Transhumanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol H+ transhumanista.
L'evolució segons el transhumanisme.

El transhumanisme (a vegades simbolitzat com a >H o H+),[1] terme sovint usat com a sinònim de "creixement personal", és un moviment intel·lectual i cultural internacional que dóna suport a l'ús de la ciència i la tecnologia per millorar la ment, el físic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condició humana, com són la incapacitat, el patiment, la malaltia, l'envelliment i la mort involuntària. Els pensadors transhumanistes estudien les possibilitats i conseqüències de desenvolupar i utilitzar tècniques de millorament humà i altres noves tecnologies per a aquestes finalitats.

Els transhumanistes proposen que la humanitat evolucionarà des dels humans actuals als posthumans.[2] Encara que la primera menció del terme transhumanisme data de 1957, l'estat actual d'aquest moviment s'estableix a la dècada dels anys 80.

El moviment ha originat nombrosos seguidors i detractors. El crític Francis Fukuyama l'ha descrit com "la idea més perillosa del món", mentre que un partidari com Ronald Bailey la descriu com una "idea audaç, valenta, imaginativa i idealista de la humanitat". Alguns autors consideren que la humanitat ja seria transhumana, perquè els progresos mèdics en els darrers segles han alterat de manera significativa la nostra espècie. Tanmateix no ho seria d'una forma conscient i, per tant, transhumanista.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La filosofia transhumanista té les seves arrels en l'humanisme del Renaixement i en la Il·lustració. Per exemple, Pico della Mirandola (1463-1494) animava a fer-se la pròpia estàtua.

El filòsof Nikolai Fiódorov (1827-1903) propugnava que, usant mètodes científics, es podria allargar la vida, fer-se immortal o fins i tot ressuscitar.

El biòleg Julian Huxley, germà de l'escriptor Aldous Huxley, va ser el primer a utilitzar el terme transhumanisme l'any 1957 i el va definir com "l'humà que roman humà, però transcendint-se a si mateix, realitzant noves possibilitats de (i per a) la seva naturalesa humana".[4]

La primera trobada de transhumanistes va tenir lloc a la dècada dels 80 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, que esdevindria el centre del pensament transhumanista.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transhumanisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Anders Transhuman Page
  2. Cortina, Albert (ed.); Serra, Miquel-Àngel (ed.). ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (en español). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015, p. 258. ISBN 978-84-15518-14-3. 
  3. Casas, Miquel El fin del Homo sapiens: La naturaleza y el transhumanismo. Ápeiron [Madrid], 2017.
  4. Huxley, Julian «Transhumanism». , 1957 [Consulta: 24 febrer 2006].
  5. Vita-More, Natasha «Tranhumanist arts statement». , 1982; revised 2003 [Consulta: 16 febrer 2006].