Treball de la fusta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Moble de cuina de fusta clara.
Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a Cervo (Itàlia).

La fusta dels arbres ha estat aprofitada per la humanitat des de temps immemorials. El treball de la fusta considera totes les accions i transformacions realitzades per les persones des de l’arbre viu fins a les peces de fusta acabades. Peces o conjunts que són les que permeten una utilitat veritablement pràctica.

Els objectes de fusta acabats tenen una vida útil molt llarga si han estat construïts, tractats, usats i mantinguts de manera apropiada.

Oficis[modifica]

Al llarg de la història hi han hagut – i encara hi han – moltes professions relacionades amb el treball de la fusta.[1] Els diversos artesans implicats podrien classificar-se com a generalistes o especialistes.[2] Sense cap pretensió de presentar una llista ni exhaustiva, ni ordenada, poden llegir-se a continuació uns quants oficis basats en treballs de la fusta.

Porta de fusta tallada de la Gran Mesquita de Kairuan
Enteixinat a La Aljafería de Saragossa

Fusters i fusteria[modifica]

Article principal: Fuster

Eines[modifica]

Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.[25] El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.[26][27][28][29][30]

Màquines[modifica]

Operacions principals en la fusteria[modifica]

Dos serradors de fil serrant xapes primes amb una serra de llargs.

La serra de llargs té la fulla en posició central, disposada simètricament en el bastidor. En èpoques en que no hi havia màquines, l'empraven els serradors de fil per a treballs fins. Tallant planxes primes al llarg del tronc. Bàsicament és igual que la serra de trepar de bastidor [31]

  • Clavar claus.[32]
  • Encaixar[33][34]
  • Encolar
  • Engalzar
  • Envernissar
  • Escairar (cabirons o panells)
  • Regruixar
  • Fer motllures
  • Foradar
  • Llimar
  • Polir
  • Serrar
  • Ribotar[35]

Operacions sobre l’arbre viu[modifica]

Algunes operacions sobre l’arbre viu estan destinades a preparar la futura fusta com a material en brut. Bàsicament consisteixen en esporgar les branques laterals i, a vegades, consolidar o adreçar el tronc.[36]

En altres casos les actuacions cerquen conformar la fusta verda en funció del resultat final desitjat. Un exemple típic és el bambú (que no és una fusta veritable) quadrat, que s’obté emmotllant la tija viva.[37][38][39] Un altre cas és la conformació de les branques de lledoner per a fer-ne forques.[40][41]

Fusta natural[modifica]

Article principal: Fusta

Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: bigues, cabirons o cairats, taulons, quadrons,[42] llates,[43] posts,[44] llistons... A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys). Una altra forma típica de presentació de la fusta és la fullola que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)[45] o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).[46]

Fustes concretes[modifica]

Article principal: Llista de fustes

El nombre de fustes aprofitables és molt gran. Generalment les persones professionals i afeccionades coneixen prou bé les fustes més comercialitzades en la seva àrea de residència. Les propietats, qualitats i defectes, de les fustes no habituals poden consultar-se en catàlegs oficials o presentats per empreses serioses.

Peces especials[modifica]

Per a lutiers es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.

Propietats de la fusta[modifica]

Article principal: Fusta

Tot i que la fusta no té unes propietats fixes, sí que podem establir-ne algunes de generals:

  • Densitat - És la relació entre la massa i el volum dels cossos. Les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per això que suren. Algunes fustes d'origen tropical de gran duresa tenen densitats superiors a la de l'aigua
  • Duresa - És l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur.
  • Conductivitat tèrmica i elèctrica - La fusta condueix malament la calor i l'electricitat raó per la qual resulta un excel·lent aïllant. Per això s'empra en mànecs d'eines i en el revestiment de parets i sòls.
  • Resistència a esforços - La fusta no és un material isòtrop. Aguanta molt bé els esforços que segueixen la direcció paral·lela a les fibres, però no els que es fan en sentit perpendicular a elles. De fet són ideals per aguantar esforços a flexió, semblants a les que sofreix un arbre per acció del vent.
  • Durabilitat - Hi ha fustes molt duradores i resistents als paràsits i als fongs, com la noguera, i altres que no ho són tant, com el pi.
  • Deformació per fluència lenta. La fusta és un material que continua deformant-se quan està sotmesa a una certa tensió.[47][48]
    • Per exemple, suposem una biga que simplement reposa entre dos suports pels extrems. En principi sense càrrega, només aguantant el propi pes. Si hom aplica una certa càrrega al mig de la biga, aquesta es deformarà (proporcionalment a la càrrega aplicada) de forma instantània, provocant una certa fletxa. La deformació és sensiblement la mateixa al cap de un cert temps.
    • De fet la deformació de la biga anterior va augmentant amb el temps amb una velocitat de deformació molt lenta. Al cap dels anys la deformació lenta pot estabilitzar-se i esdevenir virtualment nul·la. En casos extrems la deformació pot continuar fins que la viga s'arribi a trencar.
    • En la major part de casos la fluència lenta no suposa cap problema.
      • Un exemple de fluència lenta el proporcionen alguns instruments de corda. Les cordes estan en tensió i deformen la taula harmònica. Una bona pràctica és destensar les cordes quan no cal fer música amb l'instrument.
      • Un cas semblant passa amb els arcs de fusta. Es guarden desencordats i s'encorden quan cal usar-los.

