Nova Democràcia va presentar una moció de censura contra Tsipras al parlament per l'acord sobre el nom,[38]que va ser rebutjada dos dies més tard per majoria simple; 153 vots en contra, 127 a favor.[39]Després de la seva dimissió com a ministre grec d'Afers Exteriors, Kotzias va declarar a l'octubre de 2018 que els motius de l'acord de Prespa consistien a portar estabilitat als Balcans i aturar la influència turca a la regió.[40][41]

Ratificació i implementació[modifica]

Ratificació pel parlament macedoni[modifica]

El 20 de juny, l'acord de Prespa va ser ratificat pel Parlament de la República de Macedònia amb 69 vots a favor.[42] El partit de l'oposició VMRO–DPMNE va boicotar la sessió parlamentària i va declarar que el tractat de Prespa era un "genocidi de l'estat de dret"[43]i un "genocidi de tota la nació".[44]

El 25 de juny, el Ministeri d'Afers Exteriors de Grècia va informar a la Unió Europea i a l'OTAN que Grècia ja no s'oposava a l'adhesió euroatlàntica de Macedònia sota el nou nom. L'endemà, però, el president macedoni Gorge Ivànov es va negar a signar l'acord.[45] i va amenaçar el primer ministre de Macedònia Zaev i els diputats de la coalició governamental amb penes de presó d'almenys 5 anys per votar a favor d'un acord que, segons Ivanov, posava la República de Macedònia en una posició subordinada a un estat estranger.


« No accepto la modificació constitucional per canviar el nom constitucional [del país]. No accepto idees o propostes que posin en perill la identitat nacional de Macedònia, la individualitat de la nació macedònia, el macedònic i el model de convivència macedoni A les eleccions presidencials, 534.910 ciutadans van votar a favor d'aquest programa electoral i em van triar com a president de la República de Macedònia. L'acord va més enllà de les resolucions 817 (1993) i 845 (1993) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, ja que es refereix a la "diferència en el nom de l'Estat" i no a les "controvèrsies" a què es refereix l'acord

va dir Ivanov, i va afegir que

aquest acord porta la República de Macedònia a un estat de subordinació envers un altre país, a saber, la República de Grècia. Segons l'article 308 del Codi Penal, un ciutadà que porta la República de Macedònia a un estat de subordinació o dependència d'un altre estat és sancionat amb una pena de presó d'almenys cinc anys. La legalització d'aquest acord crea conseqüències legals que són la base per cometre un delicte. [46][47][48]

»

La retirada del veto grec va donar com a resultat que la Unió Europea aprovés el 27 de juny l'inici de les converses d'adhesió amb la República de Macedònia, que s'espera que comencin el 2019, amb la condició que l'acord de Prespa s'implementi i el nom constitucional de Macedònia es modifiqui a República de Macedònia del Nord.[49]

El 5 de juliol, l'acord de Prespa va ser ratificat novament pel parlament macedoni amb el vot favorable de 69 diputats.[50]

L'11 de juliol, l'OTAN va convidar Macedònia a iniciar converses d'adhesió amb l'objectiu de convertir-se en el 30è membre de l'aliança euroatlàntica.[51]

Referèndum macedoni[modifica]

Resultats del referèndum macedoni del 2018

El 30 de juliol, el parlament de Macedònia va aprovar plans per celebrar un referèndum sobre el canvi del nom del país que es va produir el 30 de setembre.[52][53]

Per reconèixer validesa al referèndum, havien de participar més de la meitat dels votants registrats. Segons la decisió adoptada per l'Assemblea de la República de Macedònia, el referèndum seria consultiu i no tindria conseqüències jurídicament vinculants. Per a l'entrada en vigor de les esmenes a la constitució després del referèndum, aquestes haurien de ser aprovades pel parlament macedoni amb una majoria de dos terços. Després de la finalització de la reforma constitucional, l'acord també hauria de ser ratificat per Grècia.[54]

