Transliteració i transcripció de l'alfabet grec

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La transliteració i transcripció de l'alfabet grec són els sistemes que s'utilitzen per a escriure mots de la llengua grega en alfabets diferents a l'alfabet grec.

Per escriure mots (generalment noms propis) d'un idioma que s'escriu amb un alfabet (per exemple els idiomes rus i búlgar, que s'escriuen amb alfabet ciríl·lic) en un altre idioma que s'escriu en un altre alfabet (com ara l'alemany i el portuguès, que s'escriuen amb alfabet llatí) hom empra bàsicament dos sistemes: la transliteració i la transcripció. En el cas del grec, la transliteració a l'alfabet llatí és el sistema que usen els propis grecs per a romanitzar els seus mots (és un sistema que tots els parlants que utilitzen l'alfabet llatí poden compartir, però té l'inconvenient que cada parlant pronuncia segons les regles del seu idioma). En canvi, cada llengua acostuma a tenir el seu propi sistema de transcripció del grec per tal que els seus parlants puguin pronunciar les paraules gregues ja transcrites de la manera més aproximada a l'original grec.

Transliteració[modifica]

La transliteració de l'alfabet grec és la forma de representar amb l'alfabet llatí paraules o textos escrits originalment en alfabet grec. Per al grec modern, hi ha l'estàndard tècnic internacional ISO 843 que estableix un sistema de transliteració, que és semblant (però no igual) al de l'Organització Hel·lènica per a l'Estandardització (ELOT o ΕΛΟΤ, ΕΛΛΗΝΙΚΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΟΣ ΤΥΠΟΠΟΙΗΣΗΣ) per al grec modern.

Alfabet grec Transliteració ELOT Exemple Pronunciació aproximada
Α A Athina (Atenes) [a]; [e] al grup ΑΙ
Β V [v]; [b] al grup ΜΒ
Γ G [ɣ]; [j] davant [e],[i]; [g] al grup ΓΓ; [ŋ] davant de Γ,Κ,Ξ,Χ
Δ D [ð]; [d] al grup ΝΔ
Ε E [e]; [i] al grup ΕΙ
Ζ Z [z]; pot arribar a [ʒ] davant [e],[i]
Η I Irakleion (o Càndia) [i]
Θ TH Thira (o Santorini) [θ]
Ι I [i]; [j] com consonant davant de vocal; [ç] com consonant davant de vocal rere consonant sorda [p t k f θ x s]
Κ K Kriti (illa Creta) [k], però [kʲ] o [c] davant [e],[i]; [g] al grup ΓΚ
Λ L [l], però [lʲ] o [ʎ] davant [e],[i]
Μ M Mykonos (illa) [m], però [mʲ] o [mɲ] davant [e],[i]
Ν N Naxos (illa) [n], però [nʲ] o [ɲ] davant [e],[i]
Ξ X [ks]; pot arribar a [tʃ] davant [e],[i]
Ο O [o]; [i] al grup ΟΙ; [u] al grup ΟΥ
Π P [p]; [b] al grup ΜΠ
Ρ R Rodos (illa Rodes) [r] inicial o doble entre vocals; [ɾ] entre vocals
Σ S [s] tant si és doble com si no; pot arribar a [ʃ] davant [e],[i]
Τ T [t]; [d] al grup ΝΤ
Υ Y [i]; [u] al grup ΟΥ; [v] o [f] als grups ΑΥ ΕΥ ΗΥ
Φ F [f]
Χ CH [x], però [ç] o [ʃ] davant [e],[i]
Ψ PS [ps]
Ω O [o]

Combinacions especials:

Alfabet grec Transliteració ELOT Exemple Pronunciació aproximada
ΑΙ AI [e]
ΑΥ AV / AF (davant consonant sorda o final paraula) [av] o [af]
ΕΙ EI Irakleion (Càndia) [i]
ΕΥ EV / EF (davant consonant sorda o final paraula) Evvoia (illa Eubea) [ev] o [ef]
ΗΥ IV / IF (davant consonant sorda o final paraula) [iv] o [if]
ΟΙ OI Oia (població de Santorini) [i]
ΟΥ OU [u]
ΥΙ YI [i]
ΓΓ NG [g]
ΓΞ NX [ŋks]
ΓΚ GK [g] a principi de paraula, [g] o [ŋg] medial
ΓΧ NCH [ŋx]
ΜΠ MP / B (a principi de paraula) [b] a principi de paraula, [b] o [mp] medial
ΝΤ NT [d] a principi de paraula, [d] o [nd] medial

Per desgràcia, la transliteració d'ELOT no es fa servir sempre als noms geogràfics en la senyalització a les vies de transport a Grècia. Els senyals oficials de fons blau tenen el nom en lletres gregues de color groc, i sota el nom en lletres llatines de color blanc, però el mateix lloc el podem trobar en diferents senyals oficials amb diferents variants en lletres llatines. Per exemple: Canea (Creta) es pot trobar com Chania (forma estàndard), Hania, Xania; o Atenes (Àtica) es pot trobar com Athina (forma estàndard), Athens (nom anglès), etc. Un exemple extrem és el poble de Kolimbari a Creta (segons ELOT escrit KOLYMPARI, segons l'AFI sona [kolibari] o [kolimbari]) que podem trobar com qualsevol d'aquestes variants: Kolybari, Kolymbari, Kolympari, Kolymvari, Kolibari, Kolimbari, Kolimpari, Kolimvari...

Transcripció[modifica]

En canvi, la transcripció intenta reproduir els sons del grec modern (escrits originalment mitjançant l'alfabet grec) en una altra llengua mitjançant l'alfabet i l'ortografia d'aquesta. Les normes de transcripció, doncs, són diferents per a cada llengua.

La Secció Filològica de l'IEC ha aprovat (14 de febrer del 2020) la normativa aplicable al català,[1] que es pot resumir en la següent taula:

Alfabet grec Transcripció al català Exemple
α a Ανδρέας > Andreas, Γαβράς > Gavràs
α + ι e Αιγινήτης > Eginitis, Φαίδων > Fédon
α + ι+dièresi ai Γαΐτης > Gaïtis, Μωραϊτίδης > Moraitidis
α+accent + ι ai Πάικο > Paiko
α + υ av (no diferencia entre [af] o [av]) Αυγέρης > Avgeris, Αυξεντίου > Avxendiu, Ναυαρχόπουλος > Navarkhópulos
α + υ+dièresi ai αϋπνία > aipnia
α+accent + υ ai άυπνος > aipnos
β v Βαφειάδης > Vafiadis, Καρκαβίτσας > Karkavitsas
ββ v (no diferencia doble en original grec) Καββαδίας > Kavadias
γ g (no diferencia so oclusiu velar de fricatiu palatal) Αμοργός > Amorgós, Παναγιώτης > Panagiotis
γι (inicial) i Γιάννης > Iannis
γγ ng(u) -- ('g', però 'gu' davant e, i) Αγγελόπουλος > Anguelópulos
γκ (inicial) g(u) -- ('g', però 'gu' davant e, i) Γκάτσος > Gatsos
γκ (medial) ng(u) -- ('g', però 'gu' davant e, i) Ραγκαβής > Rangavís
γξ nx πλάστιγξ > plàstinx
γχ nkh Αγχίαλος > Ankhíalos
δ d (no diferencia so fricatiu dental) Δουκάκης > Dukakis, Βασιλειάδης > Vassiliadis
ε e Αλέξανδρος > Aléxandros
ε + ι i Ζαφείρης > Zafiris
ε + ι+dièresi ei ζεϊμπέκικος > zeimbékikos
ε+accent + ι ei Βέικος > Veikos
ε + υ ev (no diferencia entre [ef] o [ev]) Ευαγγελία > Evanguelia, Ευγενίδης > Evgenidis, Πευκάκι > Pevkaki
ζ z Ζάκυνθος > Zàkinthos, Λάζαρος > Làzaros
η i Ηρακλής > Iraklís, Μιχαήλ > Mikhaïl
θ th Θεμέλης > Themelis, Παρθένης > Parthenis
ι i Ιακωβίδης > Iakovidis
κ k Κληρίδης > Kliridis, Βασιλική > Bassilikí
κκ k (no diferencia doble en original grec) Χάκκας > Khakas
λ l (no diferencia l+i com a palatal) Λαμπράκης > Lambrakis, Ηλίας > Ilias
λλ l·l (diferenciant doble en original grec) Σακελλαρίου > Sakel·lariu
μ m Μητροπόλου > Mitropolu
μμ mm (diferenciant doble en original grec) Εμμανουήλ > Emmanuïl
μπ inicial b Μπελογιάννης > Belogiannis
μπ medial mb Λαμπέτης > Lambetis, Μπαμπινιώτης > Bambiniotis
μπ rere consonant b μπαρμπούτι > barbuti
ν n (no diferencia n+i com a palatal) Βενέζης > Venezis, Καστανιώτης > Kastaniotis
νν nn (diferenciant doble en original grec) Ιωάννου > Ioannu
ντ inicial d Νταλάρας > Dalaras
ντ medial nd Αντιγόνη > Andigoni
ντ rere consonant d πατιρντί > patirdí
ξ x Ξαρχάκος > Xarkhakos, Μεταξάς > Metaxàs
ο o Δράκος > Drakos
ο + ι i Oικονόμου > Ikonomu
ο + ι+dièresi oi Ροΐδης > Roïdis, Ροϊλός > Roilós
ο+accent + ι oi κομπολόι > komboloi
ο + υ u Λουκάς > Lukàs, Αλεξίου > Alexiu
π p Παναγιωτόπουλος > Panagiotópulos
ππ p (no diferencia doble en original grec) Κάππος > Kapos
ρ r Ριζάρης > Rizaris, Παρασκευή > Paraskeví
ρρ rr (entre vocals, com en grec) Παπαρρηγόπουλος > Paparrigópulos
σ s (-ss- entre vocals) Σαράφης > Sarafis, Σπύρος > Spiros, Ωνάσης > Onassis
σσ ss (diferencia doble en original grec) Οδυσσέας > Odisseas
τ t Τάσος > Tassos, Γαμβέτας > Gambetas
ττ t (no diferencia doble en original grec) Βρεττάκος > Vretakos
τσ ts Τσάτσος > Tsatsos
τζ tz Τζαβέλας > Tzavelas, Καζαντζάκης > Kazantzakis
υ (com a vocal) i Βρυζάκης > Vrizakis, Μυριβίλης > Miribilis
φ f Φίλιππος > Fílipos, Κεφαλληνός > Kefal·linós, Εφταλιώτης > Eftaliotis
χ kh Χαριστέας > Kharisteas, Λειχούδης > Likhudis
ψ ps Ψυχάρης > Psikharis
ω o Κοσκωτάς > Koskotàs

Pel que fa als accents, totes les paraules gregues de dues o més síl·labes porten accent sobre la síl·laba tònica: Πετρόπουλος, Πετροπούλου. En la transcripció catalana, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català: Petrópulos (esdrúixola), Petropulu (plana acabada en vocal).

Transcripció del grec antic[modifica]

Els noms propis del grec antic s'han vingut tractant tradicionalment en les traduccions fetes al català dels darrers cent anys com si fossin mots cultes.[2][3]


Vegeu també[modifica]


Referències[modifica]

  1. «La Secció Filològica de l’Iec a approuvé le système de transcription du grec moderne». Le Journal Catalan, 18-02-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
  2. ALBERICH i ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993)
  3. http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/glossa/gramma.html

Enllaços externs[modifica]