Trastorn de símptomes somàtics

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn somatomorf
Tipustrastorn mental, malaltia psicosomàtica i símptoma físic medicament inexplicat Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria i psicologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10F45.0-F45.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9300.8300.8 Modifica el valor a Wikidata
CIAPP75 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB1645 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine294908 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013001 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0037650 i C0520482 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4737 Modifica el valor a Wikidata

Un trastorn de símptomes somàtics, abans conegut com a trastorn somatomorf,[1][2][3] és qualsevol trastorn mental que es manifesta com a símptomes físics que suggereixen malaltia o lesió, però no es pot explicar completament per una condició mèdica general o per l'efecte directe d'una substància, i tampoc és atribuïble a un altre trastorn mental (com ara el trastorn de pànic).[4] Els trastorns de símptomes somàtics, com a grup, s’inclouen en diversos esquemes diagnòstics de malaltia mental, inclòs el Manual de diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (abans del DSM-5 aquest trastorn es dividia en trastorn de somatització i trastorn somatomorf no especificat).

En les persones a les quals se’ls ha diagnosticat un trastorn de símptome somàtics, els resultats de les proves mèdiques són normals o no expliquen els símptomes que manifesten, i la història i l’examen mèdic no indiquen la presència d’una condició mèdica coneguda que els pugui causar, tot i que el DSM-5 adverteix que això no és suficient per al diagnòstic.[1] El pacient també ha d’estar preocupat excessivament pels seus símptomes i s’ha de jutjar aquesta preocupació com a desproporcionada a la gravetat de les queixes físiques mateixes.[5] El diagnòstic de trastorn de símptomes somàtics requereix que el subjecte manifesti queixes somàtiques recurrents durant almenys sis mesos.[6]

De vegades els símptomes són similars als d'altres malalties i poden durar anys. Normalment, els símptomes comencen a aparèixer durant l'adolescència i es diagnostica als pacients abans dels 30 anys.[7] Els símptomes poden tenir lloc en diferents cultures i gèneres.[6] Alguns dels símptomes habituals són l’ansietat i la depressió. Tanmateix, atès que l’ansietat i la depressió també són molt freqüents en persones amb malalties mèdiques confirmades,[8] és possible que aquests símptomes siguin una conseqüència del deteriorament físic, més que no una causa. Els trastorns de símptomes somàtics no són el resultat d'una simulació de malaltia (inventar o exagerar símptomes per incentius externs) ni de trastorns facticis (produir deliberadament, fingir o exagerar símptomes).[9] El trastorn de símptomes somàtics és difícil de diagnosticar i tractar. Alguns defensors del diagnòstic creuen que això és degut a que un diagnòstic i tractament adequats requereixen que els psiquiatres treballin amb neuròlegs en pacients amb aquest trastorn.

Diagnòstic[modifica]

Els trastorns dels símptomes somàtics són un grup de trastorns, que s’ajusten a la definició de símptomes físics similars als observats en malaltia física o lesió per la qual no hi ha cap causa física identificable. Com a tal, són un diagnòstic d’exclusió. Els símptomes somàtics es poden generalitzar en quatre categories mèdiques principals: símptomes neurològics, cardíacs, dolor i gastrointestinals.[10]

Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals[modifica]

Al DSM-5 es reconeixen sota el terme símptomes somàtics i trastorns relacionats els següents trastorns:

Entre aquests trastorns s’inclouen la falsa gestació, la retenció psicogènica d’orina i la malaltia psicogènica de masses.

El trastorn de somatització com a trastorn mental es va reconèixer en el sistema de classificació DSM-IV-TR, però en l'última versió DSM-5, es va combinar amb el trastorn de somatomorf no diferenciat per convertir-se en el trastorn de símptomes somàtics, un diagnòstic que ja no requereix un nombre específic de símptomes somàtics.[12]

Classificació internacional de malalties[modifica]

L' ICD-10, l'última versió de la Classificació internacional de malalties, classifica el trastorn de conversió com un trastorn dissociatiu. L'ICD-10 encara inclou la síndrome de somatització.[13]

Tractament[modifica]

La psicoteràpia, més concretament la teràpia cognitiva-conductual (TCC), és la forma de tractament més utilitzada per al trastorn de símptomes somàtics. L’any 2016, un estudi aleatoritzat de 12 setmanes va suggerir una millora constant i significativa dels nivells d’ansietat per a la salut amb la teràpia cognitiva-conductual en comparació amb el grup control.[14][15]

La TCC pot ajudar en algunes de les formes següents: [16]

  • Aprendre a reduir l’estrès
  • Aprendre a fer front als símptomes físics
  • Aprendre a tractar la depressió i altres problemes psicològics
  • Millorar la qualitat de vida
  • Reduir la preocupació pels símptomes

D'altra banda, la psicoteràpia psicodinàmica breu interpersonal ha demostrat eficàcia a llarg termini en millorar la qualitat de vida física en pacients amb múltiples símptomes de difícil medicació i explicació mèdica.[17]

La medicació antidepressiva també s’ha utilitzat per tractar alguns dels símptomes de depressió i ansietat, freqüents entre les persones que pateixen un trastorn de símptomes somàtics.[16] Els medicaments no curen el trastorn de símptomes somàtics, però poden ajudar al procés de tractament si es combinen amb la TCC.

Controvèrsia[modifica]

El trastorn dels símptomes somàtics ha estat un diagnòstic controvertit, ja que històricament s'ha basat en criteris negatius, és a dir, en l'absència d'una explicació mèdica per presentar queixes físiques. En conseqüència, qualsevol persona que pateix una malaltia mal entesa pot complir potencialment els criteris per a aquest diagnòstic psiquiàtric, encara que no presenti símptomes psiquiàtrics en el sentit convencional.[18][19] Entre el 2013 i el 2014, hi va haver diversos casos àmpliament publicats d’individus ingressats involuntàriament a gabinets psiquiàtrics només per aquest diagnòstic.[20][21] Això ha suscitat preocupacions sobre les conseqüències del mal ús potencial d'aquesta categoria diagnòstica.