La immensa majoria dels ciutadans de la República de Macedònia que es van atansar als col·legis electorals van donar suport a l'Acord de Prespa amb Grècia, però degut al fet que la participació en el referèndum no va arribar al 50%, aquests resultats no es van reconèixer com a vàlids.[55][56][57][58][59][60][61][62]

Al mateix temps, atès que el referèndum tenia caràcter consultiu, no imposava restriccions legals a la continuació del procés de ratificació de l'acord de Prespa, que havia de ser aprovat per, almenys, dos terços dels diputats de l'Assemblea de la República de Macedònia. Després de l'anunci dels resultats del referèndum, el primer ministre de la República de Macedònia, Zoran Zaev, es va comprometre a presentar esmenes constitucionals al Parlament que apliquessin les principals disposicions de l'acord amb Grècia, i va demanar als diputats dels partits de l'oposició que donessin suport a aquestes esmenes. En cas de no ratificar-se l'acord a l'Assemblea de la República de Macedònia, Zoran Zaev es va declarar disposat a utilitzar "els mecanismes democràtics que es mantenien a la seva disposició", a saber, celebrar eleccions parlamentàries anticipades per implementar la ratificació de l'acord al parlament sorgit de la nova convocatòria electoral.[63][64][65][66]

Esdeveniments posteriors al referèndum[modifica]

El 15 d'octubre de 2018, el parlament de Macedònia va començar a debatre el canvi de nom.[67]La proposta de reforma constitucional requeria el vot afirmatiu de 80 diputats, és a dir, dos terços del parlament de 120 escons.[68][69]

El 16 d'octubre, el sotssecretari d'Estat dels Estats Units, Wess Mitchell, va enviar una carta al líder de VMRO-DPMNE Hristijan Mickoski, en la que expressava la decepció dels Estats Units amb les posicions dels dirigent, incloent-hi ell personalment i demanava "bandejar els interessos partidistes" i treballar per aconseguir que s'aprovés el canvi de nom.[70][71]Mickoski va expressar la seva esperança que la República de Macedònia formaria part molt aviat de les famílies de l'OTAN i de la UE, "però orgullosa i digna, no humiliada, desfigurada i desgraciada".[72]

El 19 d'octubre, el parlament va decidir endegar el procés de canvi de nom del país a "Macedònia del Nord", després d'haver votat un total de 80 diputats a favor dels canvis constitucionals.[73]

El 30 d'octubre, la Fiscalia de Skopje va obrir un cas contra el president macedoni Gorge Ivànov per la seva negativa a complir les seves obligacions constitucionals en la signatura de l'acord de Prespa després de la seva ratificació pel parlament macedoni.[74][75]

El 3 de desembre de 2018, el Parlament de Macedònia va aprovar un projecte d'esmena constitucional, amb 67 vots a favor, 23 en contra i 4 abstencions. En aquesta etapa només calia majoria simple.[76]

Després d'alguns conflictes polítics sobre qüestions constitucionals relacionades amb la composició multiètnica de l'estat, tots els partits polítics albanesos de Macedònia van votar a favor del canvi de nom, juntament amb els socialistes del govern i amb alguns membres de l'oposició.[77][78][79]

L'11 de gener de 2019, el Parlament de Macedònia va completar la implementació legal de l'Acord de Prespa mitjançant l'aprovació dels canvis constitucionals per canviar el nom del país a Macedònia del Nord amb una majoria parlamentària de dos terços (81 diputats).[80][81]

Reaccions internacionals a la ratificació de Macedònia[modifica]

La comunitat internacional, l'OTAN i els líders de la Unió Europea, inclosos el grec Alexis Tsipras i el canceller austríac Sebastian Kurz, així com els caps d'estats veïns, van felicitar el primer ministre macedoni Zoran Zaev.[82][83][84][85]La primera ministra britànica Theresa May va qualificar la votació com un "moment històric",[86] mentre que el president kosovar Hashim Thaçi va expressar la seva esperança que l'Acord de Prespa, que resolia la qüestió del nom de Macedònia, pogués ser utilitzat com a "model" per resoldre també la disputa de Kosovo amb Sèrbia.[87] El president albanès Ilir Meta i el ministre de Relacions Exteriors d' Albània Ditmir Bushati va congratular-se de la votació en un tuit on deia que els partits polítics albanesos havien estat el "factor decisiu".[78][88]