Detalls de les propietats tecnològiques[modifica]

El dimensionat de les peces de fusta es determinava tradicionalment de forma empírica, sense cap càlcul. A mesura que la ciència dels materials (Elasticitat i resistència de materials) va progressar, les dimensions de les peces de fusta estructurals es pogueren determinar per càlcul, aprofitant les dades prèvies de fustes diverses, obtingudes en proves de laboratori.

Una de les propietats més importants és la densitat. En general, com més densa és una fusta més resistència té. El mòdul d'elasticitat és una propietat que cal conèixer en la majoria de càlculs de resistència.

Mòdul d'elasticitat aproximat de diversos materials[49]
Material GPa
Polipropilè 1,5-2[49]
Niló 2–4
Tauler DM, derivat de la fusta[50] 4
Fusta de pi (al llarg del gra) 9
Fusta de roure (al llarg del gra) 11[49]
Magnesi (Mg) 45[49]
Alumini 69[49]
Plàstic reforçat amb fibra de vidre (70/30 per pes de fibra/xarxa, unidireccional, al llarg del gra) 40–45
Plàstic reforçat amb fibra de carboni (70/30 fibra/xarxa, unidireccional, al llarg del gra)[51] 181
Ferro forjat 190–210[49]
Acer (ASTM-A36) 200[49]

Rigidesa relativa a la flexió[modifica]

Exemple de flexió mecànica: la biga de dalt es troba en estat de repòs, en la figura de sota aquest element és sotmès a una força, l'element en conseqüència es doblega en el mateix sentit de la força.

A partir de la densitat d i del mòdul d'elasticitat E és possible calcular la rigidesa relativa de diversos materials, que es pot escriure R = E/d³.[52]

Material Densitat Mòdul d'elasticitat (kg/mm²) Rigidesa relativa
Fusta 0,55 950 5.700
PRFV 1,5 950 280
Alumini 2,7 7.100 360
Acer 7,8 21.000 44

Les xifres demostren una de les grans qualitats de la fusta com a element estructural: una rigidesa relativa molt elevada, comparada amb altres materials usats habitualment.

Treballabilitat i altres característiques[modifica]

Des del punt de vista de l’artesà, a més de les propietats tecnològiques, hi ha una sèrie de característiques que determinen els usos possibles d’una fusta determinada. Moltes obres generals i cases comercials ofereixen una avaluació de les propietats esmentades.

  • Gra o fibra
  • Anells de creixement
  • Color de l’albeca
  • Color del duramen
  • Retracció i alabeig
  • Tendència a les clivelles
  • Durabilitat
  • Densitat
  • Duresa
  • Facilitat de serrat
  • Facilitat de clavar i retenir claus
  • Facilitat de cargolar i retenir visos
  • Facilitat de ribotatge
  • Facilitat de talla (amb enformadors, gúbies,...)
  • Facilitat de ser treballada a màquina (incloent el desgast de les eines)
  • Facilitat i aspecte de la fusta a ser polida
  • Facilitat de ser encolada
  • Facilitat de ser envernissada i pintada

Casos particulars[modifica]

Una manera accessible d’aproximar-se als diversos treballs sobre fusta és analitzar el procés constructiu d’una peça concreta acabada.

