Transsiberià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferrocarril Transsiberià
Mapa de la línia ferroviària transsiberiana
En blau la línia habitual dels trens transsiberians actuals, en vermell la línia via Samara, Ufà, Txeliàbinsk i Petropavl (la ruta més antiga)
Dades generals
Localització Rússia (branques al Kazakhstan, Mongòlia, Xina i Corea del Nord)
Terminals Moscou
Vladivostok, Primórie
Operació
Obertura 1916
Característiques tècniques
Longitud de la línia 9289 km
Ample de via 1520 mm (ample rus)
Modifica dades a Wikidata

El Transsiberià (en rus: Транссиби́рская магистра́ль, Transsibírskaia maguistral o simplement Трансси́б, Transsib) és una xarxa ferroviària que uneix la Rússia europea amb l'Extrem Orient Rus. Des de 1916 uneix Moscou amb Vladivostok passant pel sud de la Sibèria. És el servei de tren continu més llarg del món, ja que recorre una distància de 9.288 km i travessa 8 fusos horaris. Disposa de branques que connecten amb el Kazakhstan, amb Mongòlia, amb la Xina i amb Corea del Nord.

La seva construcció va començar el 1891 sota la supervisió dels ministres del govern rus designats personalment pel Tsar Alexandre III i pel seu fill Nicolau II. La connexió Moscou-Vladivostok es va completar el 1916 i s'ha seguit millorant i ampliant des de llavors.

Branques[modifica | modifica el codi]

Normalment s'associa el Tren Transsiberià amb la línia ferroviària transcontinental que uneix Moscou i Vladivostok travessant centenars de localitats de la Rússia asiàtica i europea. Amb 9.289 km i vuit dies de trajecte, és el tercer servei ferroviari continu més llarg del món després de Moscou-Pyongyang (10.267 km) i Kíev-Vladivostok (11.085 km) que no deixen de ser expansions de la línia Transsiberiana, seguint el mateix recorregut a la major part del trajecte.

La línia principal del Transsiberià comença a Moscou i passa per Iaroslavl, Kírov, Perm, Iekaterinburg, Tiumén, Omsk, Novossibirsk, Krasnoiarsk, Irkutsk, Ulan-Udè, Txità i Khabàrovsk fins a Vladivostok passant pel sud de Sibèria. Existeixen diverses variants d'aquest trajecte passant per llocs com ara Vladímir i Nijni Nóvgorod, o Kazan, o Samara, Ufà, Txeliàbinsk i Petropavl (al Kazakhstan). Segons la ruta concreta pot variar bastant el quilometratge recorregut entre Moscou i una mateixa estació concreta de Sibèria. Aquest trajecte també pot tenir expansions, com per exemple, els trens que connecten fins a Pyongyang.

La segona línia principal és la del Transmanxurià. Aquesta línia coincideix amb la del Transsiberià fins a la ciutat de Txità a uns mil quilòmetres a l'oest del llac Baikal. A partir d'allà el Transmanxurià es dirigeix cap a la Xina i arriba fins a Pequín. Aquesta línia estava pensada perquè els trens travessessin la Manxúria via Harbin i fins a Ussuriïsk on es pot reprendre la via principal del Transsiberià per acabar a Vladivostok. De fet, aquesta és la ruta més curta i històricament la primera que va existir per arribar a Vladivostok. Actualment no hi ha trens de passatgers que la segueixin (és a dir que entrin a la Xina des de Rússia per un costat i en surtin per l'altre), però és possible seguir-la fent algun transbord dins del territori xinès.

La tercera línia principal és la del Transmongolià, que coincideix amb la del Transsiberià fins a la ciutat d'Ulan-Udè, situada a la riba est del Baikal. A partir d'aquesta ciutat el Transmongolià es dirigeix cap a la capital de Mongòlia, Ulan Bator, i després segueix en direcció sud-est també fins a Pequín.

El 1991 es va completar una quarta ruta pel nord, després de més de cinc dècades d'obres esporàdiques. Aquesta línia, coneguda com a Baikal-Amur, és una extensió de la línia principal que comença a Taixet, uns quants centenars de quilòmetres a l'oest del Baikal, i que el sobrepassa pel nord. La línia acaba al Pacífic a Sovétskaia Gàvan, però abans passa per la ciutat de Komsomolsk de l'Amur des d'on molts trens es desvien cap a Khabàrovsk per retornar a la línia principal del Transsiberià.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]