Esdeveniments posteriors a la ratificació de Macedònia[modifica]

El 13 de gener de 2019, el ministre de Defensa de Grècia Panos Kammenos i el seu partit, Grecs Independents, van abandonar el govern de coalició amb SYRIZA, en protesta per l'Acord de Prespa, la qual cosa va deixar el primer ministre Tsipras en minoria al Parlament Hel·lènic.[89][90] El primer ministre Alexis Tsipras es va sotmetre a una moció de confiança el 16 de gener de 2019, i la va superar per un estret marge (151-148) amb els 145 vots del seu partit (SYRIZA) més 6 diputats d'altres grups que havien estat expulsats dels seus partits.[91][92][93][94] En els dies previs a la ratificació de l'acord de Prespa pel Parlament Hel·lènic, més de 60.000 manifestants d'altres parts del país van arribar a Atenes per exigir el rebuig de l'acord; algunes d'aquestes protestes van acabar de manera violenta, i la policia va haver d'utilitzar gasos lacrimògens per dispersar els manifestants.[95][96]

El 23 de gener, només un dia abans de la ratificació al Parlament Hel·lènic, centenars d'acadèmics, professors, escriptors i artistes de tota Grècia van signar peticions en suport de l'acord de Prespa.[97][98]

Ratificació pel parlament grec[modifica]

El 25 de gener de 2019, el Parlament de Grècia va aprovar l'acord de Prespa amb 153 vots a favor,146 vots en contra i 1 abstenció.[99][100]Poc després de la ratificació del tractat, el ministre d'Afers Exteriors de Grècia, Geórgios Katroúgalos, va signar al parlament la promulgació de l'Acord de Prespa.[101]

Reaccions internacionals a la ratificació grega[modifica]

La comunitat internacional, inclosos els primers ministres del Regne Unit, Theresa May, del Canadà, Justin Trudeau, de Bulgària, Boiko Boríssov i d'Albània, Edi Rama, els presidents de França, Emmanuel Macron i de Kosovo, Hashim Thaçi, del Consell Europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, els ministres d'Afers Exteriors dels Estats Units i d'Alemanya, Mike Pompeo i Heiko Maas respectivament, el ministre delegat d'Afers Europeus de Romania, George Ciamba, país que ocupa la presidència de la Unió Europea durant el primer semestre del 2019, així com el Secretari General de l'OTAN, Jens Stoltenberg, van donar la benvinguda a la ratificació del tracte.[a]A més, el primer ministre de la República de Macedònia, Zoran Zaev, en el seu missatge de felicitació al seu homòleg grec Alexis Tsipras, de qui va dir que era "un amic", va qualificar la ratificació com una "victòria històrica", que "acaba amb un conflicte diplomàtic de llarga durada entre Atenes i Skopje".[114][115]

Esdeveniments posteriors a la ratificació grega[modifica]

El 28 de gener de 2019, 29 representants permanents de l'OTAN van signar el Protocol d'adhesió de l'OTAN a Brussel·les per enviar-lo a les 29 capitals dels estats membres de l'OTAN per a la seva ratificació pels seus parlaments nacionals.[116]