Mortise tenon joint hull trireme-fr.svg

Encadellats fenicis[modifica]

Els bucs dels vaixells púnics es construïen amb el sistema anomenat “folre primer”. Els reforços interns s’afegien posteriorment. El folre estava format per peces prismàtiques gruixudes unides per una doble caixa (una caixa a cadascun dels taulons a unir) i una metxa. Cada metxa s’assegurava per dues clavilles. Els romans els anomenaven “coagmenta punicana”, encadellats fenicis.[53][54][55]

Ancient Chariot from Tutankhamon Tomb, Displayed in Cairo Museum 1.jpg

Carro de guerra egipci[modifica]

Un carro de guerra egipci consistia, bàsicament, en peces de fusta treballades i unides. Cada roda constava de sis radis. Cada radi estava format per dues peces en forma de V, unides pels costats respectius. Això implicava doblegar prèviament cada peça i encolar els costats de cada radi.[56]

Disseny de Sistemes- Escola d'Ulm- Dhub exhibit 2012 (47).jpg

Cadires Thonet[modifica]

Caracteritzades per basar la seva estructura en barres de fusta de faig corbades al vapor. Lleugeres i resistents, i dissenyades amb formes elegants, foren un exemple afortunat del disseny i la fabricació industrial des de 1859.[57][58][59]

Door Detail, Zanzibar (8099658421).jpg

Talla ornamental[modifica]

Una tècnica ornamental en objectes de fusta és la talla de figures o motius geomètrics. La figura mostra el detall d’una porta de Zanzíbar.[60]

Finished dovetail.jpg

Encaix de cua d’oronella[modifica]

Un dels acoblaments possibles entre dues peces de fusta de secció rectangular que cal unir en angle recte s’anomena “de cua d’oronella”. Es tracta d’un tancament de forma (la forma relativa mascle-femella de les peces acoblades impedeix el moviment angular de les mateixes). Només es pot muntar i desmuntar en una direcció.[61][62][63][64]

A Forest of Walking Sticks (26107976093).jpg

Gaiato de pastor[modifica]

Els gaiatos rústics més senzills, de pastor o de pagès, consten d’una peça única de fusta amb el mànec corbat. La seva construcció, aparentment senzilla, comporta detalls tecnològics interessants. Primerament cal seleccionar una branca relativament recta de diàmetre adequat. La fusta pot ser de corrinyoler[65][66] o de qualsevol arbust amb nervi. Un cop tallada (amb excés de llargària) i neta (amb escorça o sense) cal adreçar-la al foc i immobilitzar la peça. La corba de l’empunyadura es conforma amb la calor del foc i es subjecta per a mantenir la forma. Un cop seca la peça es pot alliberar i acabar. El cap inferior es pot tallar a gust de l’usuari.[67]

Andrea Amati violin - Met Museum NY.jpg

Violí[modifica]

El violí de la figura fou construït per Andrea Amati l’any 1558. Els violers treballen de forma precisa diverses fustes precioses. La taula harmònica prové d’arbres centenaris i està formada per dues meitats aparionades tallades radialment del tronc de l’arbre. Un cop afaiçonada s’encola per testa a les riscles. El batedor és de banús. L’arquet de fusta de pernambuco.[68][69][70][71]

Altres instruments musicals, formats per una munió de peces de fusta, comporten tècniques similars de treball.[72][73]

Fingerhoevle.jpg

Ribots de luthier[modifica]

Per a conformar la taula harmònica de violins i similars (de formes corbades i gruixos variables) els luthiers empren una ribots minúsculs anomenats ribots de dit. Vegeu l’escala de la figura.[74][75]

Albion River Bridge.jpg

Ponts de fusta[modifica]

La figura mostra un pont sobre el riu Albion, prop de la ciutat del mateix nom, a Califòrnia. Bastit l’any 1946, en plena guerra, l’escassetat de ferro i formigó va determinar l’aprofitament de bigues de fusta reciclades.

Durant tot el segle XIX foren construïts molts ponts de fusta espectaculars, anomenats ponts de cavallet. Capaços de suportar pesants ferrocarrils i travessar amplàries molt grans.[76]

Referències[modifica]

