Transiturus de hoc mundo
| Tipus | butlla  |
|---|---|
| Publicació | 11 agost 1264 |
| Autor | Urbà IV |
Transiturus de hoc mundo [1] és l'incipit de la butlla papal emesa l'11 d'agost de 1264 pel papa Urbà IV en què es declarava la festa del Corpus Christi a tot el ritu llatí.[2] Aquesta va ser la primera festa universal sancionada papalment en la història del ritu llatí.[3] L'impuls definitiu a la festivitat el donà Joan XXII el 1316 amb la introducció de l'octava del Corpus Christi, amb l'exposició del Santíssim.[4]
Tomàs d'Aquino va contribuir substancialment a la butlla, principalment en les parts del text litúrgic de la nova festa. D'Aquino va compondre la seqüència Tantum ergo sacramentum amb aquest propòsit. Les persones properes a Urbà IV no van defensar el decret i la festa es va suspendre fins al 1311, quan va ser reintroduïda per Climent V al Consell de Viena.[5]
La butlla tenia quatre parts, la primera tractava sobre el sagrament de l'eucaristia, la segona justifica la nova festa, la tercera institueix la festa i la quarta dicta les indulgències atorgades als qui la celebrin.[6] El document fixa la data de celebració de la festivitat, que serà el primer dijous després de l'octava de Pentacosta, o sigui onze dies després. La Pentecosta és 50 dies després del Diumenge de Pasqua, el diumenge posterior a la primera lluna plena de la primavera.[6] El text es mostrava combatiu en la defensa de l'eucaristia, per exemple deia que era la manera perquè una vegada a l'any es fessin veure "les extravagants i deslleials heretgies".[6]
Referències[modifica]
- ↑ Transiturus de hoc mundo ad patrem saluator dominus noster Iesus Christus "Quan estava a punt de passar d'aquest món al pare, el nostre senyor salvador Jesucrist", en referència al Sant Sopar.
- ↑ The Feast of Corpus Christi de Barbara R. Walters, publicat per Penn State Press, 2007 ISBN 0-271-02924-2 pàg. 12
- ↑ Oxford history of Christian worship By Geoffrey Wainwright, Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-513886-4, page 248
- ↑ Carbó i Martorell, 2020, p. 15.
- ↑ Johann Karl Ludwig Gieseler, Francis Cunningham (trans.), Text-book of Ecclesiastical History, volume 2 (1836), p. 338.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Carbó i Martorell, 2020, p. 14.
Bibliografia[modifica]
- Carbó i Martorell, Amadeu. Corpus, la festa de les festes. Barcelona: Morera, 2020. ISBN 9788494447396.