Posicionaments internacionals[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Vegeu:[102][103][104] [105][106] [107][108][109][110][111][112][113]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Macedònia del Nord, un part amb fòrceps». Ara, 17-06-2018. [Consulta: 30 gener 2019].
  2. ↑ «Потпишан договорот за името, Заев: поместивме планини» (en macedònic). Радио Слободна Европа на македонски јазик, 17-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  3. ↑ (anglès) La qüestió del nom de la FYROM Arxivat 2018-07-14 a Wayback Machine., República Hel·lènica, Ministeri d'Afers Exteriors
  4. ↑ «El bateig d'aeroports: una decisió d'alta volada». viaempresa, 02-04-2018. [Consulta: 28 gener 2019].
  5. ↑ «Un nou nom per a Macedònia». El Punt Avui, 15-01-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  6. ↑ «Ципрас: Постигнавме историски договор» (en macedònic). Кајгана, 12-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  7. ↑ «Заев: Постигнавме договор - Република Северна Македонија, со македонски јазик и македонски идентитет» (en macedònic). Кајгана, 12-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  8. ↑ «Grècia accepta que l'exrepública iugoslava es digui Macedònia del Nord». El Món, 12-06-2018. Arxivat de l'original el 28 de gener 2019. [Consulta: 27 gener 2019].
  9. ↑ «Macedònia ja té nom: es dirà República de Macedònia del Nord». Ara, 12-06-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  10. ↑ «Macedonia Deal Draws Praise Abroad, Anger at Home» (en anglès). BalkanInsight. [Consulta: 13 juny 2018].
  11. ↑ «Macedonia and Greece Announce Historic ‘Name’ Deal» (en anglès). BalkanInsight. [Consulta: 13 juny 2018].
  12. ↑ «Macedonia, Greece Reach 'Historic' Deal On Name Dispute» (en anglès). Radio Free Europe. [Consulta: 13 juny 2018].
  13. ↑ «Greece and Macedonia strike deal on name dispute» (en anglès). Deutsche Welle. [Consulta: 13 juny 2018].
  14. ↑ «Macedonia gets a new name after 'historic' deal with Greece». i24 News. [Consulta: 13 juny 2018].
  15. ↑ «Macedònia i Grècia arriben a un acord per posar fi a una disputa sobre el nom del primer país». Europa Press, 12-06-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  16. ↑ «La República de Macedònia del Nord ja és oficial». Segre, 18-06-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  17. ↑ «Grècia i Macedònia signen un acord històric». Diari d'Andorra, 18-06-2018. [Consulta: 27 gener 2019].
  18. ↑ «EU’s Mogherini, Hahn on Greece-FYROM agreement: Transformative for the entire SE region» (en anglès). int.ert.gr. Arxivat de l'original el 2018-06-13. [Consulta: 13 juny 2018].
  19. ↑ «Macedonia makes name change deal with Greece» (en anglès). Hürriyet Daily News. [Consulta: 13 juny 2018].
  20. ↑ «Statement by the Secretary General on the agreement between Athens and Skopje» (en anglès). OTAN. [Consulta: 13 juny 2018].
  21. ↑ «Johnson: Agreement on name issue is fantastic news» (en anglès). Macedonia Information Agency. Arxivat de l'original el 2018-06-15. [Consulta: 15 juny 2018].
  22. ↑ «British FM says Tsipras-Zaev deal is 'fantastic news'» (en anglès). Kathimerini. [Consulta: 15 juny 2018].
  23. ↑ «Zaev:We made a deal - Republic of North Macedonia, with Macedonian language and Macedonian identity» (en macedònic). kajgana.com, 12-06-2018. [Consulta: 12 juny 2018].
  24. ↑ «Macedonian President Ivanov says he won't sign 'disastrous' name deal with Greece» (en anglès). Deutsche Welle. [Consulta: 16 juny 2018].