  1. Joan Salvadó i Montoriol. Història medieval d'un territori, Sant Fruitós de Bages: segles X-XVI. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 463–. ISBN 978-84-8415-527-0. 
  2. Isabel Amparo Baixauli Juan. Els artesans de la València del segle XVII. Capítols dels oficis i col·legis. Universitat de València, 2001, p. 101–. ISBN 978-84-370-5244-1. 
  3. Thiago Rodrigues. Construcción de paz y diplomacia ciudadana en América Latina y el Caribe: manual teórico práctico. Icaria Editorial, 2008, p. 37–. ISBN 978-84-7426-989-5. 
  4. Josep Germain i Otzet. Els sistemes naturals de la vall d'Alinyà / edició a cura de Josep Germain i Otzet. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 573–. ISBN 978-84-7283-724-9. 
  5. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. Jornades. Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Andorra: 2 i 3 de juny de 1995. Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 46–. ISBN 978-84-7283-324-1. 
  6. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 76–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  7. Jesús Sánchez Pellicer. Petita història dels Raiers de la Noguera Pallaresa. Editorial Mediterrània, SL, 4 July 2017. ISBN 978-84-9979-078-7. 
  8. Francisco Marsá. Onomástica barcelonesa del siglo XIV. Edicions Universitat Barcelona, 1977, p. 92–. ISBN 978-84-600-0875-0. 
  9. Miscelánea de textos medievales. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Departamento de Estudios Medievales., 1974. 
  10. Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas... Y dispuestas por d. Antonio de Capmany, y de Monpalau,.... en la imprenta de Sancha, 1792, p. 152–. 
  11. Museu d'Etnografia d'Eivissa. Construcció naval: l'ofici de mestre d'aixa i calafat : Museu Etnogràfic d'Eivissa Can Ros. Musei Etnogràfic d'Eivissa Can Ros, 2017. 
  12. Gremi de Mestres Fusters (Barcelona, Catalunya). Ressenya històrica de la Confraria i Gremi de Mestres Fusters de Barcelona: sota la invocació de Sant Joan Baptista i Sant Josep. Tobella, 1930. 
  13. Notes d'aritmètica i geometria per a ús d'un fuster-ebenista, 1601. 
  14. Estefanía Muñoz González de la Rubia. L'Ofici de boter, 2003. 
  15. El constructor de carros.
  16. Jordi Bruguera. Diccionari etimològic. Enciclopèdia Catalana, 1996. ISBN 978-84-412-2516-9. 
  17. Agustí Altisent. Les granges de Poblet al segle XV: assaig d'història agrària d'unes granges cistercenques catalanes. Institut d'Estudis Catalans, 1972, p. 106–. GGKEY:SRCFJ9F2TGC. 
  18. El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 351–. ISBN 978-84-475-2740-3. 
  19. «enciclopèdia.cat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2014].
  20. Ian Woodfield. The Early History of the Viol. Cambridge University Press, 21 April 1988, p. 265–. ISBN 978-0-521-35743-2. 
  21. Joan Pellisa i Pujades. Guitarres i guitarrers d'escola catalana: dels gremis al modernisme. Trito Edicions, 2013. ISBN 978-84-89988-71-2. 
  22. Rafael Ferreres. Manual del pintor decorador y escultor tallista. Librería de Francesco Puig, 1930. 
  23. Imma Socias Batet. Els Abadal, un llinatge de gravadors. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 14–. ISBN 978-84-8415-921-6. 
  24. Francesc Gurri Serra. Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7. 
  25. Video: Banc de fuster i algunes eines. (català)
  26. Wolfgang Nutsch. Tecnología de la madera y del mueble. Reverte, 1996, p. 233–. ISBN 9788429114355 [Consulta: 4 novembre 2010]. (castellà)
  27. Lon Schleining. The Workbench: A Complete Guide to Creating Your Perfect Bench (en anglès). Taunton Press, 1 octubre 2004. ISBN 9781561585946 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  28. Sam Allen. Making workbenches: planning, building, outfitting (en anglès). Sterling Publishing Company, Inc., 31 desembre 1995. ISBN 9780806905358 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  29. Scott Landis. The workbench book (en anglès). Taunton Press, 1 setembre 1998, p. 91–. ISBN 9781561582709 [Consulta: 4 novembre 2010]. [Enllaç no actiu]
  30. Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, abril 1984, p. 109–. ISSN 00324558. 
  31. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 785–. 
  32. [https://www.youtube.com/watch?v=AXpRMbBmGFA Video: How to Hammer A Nail Through Wood Without Splitting It ]
  33. Video: How to Make Perfect Mortise and Tenon Joints with Hand Tools only.
  34. How to Make Mortise and Tenon Joints with Hand Tools
  35. Video: Raboter les bois (Ribotar fusta).
  36. Amédée Joseph de Pérusse Des Cars. A Treatise on Pruning Forest and Ornamental Trees. The Society, 1894, p. 7–. 
  37. Square Bamboo.
  38. Sir Norman Lockyer. Nature. Macmillan Journals Limited, 1885, p. 392–. 
