Tractats desiguals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Tractats desiguals és un terme que fa referència a la qualitat de condicions en què van ser signats certs tractats entre diversos estats de l'est d'Àsia i autoritats estrangeres. Encara que principalment és usat per referir-se als signats per la Xina[1][2] cal destacar que no només la dinastia Qing (de la Xina) va ser afectada, sinó que també ho van ser el shogunat Tokugawa del Japó i la dinastia Joseon de Corea. Aquests tractats van ser signats durant el segle xix i principis del segle xx, període en el qual aquests estats van ser incapaços de resistir les pressions militars i econòmiques de les potències d'occident.

Tractats Desiguals imposats a la Xina[modifica]

L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, que ocupà Hong Kong el gener de 1841[3] i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Xangai. El conflicte, però, no es va resoldre i va conduir a la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys.

amb el Regne Unit
amb els Estats Units
amb França
amb Rússia
amb França, Regne Unit, Rússia i Estats Units
amb França, Regne Unit, i Rússia
amb Portugal
amb Japó
amb Rússia
amb el Regne Unit
amb França, Regne Unit, Rússia, Estats Units, Japó, Alemanya, Itàlia, Imperi austrohongarés, Bèlgica, Espanya i Holanda
amb Japó

Els tractats desiguals ferien l’orgull dels xinesos, i quan el govern soviètic sorgit de la revolució d'octubre hagués cancel·lat tots els tractats desiguals sense compensació i que manifestés que tractaria la Xina en condicions d'igualtat els intel·lectuals i els obrers quedaren impressionats. L’abril de 1919 pel tractat de Versalles els països capitalistes reconeixien al Japó el drets d’Alemanya a Shandong i el moviment Quatre de Maig, un gran moviment patriòtic contra l’imperialisme s'estengué amb la participació del proletariat, la petita burgesia urbana i la burgesia nacional, consolidant les idees revolucionàries reformistes del Guomindang de Sun Yatsen, en el que molts xinesos veien l'única possibilitat d'aconseguir la reunificació nacional. També van augmentar els adeptes al moviment comunista liderat per Chen Duxiu i Li Dazhao. Gràcies al suport de la Unió Soviètica a través de l'organització comunista internacional Komintern, Chen i Li, al costat d'altres col·laboradors, fundarien el Partit Comunista Xinès a Xangai en 1921. Les relacions entre aquests dos partits, el Guomindang i el Partit Comunista, marcarien de manera crucial el desenvolupament polític posterior de la Xina.[4] El govern rus va incomplir la promesa prenent control del Ferrocarril xinès de l'est i donant suport a les Vint-i-una Demandes del Japó en 1925,[5] que van provocar el Conflicte Sinosoviètic de 1929, en el què mentre els comandants xinesos es van mostrar febles, la superada infanteria de la Xina es va transformar en una formidable força professional que va respondre un exèrcit imperial japonès massa confiat en 1937.[6]

Tractats desiguals imposats al Japó[modifica]

El 1853, el comandant de la Marina dels Estats Units, Matthew C. Perry, va ser enviat amb una flota de vaixells de guerra pel president dels Estats Units, Millard Fillmore, per forçar l'obertura de ports japonesos al comerç americà, mitjançant l'ús de la força si fos necessari,[7] donat el creixent comerç entre Amèrica i la Xina, la presència de baleners americans a les aigües de la costa del Japó i la creixent monopolització de les potencials estacions de carbó per part dels britànics i francesos a l'Àsia. Els nord-americans estaven influenciats pel Destí Manifest i el desig d'imposar els "beneficis" de la civilització occidental i la religió cristiana al que percebien com a nacions asiàtiques endarrerides.[8] Des de la perspectiva japonesa, l'augment dels contactes amb vaixells de guerra estrangers i la creixent disparitat entre la tecnologia militar occidental i els exèrcits feudals japonesos van crear una preocupació creixent. Els japonesos havien estat al corrent dels esdeveniments mundials a través dels comerciants holandesos a Dejima i havien estat advertits del viatge de Perry. Hi va haver un considerable debat intern al Japó sobre la millor manera de fer front a aquesta amenaça potencial per a la sobirania econòmica i política del Japó a la llum dels esdeveniments ocorreguts a la Xina amb la Primera Guerra de l'Opi, que va forçar a la seva obertura.

amb els Estats Units
amb el Regne Unit
amb els Estats Units
amb el Regne Unit

Una generació de líders japonesos va acceptar els tractats desiguals, rebutjar l'aïllacionisme confucionista i volgué refer el Japó a la manera occidental, conduint a la Guerra Boshin i la Restauració Meiji.[9]

Llista dels majors tractats desiguals imposats a Corea[modifica]

El Japó, acabada la Guerra Boshin i immers en la Restauració Meiji[10] volia penetrar en el mercat coreà i robar aquesta àrea d'influència a la dinastia Qing xinesa. El 1876, el Japó imposà per la força el tractat de Khanghwa a la dinastia Joseon de Corea, pel qual Corea obre el seu mercat al Japó en condicions molt favorables als japonesos. Per aquest tractat, Corea deixava d'estar en l'esfera Xina com tributari i obria tres ports als japonesos. A més, els japonesos a Corea es regirien per la llei japonesa i no per la coreana. No obstant això, el tractat acabaria sent el primer dels molts tractats desiguals signats per Corea; Va donar drets extraterritorials a ciutadans japonesos a Corea i va obligar el govern coreà a obrir 3 ports al Japó, concretament a Busan, Incheon i Wonsan. Amb la signatura del seu primer tractat desigual, Corea es va tornar vulnerable a la influència de les potències imperialistes; i més tard el tractat va portar Corea a ser annexionada pel Japó.

amb Japó
amb els Estats Units
amb els Estats Units
amb el Japó
amb el Japó

Referències[modifica]

  1. Wang, Dong. China's Unequal Treaties: Narrating National History (en anglès). Lexington Books, 2005, p. 1. ISBN 0739112082. 
  2. «Unequal treaty | Chinese history» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2020].
  3. Scott, Ian. Political Change and the Crisis of Legitimacy in Hong Kong (en anglès). University of Hawaii Press, 1989, p. 41. ISBN 0824812697. 
  4. «Xina». Enciclopèdia,cat. [Consulta: 9 setembre 2021].
  5. Elleman, Bruce A. «https://www.jstor.org/stable/2059842»+(en anglès). The Journal of Asian Studies, 53, 2, maig 1994, pàg. 459 [Consulta: 9 setembre 2021].
  6. Walker, Michael M. «The 1929 Sino-Soviet War». Modern War Studies, 2017. [Consulta: 9 setembre 2021].
  7. Millard Fillmore, President of the United States of America. «Letters from U.S. President Millard Fillmore and U.S. Navy Commodore Matthew C. Perry to the Emperor of Japan (1852-1853)». Columbia University, 13-11-1852.
  8. Beasley, William G. The Meiji Restoration (en anglès). Stanford University Press, 1972, p. 88. ISBN 978-0804708159. 
  9. Conroy, Hilary. The Japanese Seizure of Korea, 1868-1910: A Study of Realism and Idealism in International Relations (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2016, p. 17-18. ISBN 1512801313. 
  10. Conroy, Hilary. The Japanese Seizure of Korea, 1868-1910: A Study of Realism and Idealism in International Relations (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2016, p. 17. ISBN 1512801313. 

Enllaços externs[modifica]