  25. ↑ «Иванов нема да го потпише договорот за името со Грција» (en macedònic). Deutsche Welle, 13-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  26. ↑ «По 2 минутната средба со Заев и Димитров, Иванов им ја покажал вратата». Курир, 13-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-19. [Consulta: 17 juny 2018].
  27. ↑ «Мицкоски: Договорот е капитулација за Македонија» (en macedònic). Сител, 12-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  28. ↑ «Протест во Скопје против договорот за менување на името» (en macedònic). Сител, 13-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  29. ↑ «Десетмина приведени по вчерашните протести пред Собранието» (en macedònic). Телма, 14-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  30. ↑ «In Pictures: Macedonia 'Name' Protest Turns Violent» (en anglès). Balkan Insight. [Consulta: 16 juny 2018].
  31. ↑ En macedònic Организацијата е народот и народот е организацијата
  32. ↑ «ВМРО-ДПМНЕ со цитат од Тодор Александров го почна протестот против договорот за името» (en macedònic). Сакам Да Кажам, 17-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  33. ↑ «Јас и по цена на животот нема да го прифатам капитулантското дело на Заев, рече Мицкоски на протестот против договорот за името» (en macedònic). Сакам Да Кажам, 17-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  34. ↑ «Calls for coup, firing squads: Greek far right angry at name deal». Al Jazeera. [Consulta: 16 juny 2018].
  35. ↑ «Διαγραφή-τέχνασμα Μπαρμπαρούση για να αποφύγει η Χρυσή Αυγή τη δίωξη» (en grec). 247 News. [Consulta: 16 juny 2018].
  36. ↑ «How Greeks comment on ex Golden Dawn MP escaping arrest, police blockades on highway» (en anglès). KeepTalkingGreece. [Consulta: 17 juny 2018].
  37. ↑ «Μπαρμπαρούσης: Με το βουλευτικό από το Μεσολόγγι σε φιλικό σπίτι στην Πεντέλη» (en grec). 247 News. [Consulta: 18 juny 2018].
  38. ↑ «Greek government faces confidence vote after Macedonia name deal» (en anglès). Financial Times. [Consulta: 16 juny 2018].
  39. ↑ «Aπορρίφθηκε η πρόταση δυσπιστίας κατά της κυβέρνησης» (en grec). Kathimerini. [Consulta: 16 juny 2018].
  40. ↑ «Kotzias says Prespes accord will stabilize Balkans, halt Turkish influence» (en anglès). Ekathimerini. [Consulta: 25 gener 2019].
  41. ↑ Chrysopoulos, Philip. «Former Greek FM Kotzias: FYROM Name Deal will Halt Turkish Influence in Balkans» (en anglès). Greek Reporter. [Consulta: 25 gener 2019].
  42. ↑ «Macedonia's Parliament Ratifies Historic Deal With Greece». Balkan Insight. [Consulta: 20 juny 2018].
  43. ↑ «Macedonian assembly adopts amid tensions draft law on name deal with Greece». Xinhua, 19-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-22. [Consulta: 22 juny 2018].
  44. ↑ «Стоилковски: Дали сега граѓаните ќе може да ја пеат химната "Денес над Македонија се раѓа"?» (en macedònic). MakFax, 21-06-2018. [Consulta: 22 juny 2018].
  45. ↑ «Macedonia President Refuses to Sign Greece Name Deal» (en anglès). Balkan Insight, 26-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  46. ↑ «Σκοπιανό: Τι θα γίνει με την συμφωνία μετά το μπλόκο του Ιβάνοφ» (en grec). Eleutheros Typos, 26-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  47. ↑ «Με ποινή φυλάκισης 5ετών απειλεί τον Ζάεφ ο πρόεδρος της πΓΔΜ)» (en grec). News247, 26-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  48. ↑ «Ivanov fails to sign law ratifying name agreement» (en anglès). European Western Balkans, 26-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  49. ↑ «Macedonia, Albania Hail EU Approval for Accession Talks» (en anglès). Balkan Insight, 27-06-2018. [Consulta: 27 juny 2018].