  39. The Swiss Cross: A Monthly Magazine of the Agassiz Association. N. D. C. Hodges., 1887, p. 88–. 
  40. Alentorn. Les Forques.Documentació cedida per Anna Torra Parcerisa.
  41. Revista Mètode. El lledoner, l’arbre de les forques. Ferran Zurriaga.
  42. Quadró. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  43. Llata de fusta. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  44. Post. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  45. Fullola de ganiveta. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  46. Fullola desenrotllada. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  47. Judith J. Stalnaker. Structural Design in Wood. Springer Science & Business Media, 17 abril 2013, p. 25–. ISBN 978-1-4684-9996-4. 
  48. Christian Schauer; ENG. Federico Mazzolani; Gerald Huber Improvement of Buildings' Structural Quality by New Technologies: Proceedings of the Final Conference of COST Action C12, 20-22 January 2005, Innsbruck, Austria. CRC Press, 20 gener 2005, p. 225–. ISBN 978-0-415-36609-0. 
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 «Elastic Properties and Young Modulus for some Materials» (en anglès). The Engineering ToolBox. [Consulta: 6 gener 2012].
  50. Material Properties Data: Medium Density Fiberboard (MDF)
  51. Epoxy Matrix Composite reinforced by 70% carbon fibers [SubsTech]. Substech.com (2006-11-06). Retrieved on 2011-03-30.
  52. Jean-Pierre Aubry (constructeur de bateaux.). Structure et construction du voilier. Éditions maritimes et d'outre-mer Pàgina 70, 1980. 
  53. Samuel EuGene Mark. Homeric Seafaring. Texas A&M University Press, 9 febrer 2005, p. 196–. ISBN 978-1-58544-391-8. 
  54. Matthew STEWART (Colonel.). Remarks on the subject of language, with ... notes, illustrative of the information which language may afford of the history and opinions of mankind, 1850, p. 23–. 
  55. Sir Barry Cunliffe. On the Ocean: The Mediterranean and the Atlantic from prehistory to AD 1500. OUP Oxford, 28 setembre 2017, p. 348–. ISBN 978-0-19-107534-6. 
  56. Building an Egyptian Chariot.
  57. Editors of Fine Woodworking. Fine Woodworking on Bending Wood: 35 Articles. Taunton Press, 1985, p. 56–. ISBN 978-0-918804-29-7. 
  58. Otakar Máčel. Chairs: The Delft Collection. 010 Publishers, 2008, p. 119–. ISBN 978-90-6450-619-2. 
  59. William Lidwell. Deconstructing Product Design: Exploring the Form, Function, Usability, Sustainability, and Commercial Success of 100 Amazing Products. Rockport Publishers, October 2011, p. 104–. ISBN 978-1-59253-739-6. 
  60. Chris McIntyre. Zanzibar. Bradt Travel Guides, 2009, p. 43–. ISBN 978-1-84162-254-5. 
  61. Antoni Pedrola i Font. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Edicions Universitat Barcelona, 1982, p. 37–. ISBN 978-84-7528-027-1. 
  62. Jaume Mercant i Ramírez. La farmàcia monàstica de la Reial Cartoixa de Valldemossa (Mallorca). J.J. de Olañeta, 2009. ISBN 978-84-9716-663-8. 
  63. Ernie Conover. Woodworker's Guide to Dovetails: How to Make the Essential Joint by Hand Or Machine. Fox Chapel Pub., 2009. ISBN 978-1-56523-387-4. 
  64. Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, setembre 1993, p. 77–. ISSN 00324558. 
  65. Tesi doctoral que esmenta la fusta de corner.
  66. Robert Hogg. The Vegetable Kingdom and Its Products: Serving as an Introduction to the Natural System of Botany, and as a Textbook of All the Vegetable Substances Used in the Arts, Manufactures, Medicine, and Domestic Economy: Arranged According to the System of De Candolle. W. Kent & Company, 1858, p. 310–. 
  67. Video: Fabricació de bastons. Discovery Channel.
  68. Edward Heron-Allen. Violin-Making: A Historical and Practical Guide. Courier Corporation, 9 September 2013. ISBN 978-0-486-31771-7. 
  69. John Marchese. The Violin Maker: A Search for the Secrets of Craftsmanship, Sound, and Stradivari. HarperCollins e-books, 26 January 2010. ISBN 978-0-06-001268-7. 
  70. Video: Violin Making - a String Quartet - from the first shaving of wood to the inaugural gala concerts.
  71. Various. A History of the Violin Bow - A Selection of Classic Articles on the Origins and Development of the Bow (Violin Series). Read Books Limited, 26 August 2016. ISBN 978-1-4733-5890-4. 
  72. Jonathan D. Solomon. Guitarmaking: Tradition and Technology: A Complete Reference for the Design & Construction of the Steel-String Folk Guitar & the Classical Guitar. Chronicle Books, 1 February 1994. ISBN 978-0-8118-0640-4. 
  73. John S. Bogdanovich. Classical Guitar Making: A Modern Approach to Traditional Design. Sterling Publishing Company, 2007. ISBN 978-1-4027-2060-4. 
  74. Video: Lie-Nielsen Violin Maker's Plane.
  75. Video: Premium Ebony Mini Planes - For Cheap!
  76. Design and Types of Trestle Bridges.