Transiting Exoplanet Survey Satellite

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula vol espacialTransiting Exoplanet Survey Satellite
TESS logo (transparent bg).png
Transiting Exoplanet Survey Satellite artist concept (transparent background).png
Tipus de missió observatori espacial
Operador NASA
COSPAR ID 2018-038A
Núm. SATCAT 43435
Lloc web Web oficial
Propietats de la nau
Fabricant Orbital Sciences Corporation
Massa 350 kg
Inici de la missió
Data de llançament 18 abril 2018
Vehicle de llançament Falcon 9 Full Thrust
Lloc de llançament Cape Canaveral Air Force Station Space Launch Complex 40
Contractista SpaceX
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita òrbita el·líptica alta
Periàpside 108.000 km
Apoàpside 373.000 km
Període 13,7 dies

Modifica dades a Wikidata

El Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) és un telescopi espacial de la NASA sota el programa Explorer, dissenyat per buscar exoplanetes utilitzant el mètode de transit.

L'objectiu primari de la missió és el sondeig de les estrelles més brillants a prop la Terra per trobar exoplanetes en trànsit sobre un període de dos anys. El projecte TESS utilitzarà una varietat de càmeres de camp ample per actuar en el sondeig de tot el cel. També estudiarà aquests exoplanetes Amb el TESS, és possible estudiar la massa, mida, densitat i òrbita d'un gran nombre de planetes petits, incloent mons rocosos en la zona habitable de les seves estrelles amfitriones. TESS proporcionarà els primers objectius per al Telescopi espacial James Webb, així com altres telescopis del futur.

En els anteriors sondeigs del cel realitzats a través de telescopis terrestres s'hi han pogut trobar generalment exoplanetes gegants. Per contrast, TESS examinarà un gran nombre de planetes petits al voltant de les estrelles més brillants del cel. TESS enregistrarà les estrelles més properes i brillants de seqüència principal que hi hagi exoplanetes en trànsit, els quals seran els objectius més importants per a realitzar-hi investigacions.[1]

Dirigit per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts amb capital finançat per Google, TESS era una de les 11 propostes seleccionades pel finançament de la NASA en setembre de 2011, de les 42 propostes originals entregades el febrer d'aquell any.[2][3] Al 5 d'abril de 2013, va ser anunciat que TESS, juntament amb el Neutron Star Interior Composition Explorer (NICER), havien estat seleccionats per a ser llançats el 2017.[4][5]

Llançament[modifica]

TESS va ser previst per ser llançat per un Llançador de Classe Mitjana dels Serveis de Llançament de la NASA (NLS) II que ha de ser proporcionat pel Centre Espacial Kennedy de la NASA.[6] Finalment va ser llançat el 19 d'abril de 2018, per un coet Falcon 9 d'SpaceX.[7]

Resum de la Missió[modifica]

La missió de descobriment fotomètric d'exoplanetes cobrirà tot el cel en un temps inicial de dos anys:

TESS estudiarà el cel amb 26 sectors d'observació:

  • Almenys 27 dies mirant a cadascun dels sectors de 24 ° x 96 °.
  • Les 100.000 estels més brillants en una cadència d'1 minut.
  • Imatges amb fotogrames complets amb 30 minuts de cadència.
  • Mapa de l'hemisferi nord en el primer any.
  • Mapa de l'hemisferi sud en el segon any.
  • Els sectors se superposen en els pols eclíptics per a la sensibilitat a planetes petits i de més llarg períodes a la Zona de Vista Contínua del JWST.
  • Ressonància estable de 2:1 amb l'òrbita de la Lluna.
  • Tèrmicament estable i de baixa radiació.

TESS observa des d'una única òrbita alta de la Terra (HEO):

  • Visió buidada per a les corbes de llum contínues.
  • Dues òrbites 13,7 dies per sector d'observació.
  • Ressonància estable de 2:1 amb l'òrbita de la Lluna.
  • Tèrmicament estable i de baixa radiació

Instruments científics de TESS[modifica]

Quatre càmeres CCD d'ampli camp de visió. Cadascuna de les quatre càmeres té:

  • Camp de Visió de 24 ° x 24 °.
  • Pupil·la efectiva de 100 mm de diàmetre.
  • Conjunt de lents amb 7 elements òptics.
  • Disseny atèrmic.
  • Pas de banda d'entre 600nm - 1000nm.
  • Detector MIT Lincoln Lab CCID-80 de 16,8 megapíxels, de baix nivell de soroll, de baix consum d'energia.

Els telescopis de TESS proporcionen una precisió fotomètrica de 200 ppm en 1 hora en una I = 10 de l'estrella, amb les fonts de soroll sistemàtiques <60 ppm/hora.

Nau espacial TESS[modifica]

Patrimoni Orbital LEOstar-2 és el bus de la nau espacial:

  • 3 eixos estabilitzat que apunten, amb un rendiment ? 3 segons d'arc.
  • Rastrejador d'estels de dos caps; Sistema de 4 rodes de moment zero.
  • Eix articular de panells solars de 400W.
  • Control tèrmic passiu.
  • Sistema de propulsió Mico-combustible.
  • Enllaç de baixada de ciència en la banda Ca de 100 Mbps.

Objectius científics[modifica]

TESS està dissenyat para:

  • Monitorejar 500.000 estels propers per a la recerca de planetes.
  • Concentrar-se en planetes de la grandària de la Terra i les Super-Terres.
  • Cobrir 400 vegades més àrea del cel que Kepler.
  • Cobrir tipus espectrals estel·lars de F5 a M5.

Referències[modifica]

  1. «NASA FY 2015 President's Budget Request Summary» (PDF). NASA, 10-03-2014.
  2. Chandler, David. «MIT aims to search for Earth-like planets with Google's help». MIT News, 19-03-2008.
  3. NASA (29 setembre 2011). "NASA Selects Science Investigations For Concept Studies". Nota de premsa.
  4. NASA (5 abril 2013). "NASA Selects Explorer Investigations for Formulation". Nota de premsa.
  5. «NASA selects MIT-led TESS project for 2017 mission». MIT News, 05-04-2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  6. http://tess.gsfc.nasa.gov/launch.html Launch Vehicle
  7. «SpaceX Falcon 9 Lofts TESS Planet Hunter» (en en). Space Daily, 19-04-2018.

Per a més informació[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transiting Exoplanet Survey Satellite Modifica l'enllaç a Wikidata