  50. ↑ «Macedonia's parliament endorses name deal with Greece for second time». Reuters, 05-07-2018. [Consulta: 6 juliol 2018].
  51. ↑ «NATO Invites Macedonia to Join the Western Alliance». Balkan Insight, 11-07-2018. [Consulta: 13 juliol 2018].
  52. ↑ «Macedonia to hold name-change referendum on September 30» (en anglès). SBS News, 30-07-2018. [Consulta: 31 juliol 2018].
  53. ↑ «Avui Macedònia vota en un referèndum sobre el canvi de nom del país». VilaWeb, 29-09-2018. [Consulta: 28 gener 2019].
  54. ↑ Office for Democratic Institutions and Human Rights. «The Former Yugoslav Republic of Macedonia Referendum 30 September 2018 ODIHR Needs Assessment Mission Report» (en anglès). OSCE, 16-08-2018.
  55. ↑ «iVote DEMOKRA - Integrated Election Information System of the State Election Commission of the Republic of Macedonia» (en anglès). referendum.sec.mk. Arxivat de l'original el 2018-09-30. [Consulta: 14 octubre 2018].
  56. ↑ «Macedonia name referendum fails to reach turnout threshold: election commission» (en anglès). Reuters. [Consulta: 1r octubre 2018].
  57. ↑ «FYROM referendum: the day after» (en anglès). Neos Kosmos. [Consulta: 25 gener 2019].
  58. ↑ Trpkovski, Goce. «Albanian Vote Not Crucial in Macedonia Referendum Shortfall». Balkaninsight. [Consulta: 4 octubre 2018].
  59. ↑ «Referendumi/ Mbi 260 mijë shqiptarë votuan pro marrëveshjes» (en albanès). BalkanWeb. [Consulta: 25 gener 2019].
  60. ↑ «Fracassa el referèndum sobre el canvi de nom de Macedònia per falta de participació». Ara, 30-09-2018. [Consulta: 28 gener 2019].
  61. ↑ «Punxa el referèndum pel canvi de nom a Macedònia». El Punt Avui, 01-10-2018. [Consulta: 28 gener 2019].
  62. ↑ Ruth Ferrero. «Europa no va ser prou». El Periódico de Catalunya, 01-10-2018. [Consulta: 28 gener 2019].
  63. ↑ Sekularac, Ivana. «Macedonia leader vows to press on with name change despite...» (en anglès). Reuters. [Consulta: 1r octubre 2018].
  64. ↑ «Macedonia Referendum Records Low Turnout, Both Sides Claim Victory» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2018].
  65. ↑ «Македонцы - "за", но референдум провалился» (en rus). euronews, 01-10-2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
  66. ↑ «Референдум о переименовании Македонии провалился из-за низкой явки - СМИ (видео)» (en rus). [Consulta: 1r octubre 2018].
  67. ↑ Stanev, Yoan. «‘North’ Macedonia parliamentary debates hit deadlock» (en anglès). Emerging Europe. [Consulta: 17 octubre 2018].
  68. ↑ «Macedonia parliament to vote on name change» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 18 octubre 2018].
  69. ↑ «πΓΔΜ:Το VMRO αποχώρησε από την συζήτηση για την Συνταγματική Αναθεώρηση» (en grec). [Consulta: 18 octubre 2018].
  70. ↑ «Wess Mitchell to VMRO-DPMNE leader Mickoski: We are disappointed with you!» (en anglès). www.balkaneu.com. [Consulta: 20 octubre 2018].
  71. ↑ «US ups pressure on FYROM opposition to ratify constitutional changes» (en anglès). Kathimerini. [Consulta: 20 octubre 2018].
  72. ↑ «Greek Foreign Minister Resigns Over Macedonia Deal Dispute» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 20 octubre 2018].