Segons Allen Frances, president del grup de treball DSM-IV, el trastorn de símptomes somàtics del DSM-5 comporta el risc de confondre una proporció considerable de la població com a malalts mentals. "Milions de persones podrien ser mal diagnosticades, amb una càrrega que cau desproporcionadament en les dones, perquè és més probable que siguin mal definides com a "catastrofistes" quan presenten símptomes físics".[19]

Història[modifica]

El trastorn de la somitització va ser descrit per Paul Briquet el 1859 i des d'aleshores es coneix com la síndrome de Briquet. Va descriure pacients que havien estat malalts la major part de la seva vida i es queixaven de múltiples símptomes de diferents sistemes d’òrgans. Els símptomes persistien malgrat múltiples consultes, hospitalitzacions i investigacions.[22]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 (2013) "Somatic Symptom Disorder Fact Sheet Arxivat 2013-11-02 a Wayback Machine." dsm5.org. Retrieved April 8, 2014.
  2. "DSM-5 redefines hypochondriasis Arxivat 2015-02-23 a Wayback Machine." mayoclinic.org. Retrieved April 8, 2014.
  3. "Somatic Symptom and Related Disorders" psychiatryonline.org. Retrieved April 8, 2014.
  4. American Psychiatric Association. Task Force on DSM-IV. Diagnostic and statistical manual of mental disorders: DSM-IV-TR. American Psychiatric Pub, 2000, p. 485. ISBN 978-0-89042-025-6. 
  5. American Family Physician, 76, 9, novembre 2007, pàg. 1333–8. PMID: 18019877.
  6. 6,0 6,1 Kroenke K; Spitzer RL; deGruy FV Arch. Gen. Psychiatry, 54, 4, 1997, pàg. 352–8. DOI: 10.1001/archpsyc.1997.01830160080011. PMID: 9107152.
  7. LaFrance WC Seminars in Neurology, 29, 3, juliol 2009, pàg. 234–46. DOI: 10.1055/s-0029-1223875. PMID: 19551600.
  8. Cassem, Edwin H. Psychosomatics, 36, 2, març 1995, pàg. S2–S10. DOI: 10.1016/S0033-3182(95)71698-X. PMID: 7724710.
  9. Skumin, V. A. (en russian) Zhurnal Nevropatologii I Psikhiatrii Imeni S.s. Korsakova (Moscow, Russia : 1952) [[[Moscow]]], 91, 8, 1991, pàg. 81–814. OCLC: 117464823 [Consulta: 18 gener 2015].
  10. Williams, Sara E. Treating Somatic Symptoms in Children and Adolescents (Guilford Child and Adolescent Practitioner Series). 370 Seventh Avenue, Suite 1200, New York, NY 10001: The Guilford Press, 2017, p. 18–21. ISBN 9781462529520. LCCN 2016049135. 
  11. American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (en anglès). American Psychiatric Association, 2013-05-22. DOI 10.1176/appi.books.9780890425596. ISBN 0-89042-555-8. 
  12. «Highlights of Changes from DSM-IV-TR to DSM-5». American Psychiatric Association, 17-05-2013. Arxivat de l'original el 17 setembre 2013. [Consulta: 6 setembre 2013].
  13. «ICD-10 Version:2015». Arxivat de l'original el 2015-11-02. [Consulta: 23 maig 2015].
  14. Hedman, Erik; Axelsson, Erland; Andersson, Erik; Lekander, Mats; Ljótsson, Brjánn The British Journal of Psychiatry, 209, 5, 01-11-2016, pàg. 407–413. DOI: 10.1192/bjp.bp.116.181396. ISSN: 1472-1465. PMID: 27491531 [Consulta: free].
  15. N, van Dessel; M, den Boeft; Jc, van der Wouden; M, Kleinstäuber; Ss, Leone (en anglès) The Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, 01-11-2014, pàg. CD011142. DOI: 10.1002/14651858.CD011142.pub2. PMID: 25362239.
  16. 16,0 16,1 «Somatic symptom disorder Treatments and drugs - Mayo Clinic» (en anglès). .
  17. Sattel H, Lahmann C, Gundel H, Guthrie E, Kruse J, Noll-Hussong M, Ohmann C, Ronel J, Sack M, Sauer N, Schneider G, Henningsen P. Brief psychodynamic interpersonal psychotherapy for patients with multisomatoform disorder: randomised controlled trial. The British Journal of Psychiatry. 2012;200(1):60-7.
  18. Morrison, J. (2014). DSM-5® made easy: The clinician's guide to diagnosis. New York: Guildford Press.
  19. 19,0 19,1 Frances A BMJ, 346, 2013, pàg. f1580. DOI: 10.1136/bmj.f1580. PMID: 23511949.
  20. Ablow, K. (2014, June 17). Justina Pelletier's legal nightmare should frighten all parents. FoxNews. Retrieved from www.foxnews.com/opinion/2014/06/17/justina-pelletier-legal-nightmare-should-frighten-all-parents/, July 2, 2015
  21. Sparre, S. (2013, October 27). Patienter føler sig overset af læger. TV2 Denmark. Retrieved from «Patienter føler sig overset af læger - TV 2», 27-10-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 6 juliol 2015]., July 2, 2015. (translation: Patients feel neglected by doctors).
  22. «Briquet's Syndrome (somatization disorder, DSM-IV- TR #300.81)».