Vés al contingut

Transbaikàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pel que fa a l'actual subjecte federal rus, vegeu Territori del Transbaikal.
Infotaula de geografia físicaTransbaikàlia
Imatge
TipusRegió geogràfica i àrea muntanyosa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
Map
 53° N, 115° E / 53°N,115°E / 53; 115
Limita ambBaikal Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Punt més altKodar Mountains (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (3.072 m Modifica el valor a Wikidata)

Transbaikàlia (rus: Забайкалье, Zabaikàlie), també anomenada Dàuria (Даурия)[1] és una regió muntanyosa situada a l'orient del llac Baikal (que li dona nom) a Rússia. El nom alternatiu, Dàuria, és pel poble dels daurs. Dona nom a diversos animals característics. Inclou la república de Buriàtia, el krai de Zabaikàlie i part de l'óblast d'Irkutsk.

Té una extensió d'uns 1000 km de nord a sud, de l'altiplà de Patom i l'altiplà del Baikal del Nord, fins a la frontera russa. I també 1000 km d'oest a est, del llac Baikal a la confluència entre el riu Xilka i l'Argun, que formen el riu Amur. Les estepes i aiguamolls de Transbaikal estan protegits per la Reserva Natural de Dàuria, que forma part del lloc anomenat «Els paisatges de Dàuria», inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juliol de 2017.[2]

Història[modifica]

En temps dels tsars fou una regió (óblast) amb capital a Nértxinsk i després a Txità.

El maig de 1918, l'ataman cosac de Transbaikal, Grigori Semenov (1890-1946), va crear a l'estació Bórzia, prop de Txità, el govern provisional de Transbaikal, juntament amb el Buriat Ulus, amb suport del Regne Unit, els Estats Units, França i el Japó.[3] El juliol de 1919, Semenov va crear el govern de l'Assemblea Popular del districte (o krai), i el setembre l'Assemblea Provisional del Transbaikal Oriental.

El 8 de gener de 1920, ensorrat l'exèrcit del cap blanc, l'almirall Koltxak, i seguint la declaració d'aquest el 4 de gener de 1920 en què virtualment va reassignar el poder en Semenov, aquest govern va esdevenir Govern del Proper Orient Rus (Pravítelstvo Rossískoi Vostótxnoi Okraini).[4] La capital fou Txità. Les forces japoneses tenien com a base Vladivostok i Txità (i la regió de la ciutat després anomenada Komsomolsk) i donaven suport a Semenov, i gràcies a aquest suport l'ataman va ocupar Verkhneúdinsk (Ulan-Udè).

No va durar gaire temps, ja que després de l'evacuació japonesa l'abril de 1920, Semenov i els seus homes, entre ells el seu lloctinent Ungern Von Sternberg, van fugir i van passar a la Xina o a Mongòlia.

Llavors fou part de la República de l'Extrem Orient. Després de la seva dissolució, va quedar dividida entre Buriàtia i el Territori del Transbaikal.[5]

Referències[modifica]

  1. Tashak, V. I.; Antonova, Yu E. «Ancient 'sanctuaries' of West Transbaikalia, Siberia». Rock Art Research, 36, 1, pàg. 94–107. DOI: 10.3316/ielapa.392975068652024.
  2. «World Heritage Committee inscribes three natural sites and one extension on UNESCO’s World Heritage List». News. UNESCO. [Consulta: 8 juliol 2017].
  3. Gregory, Paul R. «The Black Swan of the Russian Revolution». The Independent Review, 22, 2, 2017, pàg. 167–171. ISSN: 1086-1653.
  4. Connaughton, Richard M. The Republic of the Ushakovka: Admiral Kolchak and the Allied Intervention in Siberia 1918-1920 (en anglès). Routledge, 2017-03-27. ISBN 978-1-351-80517-9. 
  5. Bocale, Paola «Minorities in the post-Soviet space thirty years after the dissolution of USSR» (en anglès). Minorities in the post-Soviet space thirty years after the dissolution of USSR, 2022, pàg. 1–305.