  73. ↑ «Welcome to North Macedonia: parliament votes for name change» (en anglès). The Guardian, 20-10-2018. [Consulta: 20 octubre 2018].
  74. ↑ «πΓΔΜ: Εισαγγελική έρευνα σε βάρος του Ιβανόφ για τη Συμφωνία των Πρεσπών)» (en grecl). TOC, 30-10-2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  75. ↑ «Prosecution launch pre-trial procedure against Ivanov for violating the Constitution» (en anglès). META, 30-10-2018. [Consulta: 30 octubre 2018].
  76. ↑ «Macedonian Lawmakers OK Draft Language For Name-Change Amendment». Radio Free Europe/Radio Liberty, 04-12-2018. [Consulta: 5 desembre 2018].
  77. ↑ Marusic, Sinisa Jakov. «Macedonia MPs Pass Amendments to Change Country’s Name». Balkaninsight. [Consulta: 25 gener 2019].
  78. ↑ 78,0 78,1 «Macedonian parliament agrees to change country's name». Al Jazeera. [Consulta: 25 gener 2019].
  79. ↑ «Emri i Maqedonisë/ Parlamenti miraton ndryshimet kushtetuese, shqiptarët votojnë ‘pro’» (en albanès). Panorama. [Consulta: 25 gener 2019].
  80. ↑ «The Latest: Macedonia backs name change to North Macedonia» (en anglès). Associated Press, 11-01-2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  81. ↑ «Υπερψηφίστηκε η συνταγματική αναθέωρηση από τη Βουλή της ΠΓΔΜ» (en grec). Kathimerini, 11-01-2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  82. ↑ «Congratulations by NATO and EU to Zoran Zaev for the approval of the Prespa Agreement (original: Συγχαρητήρια ΝΑΤΟ και ΕΕ σε Ζάεφ για την επικύρωση της Συμφωνίας των Πρεσπών», 11-01-2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  83. ↑ «Congratulations by Tsipras to Zaev for the approval of the Agreement (original: Συγχαρητήρια Τσίπρα στον Ζάεφ για την κύρωση της συμφωνίας», 11-01-2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  84. ↑ «Macedonia MPs Pass Amendments to Change Country’s Name», 11-01-2019. [Consulta: 12 gener 2019].
  85. ↑ «The reactions after the approval of the Prespa Agreement (original: Οι αντιδράσεις μετά την έγκριση της Συμφωνίας των Πρεσπών)», 12-01-2019. [Consulta: 12 gener 2019].
  86. ↑ «UK MP May: Positive vote for Prespa Agreement - historic moment for Macedonia», 12-01-2019. Arxivat de l'original el 13 de gener 2019. [Consulta: 13 gener 2019].
  87. ↑ «Thaçi: the Prespa Agreement, a model for Kosovo (original: Θάτσι: Πρότυπο για το Κόσοβο η Συμφωνία των Πρεσπών)», 12-01-2019. [Consulta: 12 gener 2019].
  88. ↑ «Meta përshëndet marrëveshjen për emrin e Maqedonisë: Vjen në momentin e shumëpritur». BalkanWeb. [Consulta: 25 gener 2019].
  89. ↑ «L'acord amb Macedònia trenca la coalició de govern a Grècia». VilaWeb, 13-01-2019. [Consulta: 30 gener 2019].
  90. ↑ John Psaropoulos. «Greek government splits over Macedonia name change | News» (en anglès). Al Jazeera. [Consulta: 14 gener 2019].
  91. ↑ «Tsipras posa a prova el seu suport i supera una qüestió de confiança». Ara, 17-01-2019. [Consulta: 30 gener 2019].
  92. ↑ Amaro, Silvia. «Greece: Tsipras narrowly wins confidence vote, risks early election» (en anglès). www.cnbc.com, 17-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  93. ↑ «Greece: PM Tsipras survives no confidence vote» (en anglès). FXStreet. [Consulta: 25 gener 2019].
  94. ↑ «Greek gov't wins confidence vote, ahead of crucial vote on Macedonia name deal - Xinhua - English.news.cn» (en anglès). www.xinhuanet.com. Arxivat de l'original el 2019-01-23. [Consulta: 25 gener 2019].
  95. ↑ «Macedonia and Greece: Clashes in Athens over neighbour's name change» (en anglès). BBC, 20-01-2019. [Consulta: 21 gener 2019].
  96. ↑ «Protesta multitudinària a Atenes contra el canvi de nom de Macedònia». VilaWeb, 20-01-2019. [Consulta: 30 gener 2019].
  97. ↑ «Εκατοντάδες προσωπικότητες των Γραμμάτων, των Τεχνών και του Πολιτισμού υπέρ της Συμφωνίας των Πρεσπών)» (en grec). thepressproject.gr, 24-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  98. ↑ «372 ακαδημαϊκοί και καλλιτέχνες υπέρ της συμφωνίας των Πρεσπών» (en grec). Huffington Post, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  99. ↑ «Grècia aprova el nom de Macedònia del Nord i tanca un conflicte històric». El Nacional.cat, 25-01-2019. [Consulta: 30 gener 2019].
  100. ↑ «Υπερψηφίστηκε με 153 «ναι» η συμφωνία των Πρεσπών» (en grec). Kathimerini. [Consulta: 25 gener 2019].
  101. ↑ «Υπέγραψε τον κυρωτικό νόμο της Συμφωνίας Πρεσπών ο Γ. Κατρούγκαλος» (en grec). Kathimerini, 25-01-2018. [Consulta: 25 gener 2018].
  102. ↑ «Νίμιτς στο Real.gr: «Συμφωνία σύμβολο» - ΝΑΤΟ, ΗΠΑ και ΕΕ χαιρετίζουν την κύρωση των Πρεσπών)» (en grec). real.gr, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  103. ↑ «Ο Καναδάς «χαιρετίζει» τη συμφωνία των Πρεσπών» (en grec). Kathimerini, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  104. ↑ «Την υπερψήφιση της συμφωνίας των Πρεσπών χαιρετίζει ο Γενς Στόλτενμπεργκ» (en grec). Kathimerini, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  105. ↑ «Κοινή δήλωση Γιούνκερ, Μογκερίνι και του Επιτρόπου Χαν για τις Πρέσπε» (en grec). Kathimerini, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  106. ↑ «Τα μηνύματα Τουσκ και Μοσκοβισί για την ψήφιση της συμφωνίας των Πρεσπών» (en grec). Kathimerini, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  107. ↑ «Γερμανός υπ. Εξωτερικών: Καταπληκτική είδηση για την Ευρώπη η έγκριση της συμφωνίας των Πρεσπών» (en grec). Kathimerini, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  108. ↑ «Bulgaria's PM hails Greek Parliament decision to ratify Prespa Agreement» (en anglès). www.mia.mk, 25-01-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-26. [Consulta: 25 gener 2018].
  109. ↑ «Albania, Kosovo applaud name deal adoption that will stabilize region» (en anglès). Ekathimerini.
  110. ↑ «Ε. Μακρόν: Παράδειγμα θάρρους και ενότητας η υπερψήφιση της συμφωνίας των Πρεσπών» (en grec). Ekathimerini, 26-01-2019. [Consulta: 26 gener 2019].
  111. ↑ «Ιστορική» χαρακτηρίζει τη συμφωνία των Πρεσπών η Λευκωσία» (en grec). Ekathimerini, 26-01-2019. [Consulta: 26 gener 2019].
  112. ↑ «Albanian PM Rama congratulates Tsipras and Zaev on Prespes Agreement» (en anglès). Athens-Macedonian News Agency, 26-01-2019. [Consulta: 27 gener 2019].
  113. ↑ «Romanian EU Presidency to push Western Balkans case, minister says» (en anglès). Romania 2019, 24-01-2019. [Consulta: 29 gener 2019].
  114. ↑ «Ζάεφ: Ιστορική νίκη» (en grec). Naftemporiki, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  115. ↑ «Ζάεφ για Πρέσπες: Συγχαρητήρια φίλε μου Αλέξη, πετύχαμε ιστορική νίκη» (en grec). www.skai.gr, 25-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  116. ↑ «Πρώτο «ναι» για τη διαδικασία ένταξης της πΓΔΜ στο ΝΑΤΟ)» (en grec). thetoc.gr, 29-01-2019. [Consulta: 29 gener 2019].

Bibliografia complementària[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acord de Prespa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acord_de_Prespa&oldid=32709706»